Desapareguts de segona

El v¨ªdeo fascina per la vida que transmet. Se la veu ballant, bellugant la llarga cua de cavall i picant de mans entre riures, als carrers de la Zona Franca, on viu, l¡¯¨²ltim lloc de Barcelona sense metro. La seva ¨¤via s¡¯ha passat els anys netejant, la seva mare ha saltat d¡¯una feina a l¡¯altra i el seu pare fa el torn de nit a la Seat. Caroline del Valle ¨¦s una nena de barri. Des del 15 de mar? del 2015 est¨¤ desapareguda. Els Mossos la donen per morta.

Us sona el nom? A mi, que pertanyo a l¡¯inh¨°spit m¨®n dels successos, tamb¨¦ em costa retenir-lo. La seva fam¨ªlia ja no sap qu¨¨ fer perqu¨¨ la cara de la Caroline, que tenia 14 anys quan va desapar¨¨ixer, surti a la televisi¨®, ompli p¨¤gines als diaris, corri per les ones de la r¨¤dio, pronunciat el seu nom tal com toca, Carolain, en honor a la nena rossa de la pel¡¤l¨ªcula Poltergeist, que acaba abdu?da per un televisor.

El que sigui per tenir una pista d¡¯on podia ser una menor que es va esfumar just quan deixava enrere la l¨ªnia de la infantesa de barri: d¡¯anar a dormir a casa la tieta i quedar-se amb les cosines a omplir el m¨°bil de selfis amb Las Nalgonas, el seu nou grup d¡¯amigues; de portar b¨¦ l¡¯escola a estar despistada i suspendre; de fer saltirons pel barri a fer-los a la discoteca; de dir la veritat a mentir per passar la nit a la Zona Herm¨¨tica de Sabadell. Per¨° qui no s¡¯ha esmunyit alguna vegada d¡¯amagat per una finestra per anar al pub de moda quan encara no es t¨¦ l¡¯edat per fer gaireb¨¦ res?

La Isabel Movilla assegura que algunes de les noves companyies de la seva filla Caroline es dedicaven a robar m¨°bils a joves que sortien tan atordits de les discoteques de la Zona Herm¨¨tica per l¡¯alcohol que ni se n¡¯assabentaven. I que per aix¨° van arrencar a c¨®rrer pels carrers del pol¨ªgon industrial la matinada del 15 de mar? quan van veure arribar els Mossos.

La Caroline era amb ells i tamb¨¦ va sortir corrents amb la nit i el fred al damunt. Des de llavors la seva fam¨ªlia la busca sense descans. Han anat a qualsevol lloc on alg¨² es pensava que l¡¯havia vist. Han pentinat les discoteques buscant la seva cara entre adolescents. ¡°Jo crec que estava planejat, que ¨¦s una cosa de tr¨¤fic de persones i que la tenen en contra de la seva voluntat¡±, sost¨¦ infatigable la Isabel, sobre el possible dest¨ª de la Caroline. No la conven? la hip¨°tesi dels Mossos que alg¨² la va matar i en va amagar el cos.

La policia t¨¦ al punt de mira un dels amics de la Caroline. El jove va declarar que ella s¡¯havia cansat de c¨®rrer, li va recomanar que s¡¯amagu¨¦s sota un cotxe, i ell va seguir fent gambades. Despr¨¦s de l¡¯estampida, el grup de menors es va anar retrobant. El sospit¨®s dels Mossos va arribar l¡¯¨²ltim, despr¨¦s d¡¯estar dues hores desaparegut. Anava tacat de fang i va dir que havia estat amagat. En tota aquesta estona no va trucar a ning¨². La Caroline ja no va apar¨¨ixer.

Als Estats Units es va encunyar el 2006 la missing white woman syndrome (la s¨ªndrome de la dona blanca perduda), segons la qual la desaparici¨® d¡¯una dona jove, guapa, blanca i de classe alta tendeix a convertir-se en un boom medi¨¤tic davant d¡¯altres casos que passen inadvertits. La Caroline ¨¦s blanca, ¨¦s guapa, ¨¦s jove, per¨° no prov¨¦ d¡¯una fam¨ªlia benestant. Un any despr¨¦s que ella s¡¯esfum¨¦s, va desapar¨¨ixer Diana Quer, que s¨ª que reuneix tots els requisits. El periodista Paco Lobat¨®n, de l'irrepetible Qui¨¦n sabe d¨®nde, assegura al seu llibre Te buscar¨¦ mientras viva (Aguilar) que no recorda ¡°cap impacte de tal magnitud¡± des de la desaparici¨® de les nenes d¡¯Alc¨¤sser, la Miriam, la To?i i la Desir¨¦e, el 1992.

