El sector de la ratafia creix impulsat pel clima identitari i el context pol¨ªtic

La ratafia s¡¯ha colat a la barra del bar i t¨¦ un lloc reservat a taula quan arriba l¡¯hora del caf¨¨. La seva recent popularitzaci¨® l¡¯ha tret de l¡¯anonimat casol¨¤ i ha elevat el consum d¡¯aquest tradicional licor d¡¯herbes arom¨¤tiques, molt identificat amb el sentiment de catalanitat. El sector elaborador, que durant un temps semblava condemnat a un encongiment imparable, s¡¯ha revitalitzat i les produccions encadenen creixements.

M¨¢s informaci¨®n

L¡¯oda de Torra a la ratafia: ¡°Ens fa una mica m¨¦s forts com a pa¨ªs¡±

Fabricants de ratafia

Poc abans que es compl¨ªs el seu primer any al capdavant de la Generalitat, Carles Puigdemont era investit confrare d¡¯honor de la ratafia a Santa Coloma de Farners. La capital de la comarca de la Selva ¨¦s l¡¯epicentre de l¡¯univers ratafiaire i all¨¤, tot just a una trentena de quil¨°metres del seu Amer natal, Puigdemont s¡¯enfundava la capa de confrare i llan?ava un pron¨°stic: ¡°La nova ratafia que farem ser¨¤ la ratafia de la Rep¨²blica catalana¡±. Dos anys despr¨¦s, Catalunya segueix sent la mateixa, per¨° la ratafia, el ¡°licor nacional¡±, segons Puigdemont, s¨ª que s¡¯ha desenvolupat.

Xavier Codina est¨¤ al capdavant del negoci de Ratafia Russet, el principal productor de ratafia. Amb base a Olot, Russet frega les 300.000 ampolles anuals. El 2003 la producci¨® era de 100.000 unitats. Codina apunta que no li resulta f¨¤cil trobar una explicaci¨® a la progressiva expansi¨® del producte, perqu¨¨ no ha estat res premeditat ni hi ha hagut cap campanya de m¨¤rqueting que l¡¯impuls¨¦s. ¡°El creixement ha estat lent i el producte s¡¯ha consolidat en el mercat¡±. Codina posa en relleu que la ratafia no ha viscut una ¨¨poca de creixement ef¨ªmer, a difer¨¨ncia del que ha passat amb altres licors, que s¡¯han expandit a la mateixa velocitat a la qual, despr¨¦s, s¡¯han esfumat dels prestatges. ¡°Fa 25 anys es van posar molt de moda els licors de fruites de baixa graduaci¨®, el mercat va quedar col¡¤lapsat. Per¨° la moda va passar¡±, recorda. Un altre exemple ¨¦s el cas del licor de crema catalana. Malgrat que, com apunta Codina, no hi ha hagut una campanya de promoci¨® de la ratafia, el producte s¨ª que ha rebut diverses empentes indirectes. Figures representatives de la catalanitat i del proc¨¦s han abra?at la ratafia com un s¨ªmbol d¡¯identitat. Les dues m¨¤ximes autoritats institucionals de Catalunya, el president de la Generalitat, Quim Torra, i el president del Parlament, Roger Torrent, s¨®n devots ratafiaires.

Joaquim Bosch, de 24 anys i sisena generaci¨® de Ratafia Bosch, assenyala que el context pol¨ªtic ha avivat la fama de la ratafia. ¡°La defensa de la terra i del producte aut¨°cton hi han ajudat¡±, apunta. No obstant aix¨°, lamenta que en algunes zones de Catalunya aquest licor segueixi sent un estrany: ¡°A Barcelona capital no es coneix¡±, i denuncia la poca empatia del gremi de restauradors: ¡°Vas a un restaurant a dinar i, en acabat, com a detall t¡¯ofereixen un orujo d¡¯herbes en lloc d¡¯oferir-te un producte propi de la terra¡±.

Terr¨¤nia ¨¦s el projecte m¨¦s jove del sector de la ratafia. Aquesta marca, nascuda fa cinc anys a Girona com a projecte d¡¯un final de m¨¤ster de la Universitat de Girona, es presenta com una ratafia de nova generaci¨®. ?lex Carmaniu, soci de l¡¯empresa juntament amb Licors Portet, els productors de la veterana marca Els Raiers, relata que Terr¨¤nia va n¨¦ixer despr¨¦s de detectar que el mercat ¡°tenia un buit¡± de productes d¡¯alta gamma. ¡°Les marques m¨¦s conegudes treballen amb receptes molt antigues, nosaltres vam investigar durant un any i mig fins a aconseguir una recepta m¨¦s actual, amb m¨¦s matisos i que possibilit¨¦s un producte m¨¦s refinat¡±. Terr¨¤nia ha crescut impulsada pel dinamisme que viu el sector, malgrat que juga en una lliga a banda. ¡°Les marques que m¨¦s han crescut s¨®n les que venen la ratafia m¨¦s popular, una ampolla de les nostres val el doble¡±, assenyala, abans d¡¯apuntar que el seu punt fort ¨¦s el grau de fidelitzaci¨® que han assolit: ¡°Qui ens compra, repeteix¡±.

Abastar m¨¦s mercat

Xavier Codina, de Ratafia Russet, assenyala que la seva empresa ha de dir que no a algunes comandes perqu¨¨ la capacitat de producci¨® li impedeix donar m¨¦s prove?ment. No obstant aix¨°, eixamplar el mercat ¨¦s un repte per als elaboradors de ratafia. La meta no ¨¦s creuar fronteres, sin¨® donar-se a con¨¨ixer m¨¦s enll¨¤ del cercle ve?nal. ¡°Es diu que el mercat de la ratafia ¨¦s l¡¯eix transversal i que, per sota, la ratafia no es coneix¡±, il¡¤lustra ?lex Carmaniu.