Del m¨¤rtir de la Seat al professor d¡¯angl¨¨s an¨°nim

El per¨ªode entre l¡¯¨²ltima d¨¨cada de la dictadura i el 1982, l¡¯any de la vict¨°ria electoral del PSOE, va deixar centenars de morts pels abusos o la neglig¨¨ncia policial. Les v¨ªctimes amb un rerefons pol¨ªtic han estat reivindicades des de partits i sindicats, per¨° en la majoria de casos s¨®n noms que la ciutadania desconeix. Aquest desconeixement encara ¨¦s m¨¦s gran en els casos de les morts de persones que no formaven part de moviments pol¨ªtics.

Vides truncades, el llibre de David Ballester, historiador del Grup de Recerca sobre l¡¯?poca Franquista (GREF) de la UAB, investiga 20 homicidis que retraten els diferents tipus de decessos causats per les forces de seguretat o per grups d¡¯ultradreta protegits per policies. D¡¯aquests 20 casos escollits per Ballester, nom¨¦s set eren militants de forces pol¨ªtiques.

El primer cas que radiografia Vides truncades no ¨¦s una v¨ªctima oblidada, malgrat el desconeixement d¡¯aquest per part del gran p¨²blic: es tracta d¡¯Antonio Ruiz Villalba, soldador de la SEAT abatut amb vuit trets durant l¡¯ocupaci¨® per part dels empleats de l¡¯antiga f¨¤brica de la Zona Franca l¡¯octubre del 1971. La plantilla de SEAT va ocupar les instal¡¤lacions per exigir la readmissi¨® de sis companys acomiadats pel fet de ser membres de l¡¯aleshores il¡¤legal Comissions Obreres. El desallotjament de la planta es va cometre amb una brutalitat extraordin¨¤ria, amb la intervenci¨® de la policia armada i d¡¯unitats a cavall. Precisament Ruiz Villalba va ser abatut per les armes d¡¯agents a cavall. El Dia del Treballador de la SEAT recorda els fets en qu¨¨ va ser mort. L¡¯altra v¨ªctima mortal ocasionada en protestes laborals que exposa Ballester ¨¦s la de Manuel Fern¨¢ndez M¨¢rquez, muntador de la constructora COPISA, empleat el 1973 en l¡¯ampliaci¨® de la central t¨¨rmica del Bes¨°s. Les protestes per la millora de les condicions laborals van desembocar l¡¯abril del 1973 en una batalla campal en qu¨¨ oficialment agents de la policia armada van haver de disparar a l¡¯aire, trets que van provocar un ferit greu i la mort de Fern¨¢ndez M¨¢rquez. Badalona li va dedicar un carrer el 1991.

Ballester tamb¨¦ analitza la mort de Cipriano Martos despr¨¦s de ser torturat durant la seva detenci¨® el 1973 a la caserna de la Gu¨¤rdia Civil de Reus. La hist¨°ria d¡¯aquest militant del Partit Comunista d¡¯Espanya (marxista-leninista) era ¨¤mpliament ignorada fins que el periodista Roger Mateos ha publicat aquesta primavera Caso Cipriano Martos. El llibre ¨¦s un reportatge exhaustiu sobre les circumst¨¤ncies de l¡¯homicidi de Martos, per¨° tamb¨¦ de com era la seva vida com a militant d¡¯un partit clandest¨ª. La imatge m¨¦s desoladora de l¡¯oblit i la manca de reparaci¨® que han sofert noms com el de Martos ¨¦s el monument a ell dedicat que Mateos mostra al llibre, un petit mon¨°lit de totxos, aixecat el 1979 al barri de Sabadell on Martos va viure, un record tan discret que passa desapercebut, com si fos un objecte del mobiliari urb¨¤ abandonat.

Entre els caiguts per la viol¨¨ncia policial que descriu Ballester tamb¨¦ hi ha persones que no tenien cap implicaci¨® pol¨ªtica, amb finals tr¨¤gics i alhora absurds. ?s el cas de David Wilson, un an¨°nim professor d¡¯una acad¨¨mia d¡¯angl¨¨s que durant la vaga general del febrer del 1976 a Sabadell va rebre l¡¯impacte d¡¯una bala de goma a la cara mentre tancava les finestres de la seva aula. Tamb¨¦ va ser especialment cruel l¡¯homicidi del manres¨¤ Roque Peralta S¨¢nchez per un tret d¡¯un gu¨¤rdia civil, durant uns aldarulls a la festa major de S¨²ria del 1977, o la mort, tamb¨¦ per una bala, del franc¨¨s Jean Michel Clabecq el 1980 a Sant Esteve d¡¯en Bas durant una presumpta discussi¨® amb la Gu¨¤rdia Civil mai esclarida.

Fins i tot la Diada del 1977, recordada com una jornada festiva, va tenir la seva cara fosca quan va caure la nit. Els aldarulls a Ciutat Vella van ser especialment violents, entre l¡¯acci¨® de la policia, d¡¯alteradors sota les ordres de la policia i de grups radicals d¡¯esquerres. Ballester recull exemples dels excessos policials d¡¯aquell 11 de setembre i en concret explica la mort de Gustavo Frecher Solana, un gallec que ni tan sols va participar en les manifestacions per¨° que va sofrir ferides fatals per l¡¯impacte d¡¯una bala de goma. La Diada del 1978 va deixar un altre mort per arma de foc de la policia nacional, el jove de 16 anys Gustau Mu?oz de Bustillo.