L'advocat de la mare de la Caroline, Manuel Navarrete, creu que ¨¦s una decisi¨® exclusiva dels mitjans a quins casos es dedica m¨¦s atenci¨®. M¡¯he aprofitat i he demanat l¡¯opini¨® a un grup de periodistes de successos. ¡°Hi ha molts ingredients diferents, per¨° ni tan sols quan es compleixen tots es pot anticipar l¡¯esclat¡±, explica Guillem S¨¢nchez, d¡¯El Peri¨®dico, que creu que existeix ¡°un factor X¡± relacionat ¡°amb la identificaci¨® que propicien la v¨ªctima, l¡¯assass¨ª o els familiars¡±. Anna Puns¨ª, de la Ser, hi afegeix elements pragm¨¤tics, com la ¡°proximitat del lloc on passa als centres de treball dels mitjans¡± o la implicaci¨® que tenim en la cerca: ¡°Despr¨¦s, durant el desenlla?, la fam¨ªlia ja no pot allunyar els mitjans¡±.

Toni Mu?oz, de La Vanguardia, recorre al context informatiu: ¡°El dia que hi ha una moci¨® de censura ja pots publicar qui va matar Kennedy, que no arribar¨¤ a ser medi¨¤tic¡±. Carol Espona i Gemma Guzm¨¢n, les que tenen m¨¦s experi¨¨ncia a l¡¯esquena a TVE i RNE, respectivament, subratllen l¡¯inter¨¨s que pot tenir la policia a explicar els aven?os d'una investigaci¨® com un element b¨¤sic perqu¨¨ la hist¨°ria continu? viva. I tots coincideixen en l¡¯origen social. ¡°Sembla que s¡¯assumeix com a m¨¦s normal que una persona pobra sigui m¨¦s propensa al fet que li passi qualsevol fet criminal. En canvi, quan ¨¦s una fam¨ªlia poderosa o de classe alta, sorpr¨¨n i s¡¯hi posa el focus medi¨¤tic¡±, resumeix Mu?oz.

Al llibre La?titia o la fi dels homes (Anagrama) ¡ªun relat poli¨¨dric i assossegat sobre l¡¯assassinat d¡¯una jove el 2011, que va obrir les ferides a Fran?a i que va ser utilitzat oportunament per Nicolas Sarkozy¡ª l¡¯autor, Ivan Jablonka, ho resumeix aix¨ª: ¡°La not¨ªcia d¡¯un cas emergeix, neix en la consci¨¨ncia p¨²blica perqu¨¨ es troba en la intersecci¨® d¡¯una hist¨°ria, d¡¯un terreny medi¨¤tic, d¡¯una sensibilitat i d¡¯un context pol¨ªtic¡±. I ho compara amb les Historias tr¨¢gicas, de Fran?ois de Rosset, del 1614, relats de successos, que va n¨¦ixer molt abans que ho fessin els mitjans de masses i Ana Rosa Quintana. Hist¨°ries que ¡°m¨¦s que alimentar la perversitat del lector, la purguen, com una catarsi, ajudant-lo a superar els traumes del temps i a domesticar la mort¡±.

La Isabel porta ara els cabells tenyits de caoba, com la Caroline. En la seva mirada hi ha la mirada de la seva filla, que no renuncia a trobar. ¡°Es deu a si tens padrins o si no en tens, a m¨¦s del morbo¡±, explica sobre el tortu¨®s segon pla de la desaparici¨® de la Caroline, a qui, al seu parer, tamb¨¦ s¡¯han dedicat pocs esfor?os policials. Ella ho veu aix¨ª: ¡°Si ets una fam¨ªlia com la nostra, com milers de fam¨ªlies espanyoles, treballadores i de classe obrera, el que pensen ¨¦s que s¡¯ha escapat i que ja vindr¨¤¡±.