Aix¨ª negocien els joves l¡¯¨²s del cond¨®

Gaireb¨¦ la meitat dels joves espanyols han mantingut relacions sexuals sense cond¨®. I una quarta part ho fa de manera freq¨¹ent. Quan en una relaci¨® sexual tots dos participants estan d'acord a prescindir del preservatiu, ¨¦s un risc compartit per voluntat pr¨°pia. Per¨°, qu¨¨ passa quan una persona vol i l'altra no?

Una investigaci¨® espanyola que es va presentar al Congr¨¦s de Salut Global d¡¯Oxford a finals de juny se centra precisament en quines s¨®n les estrat¨¨gies que els joves consideren m¨¦s efectives. Montserrat Planes i Mar¨ªa Eugenia Gras, de l¡¯Institut de Recerca sobre la Qualitat de Vida de la Universitat de Girona, conclouen que els arguments que es fan servir, ja sigui esgrimint temes de salut o benestar, resulten ¨²tils per conv¨¨ncer la parella d'utilitzar el preservatiu. Per¨° en cas de no arribar a un acord, no troben raonaments efectius per negar-se a mantenir la relaci¨®.

En l'estudi, van participar-hi 170 joves de grau, que van valorar amb qualificacions superiors a vuit sobre deu estrat¨¨gies com demanar directament l'¨²s del preservatiu, donar-lo a la parella, comentar que si es fa servir s'est¨¤ m¨¦s tranquil i es pot gaudir m¨¦s de la relaci¨®, posar-lo de manera er¨°tica i seductora o argumentar que utilitzar-lo indica responsabilitat i respecte per la parella, per aquest ordre de prefer¨¨ncia. Tamb¨¦ van superar el vuit les que fan refer¨¨ncia a la salut com (tamb¨¦ per ordre) referir-se al risc d'un embar¨¤s no desitjat, al¡¤ludir als riscos generals i a la protecci¨® que proporciona davant de les infeccions de transmissi¨® sexual.

Qualifiquen per sota (una mitjana de 6,3) els arguments negatius: dir clarament a la parella que si no s'utilitza el preservatiu no hi haur¨¤ sexe, xantatge emocional (del tipus: ¡°si m¡¯estimes, respectar¨¤s que faci servir un preservatiu¡±) o esgrimir que cal fer-lo servir perqu¨¨ encara no s¡¯¨¦s una parella estable.

El que comprovem ¨¦s que com m¨¦s falta fa avan?ar en la negociaci¨®, els joves troben menys estrat¨¨gies ¨²tils

¡°El que comprovem ¨¦s que com m¨¦s cal avan?ar en la negociaci¨®, els joves troben menys estrat¨¨gies ¨²tils. I potser caldria buscar-ne una per negar-s¡¯hi si la parella no accepta les raons. En dir no, la gent se sent apocada¡±, explica Planes.

Un dels objectius de l'estudi ¨¦s, precisament, trobar quines s¨®n les t¨¤ctiques que els joves perceben millor i les situacions en les quals se senten m¨¦s inc¨°modes per intentar resoldre-les i que es puguin dissenyar campanyes o formacions tenint-les en compte.

Les qualificacions s¨®n molt semblants tant per als nois com per a les noies. En estudis anteriors, les dues investigadores havien concl¨°s que el preservatiu ¨¦s el m¨¨tode que es considera m¨¦s avantatj¨®s en tots els casos excepte en el referit a l'increment de les sensacions de plaer. ¡°Pel que fa als avantatges relacionats amb la protecci¨® de la salut sexual (evita la transmissi¨® del virus de la sida i les infeccions de transmissi¨® sexual, no provoca efectes secundaris i mostra inter¨¨s per protegir la salut de la parella) el preservatiu obt¨¦ puntuacions destacadament m¨¦s elevades en comparaci¨® dels altres m¨¨todes. Tamb¨¦ ¨¦s molt valorat pel que fa a l'accessibilitat econ¨°mica¡±, assegura una altra investigaci¨® amb estudiants.

No obstant aix¨°, dades com les del bar¨°metre 2017 del ProyectoScopio, realitzat pel Centre Reina Sofia sobre Adolesc¨¨ncia i Joventut de la Fundaci¨® d¡¯Ajuda contra la Drogoaddicci¨® (FAD), mostren que el 45% dels joves d'entre 15 i 29 anys han practicat sexe sense protecci¨®, malgrat que majorit¨¤riament en coneixen els riscos. Un 25% diu que ho fa de manera habitual i un 15% confessa que li compensa encara que existeixi la possibilitat de contreure malalties sexuals o de provocar embarassos no desitjats.