Evitar l¡¯enfrontament civil

Als l¨ªders independentistes no els va agradar que el nou ministre d¡¯Afers Exteriors, Josep Borrell, declar¨¦s que Catalunya est¨¤ ¡°molt a prop de l¡¯enfrontament civil¡±. Segurament el disgust venia m¨¦s per l¡¯entrada de Borrell al Govern de Pedro S¨¢nchez que no pas pel contingut de la declaraci¨®, que no era essencialment nou: per posar-ne un sol exemple, Josep Piqu¨¦ ja va donar un titular semblant despr¨¦s de l¡¯1-O (¡°Correm el risc d¡¯una confrontaci¨® civil a Catalunya¡±).

Estem a prop d¡¯un enfrontament civil o hi ha el risc d¡¯arribar a aquest estadi? En lloc de reiterar els arguments de Borrell, Piqu¨¦ o altres ¡°unionistes¡±, un exercici interessant pot ser explorar el possible reconeixement d¡¯aquest risc al b¨¤ndol independentista.

El 17 de gener, en el seu primer discurs com a president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent va manifestar que volia contribuir a ¡°cosir¡± la societat catalana. Parlar impl¨ªcitament d¡¯una societat descosida no suposa acceptar el risc d¡¯un enfrontament civil. Per¨° s¨ª que implica acceptar un cert grau de fractura: m¨¦s enll¨¤ de les conviccions pol¨ªtiques de cadasc¨², Torrent va recon¨¨ixer que el proc¨¦s havia esquin?at el teixit social catal¨¤. La tesi de la fractura la va subscriure amb totes les lletres el president Quim Torra en la primera sessi¨® de control de la legislatura. In¨¦s Arrimadas li va preguntar al president com pensava treballar ¡°per revertir la fractura social que tenim a la nostra terra¡±. En lloc de negar l¡¯exist¨¨ncia d¡¯aquesta fractura social, amb la seva inexperi¨¨ncia caracter¨ªstica Torra va respondre que pensava fer-ho, d¡¯entrada, ¡°convidant-la al Palau de la Generalitat¡±.

Acceptada l¡¯exist¨¨ncia d¡¯aquesta fractura, un altre exercici interessant pot ser examinar la contribuci¨® de l¡¯independentisme a crear-la. Aqu¨ª no parlarem de suposats cops d¡¯Estat, ni de presumptes delictes de rebel¡¤li¨® amb viol¨¨ncia que estan m¨¦s al cap d¡¯alguns jutges que en la realitat emp¨ªrica, com ha subratllat el recent documental sobre els fets del 20 de setembre. Amb algun detall discursiu ja n¡¯hi haur¨¤ prou.

El primer i principal detall ¨¦s el mateix terme ¡°unionista¡±, que es va adoptar com un esp¨¤rring calaix de sastre on cabia tot el que no fos independentisme a ultran?a: des dels partidaris de suprimir l¡¯autonomia fins als confederalistes m¨¦s radicals, que nom¨¦s compartirien amb Espanya la Corona, l¡¯Ex¨¨rcit i poca cosa m¨¦s, passant per federalistes sim¨¨trics, asim¨¨trics i tangencials. Per¨° m¨¦s enll¨¤ d¡¯aquesta poca precisi¨®, el terme evoca un context ¨Cl¡¯Ulster¨C on l¡¯enfrontament civil no era un risc, sin¨® una realitat. I ja se sap el poder que t¨¦ el llenguatge: important el terme es corria el risc (potser assumit?) d¡¯importar tamb¨¦ la realitat.

Hi ha altres espurnes de l¡¯esperit de confrontaci¨® en altres detalls discursius. Per referir-se als catalans ¡°unionistes¡±, m¨¦s d¡¯un pol¨ªtic o intel¡¤lectual processista ha parlat de la ¡°cinquena columna¡±, un concepte que es va encunyar durant la Guerra Civil espanyola i va fer fortuna en altres conflictes b¨¨l¡¤lics (Jaume Sobrequ¨¦s o Joan Tard¨¤ en podrien ser dos exemples). D¡¯altres han pret¨¨s assenyalar partits sencers o persones concretes com a ¡°col¡¤laboracionistes¡±, un altre terme d¡¯arrelament b¨¨l¡¤lic. I encara n¡¯hi ha m¨¦s: abans de l¡¯1-O l¡¯ara suposadament moderada Marta Pascal va tenir els seus merescuts minuts de gl¨°ria en proclamar que ¡°tots els soldats del PDECat estan en disposici¨® de fer el que faci falta¡±. En aquest context tan inflamat ¨¦s un consol que es parl¨¦s de ¡°xoc de trens¡± en lloc de ¡°xoc de tancs¡±.

Podr¨ªem tranquil¡¤litzar-nos pensant que tot aix¨° s¨®n met¨¤fores de les dolentes, en part esperables en unes elits poc llegides i menys avesades a la reflexi¨®. Per¨° en l¡¯entorn independentista existeixen altres manifestacions que no s¨®n precisament llic¨¨ncies po¨¨tiques. Un exemple ¨¦s el que els va dir Albano Dante Fachin a In¨¦s Arrimadas i Xavier Garc¨ªa Albiol despr¨¦s de l¡¯¨²ltim Sant Jordi: ¡°Sant Jordi ser¨¤ sempre nostre i vosaltres esteu fora. I per molts anys¡±. Alg¨² podria dir: no n¡¯hi ha per a tant; al cap i a la fi al firmament independentista Albano Dante nom¨¦s haur¨¤ estat un estel fuga?. El m¨¦s greu ¨¦s que aix¨° de distingir els que caben dels qui no ¨¦s el que va fer Quim Torra en una c¨¨lebre sent¨¨ncia: ¡°Si la senyora Mart¨ªnez Sampere [antiga diputada del PSC] i el president Montilla s¨®n catalanistes, ¨¦s evident que uns quants tenim un problema. Aqu¨ª no hi cap tothom¡±. Sigui quin sigui el significat d¡¯¡°aqu¨ª¡±, decidir unilateralment qui hi cap i qui es queda fora d¡¯alguna cosa no sembla la millor manera d¡¯espantar el fantasma de l¡¯enfrontament civil.

Albert Branchadell ¨¦s professor de la Facultat de Traducci¨® i Interpretaci¨® de la UAB.