El moment de recuperar Espanya

El divendres el Parlament va aprovar una moci¨® que reiterava els objectius pol¨ªtics de desconnexi¨® declarats despr¨¦s del 9-N, una moci¨® que per la CUP ¨¦s un mandat al Govern, per¨° que, una altra vegada, per ERC i JxC ¨¦s nom¨¦s una declaraci¨® simb¨°lica. Aquests dos partits estan sumits, especialment des de la investidura de Quim Torra, en una esp¨¨cie de bipolaritat pol¨ªtica caracteritzada per exercir l'autonomisme paral¡¤lelament a la reivindicaci¨® de la unilateralitat i la rep¨²blica (non nata).

Continuar estirant del fil del que mai va succeir nom¨¦s serveix per mantenir la tensi¨® entre catalans i poca cosa m¨¦s. Al president Torra, i al comandant en cap Puigdemont, el desafiament aparentment simb¨°lic al Govern i a l¡¯Estat pot acabar convertint-se-li en un bumerang: part de la ciutadania de Catalunya que fins ara donava suport al processisme pot acabar assumint que la independ¨¨ncia no ¨¦s gaire a la vora (ara ¨¦s m¨¦s lluny que mai gr¨¤cies a l'aposta temer¨¤ria dels seus l¨ªders), que Espanya no ¨¦s Turquia i que les seves necessitats b¨¤siques fa mesos que estan aparcades (tamb¨¦ abans del 155).

Mentre la s¨ªnia de l'independentisme continua girant sobre si mateixa, el Govern de S¨¢nchez pot desmuntar algunes de les il¡¤lusions pol¨ªtiques del processisme cosa que pot portar a desmobilitzar (potser ho estigui fent ja) part dels seus votants. Recordem que els blocs independentista i no independentista al Parlament de Catalunya no s'han mogut en els ¨²ltims anys, ¨¦s a dir, hi ha m¨¦s polaritzaci¨® en els blocs, per¨° no hi ha transvasaments substancials entre ells. A m¨¦s a m¨¦s, com expliquen Juan Rodr¨ªguez i Astrid Barrio en els seus treballs, assistim a una competici¨® continuada entre ERC i les diferents versions de Converg¨¨ncia per veure qui lidera l'independentisme a Catalunya i, per tant, qui la governa. El simbolisme independentista reflecteix la pugna entre dos partits pol¨ªtics pel poder, ni m¨¦s ni menys. La unilateralitat ha quedat desmantellada, i ells ho saben. Ara es tracta de mantenir el lideratge del bloc. La tra?ci¨® al proc¨¦s genera encara massa vertigen, encara que, en la pr¨¤ctica, la Generalitat hagi tornat a l'autonomisme.

En aquest context, el nou Govern t¨¦ l'oportunitat de visualitzar que Espanya ¨¦s un pa¨ªs democr¨¤tic, amb imperfeccions sens dubte, per¨° democr¨¤tic al cap i a la fi. Un Estat de Dret de la Uni¨® Europea que, segons diferents ¨ªndexs internacionals, compleix amb els est¨¤ndards de democr¨¤cia. Tamb¨¦ en mat¨¨ria de respecte dels drets humans Espanya es mant¨¦ per sobre de la mitjana. I no es tracta de complaen?a, per¨° s¨ª de col¡¤locar cada cosa al seu lloc perqu¨¨, resulta cada vegada m¨¦s evident, que el proc¨¦s i les seves maneres entronquen amb un moviment molt m¨¦s ampli i global de desacreditaci¨® democr¨¤tica.

Per contra, a l'altre costat es continua parlant del mandat de l'1 d'octubre, quan tots els agents pol¨ªtics implicats han reconegut la seva falta de validesa jur¨ªdica. L¡¯1-O no es va fer cap refer¨¨ndum perqu¨¨ mai es van complir les regles necess¨¤ries per considerar-lo com a tal: la primera, que s'adeq¨¹¨¦s a l'ordenament vigent. Per molt que s'insisteixi, Catalunya no t¨¦ avui dret a l'autodeterminaci¨®. Una altra cosa ¨¦s que hagi de trobar-se una resposta pol¨ªtica a la voluntat sostinguda en el temps de dos milions de persones que diuen que se¡¯n volen anar. La resposta podria haver estat un refer¨¨ndum (pactat i no vinculant) com a exercici d'una voluntat pol¨ªtica institucional, no com a exercici d'un dret preexistent. Per tot aix¨°, a l'octubre no es va celebrar un refer¨¨ndum. Per aquest motiu sigui incomprensible la desproporcionada resposta policial d¡¯aquella jornada.

Durant aquests dies s'evidencia com el Govern de Rajoy es va convertir per als grups independentistes en un aliat inesperat per¨° molt potent. Un Govern que es va inhibir de fer pol¨ªtica en favor dels jutges i tribunals, fent un flac favor al sistema institucional. Per¨° un Govern, al cap i a la fi, un m¨¦s. ?s el moment d'insistir que el PP i el seu ¨²ltim govern no s¨®n Espanya ni la seva Constituci¨®. Molts independentistes no deixaran de ser-ho, estan en el seu dret. No obstant aix¨°, una part de la ciutadania catalana, que, davant l'ab¨²lia pol¨ªtica i els excessos jur¨ªdics de Rajoy, va virar cap a les il¡¤lusionants, per¨° falses, promeses processistes, podria tornar considerar el projecte de conviv¨¨ncia espanyol com una aposta de futur s¨°lida. Per a aix¨° ¨¦s necessari oferir una proposta de conviv¨¨ncia renovada, m¨¦s enll¨¤ de la toler¨¤ncia m¨²tua, que torni a il¡¤lusionar catalans i catalanes, que els permeti viure la seva identitat, sempre complexa i m¨²ltiple, sense ren¨²ncies. Senyors presidents, ¨¦s a les seves mans.

Argelia Queralt Jim¨¦nez ¨¦s professora de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona.