En dues majories alhora i no parar boig

Els partits independentistes catalans van aportar 17 dels 180 vots que l¡¯1 de juny van permetre al Congr¨¦s dels Diputats la censura del president Mariano Rajoy i la investidura del socialista Pedro S¨¢nchez per substituir-lo. Sense ells, el PP continuaria sent el partit del Govern i Rajoy continuaria vivint al Palau de la Moncloa. Si els independentistes deixen de donar suport a S¨¢nchez, el seu Govern caur¨¤.

El tomb pol¨ªtic a Espanya ha afegit aix¨ª un altre motiu de desconcert a un moviment que ja anava a cegues despr¨¦s de la cat¨¤strofe del 27-O, quan els sobiranistes dirigits per Carles Puigdemont i Oriol Junqueras es van quedar sols amb la seva proclama d¡¯independ¨¨ncia no efectiva. El que s¨ª que va venir va ser la intervenci¨® de la Generalitat per Rajoy, la persecuci¨® judicial dels dirigents catalans, la pres¨® i la fugida d¡¯alguns a l¡¯estranger. En les eleccions del 21 de desembre, no obstant aix¨°, l¡¯independentisme va revalidar la seva majoria al Parlament i aquesta vict¨°ria va caure com una alenada d¡¯aire fresc en el que en realitat era un cru hivern pol¨ªtic. Aix¨° va encobrir la seva desorientaci¨®, per¨° no va eliminar la causa de l¡¯estupor.

Aquest era el panorama quan, inopinadament, es van trobar l¡¯1 de juny que tenien a les seves mans contribuir decisivament a la caiguda de Rajoy. Per ells no hi havia dubte: el PP de Rajoy i el seu Govern estan en l¡¯origen de la crisi constitucional i desempallegar-se¡¯n significava, almenys, una oportunitat per buscar-hi sortides. I aix¨ª ho van fer.

La nova situaci¨® pol¨ªtica implicava, no obstant aix¨°, que els integrants de la majoria parlament¨¤ria actuessin a partir de llavors com a tals, ¨¦s a dir, que evitessin posar entrebancs al Govern de S¨¢nchez i, per contra, el sostinguessin davant dels embats de l¡¯oposici¨® del PP i de Ciutadans. Donar suport a un Govern d¡¯un sol color format per un partit que t¨¦ nom¨¦s 85 dels 350 diputats del Congr¨¦s exigeix molta perseveran?a. Cal ser aqu¨ª sessi¨® rere sessi¨® aportant els vots perqu¨¨, en cas contrari, hi haur¨¤ eleccions anticipades, aix¨ª de senzill.

A canvi d¡¯aquest suport, S¨¢nchez i el seu Govern han ofert di¨¤leg i desescalada. No ¨¦s poca cosa, si es t¨¦ en compte que es ve d¡¯una etapa de tot el contrari. El que hi havia abans era sordesa entre les dues parts del conflicte i una tensi¨® permanent que, de moment, ha costat el processament de 25 pol¨ªtics independentistes, una espectacular fugida d¡¯empreses, i la caiguda dels presidents de govern que han protagonitzat aquesta etapa de la crisi a tots dos b¨¤ndols. L¡¯enquistament del problema.

Per¨° els independentistes segueixen desorientats. No tenien prevista cap opci¨® alternativa a la proclamaci¨® unilateral de la independ¨¨ncia. Ara es troben que ja han disparat el cartutx de reserva i no tenen m¨¦s munici¨®. La met¨¤fora del p¨°quer i el farol resumeix b¨¦ el seu desastre. Al jugador que s¡¯ha vist obligat a mostrar les cartes ja no li queda res, si anava de farol. Si, eventualment, arriben a una taula per negociar amb qui els va guanyar la partida no ser¨¤ per aconseguir-hi l¡¯objectiu que no van poder aconseguir tirant pel dret.

El que els repugna ¨¦s assumir que ara estan instal¡¤lats en ple retorn a l¡¯autonomisme, quan ja n¡¯havien abjurat. Aquesta etapa que consideraven ja superada ¨¦s el futur que li espera a Catalunya, en el millor dels casos. I el s¨²mmum de les contradiccions ¨¦s que, des del 2 de juny, els mateixos partits independentistes que formen el Govern de la Generalitat i segueixen parlant de desplegar la rep¨²blica catalana s¨®n un component decisiu i imprescindible de la majoria que sost¨¦ el Govern del PSOE. Estan en els dos llocs i han de ser conseq¨¹ents en tots dos. Dif¨ªcil, per¨° ¨¦s aix¨ª. ?s com en el bolero d¡¯Antonio Mach¨ªn: estar en dues majories alhora i no parar boig. El principal obstacle amb qu¨¨ ensopeguen ¨¦s el seu propi rebuig a assumir el frac¨¤s de la temptativa unilateral del 27-O. Aix¨° ¨¦s el que els porta a continuar amb la din¨¤mica de gesticulaci¨® i els impedeix encarar positivament el di¨¤leg que els ofereix S¨¢nchez. Per¨° necessiten sortir de l¡¯embolic i el desconcert, ja que tamb¨¦ estan interessats a aconseguir que S¨¢nchez finalitzi la legislatura.