Patriotisme de pa¨ªs tangible

No va ser fins al 1914 que Edward Thomas (1878- 1917) va comen?ar a escriure poemes, i quan va morir a les trinxeres de Fran?a en deixava escrits 142, dels quals nom¨¦s en va veure publicats mitja dotzena. Es guanyava la vida, no gaire b¨¦, fent de cr¨ªtic literari i escrivint biografies; va ser, doncs, una vocaci¨® tardana per¨° intensa que va sorgir espont¨¤niament sobre el terreny f¨¨rtil que havia adobat la seva escriptura professional. En l¡¯aspecte personal i anecd¨°tic, aquesta vocaci¨® va ser estimulada per l¡¯amistat amb el poeta americ¨¤ Robert Frost, amb qui compartia la valoraci¨® de la naturalesa i de la vida rural; per¨° sobretot per la guerra mundial, a la qual li va faltar temps per allistar-se. Si b¨¦ la immin¨¨ncia del conflicte va ser decisiva, l¡¯experi¨¨ncia de la guerra, pr¨°piament, no va poder quedar reflectida en els seus versos, ja que els va fer durant els mesos abans d¡¯anar al front.

'POESIA COMPLETA'

Edward Thomas

Traducci¨® de Marcel Riera

Adesiara

458 p¨¤g.

23 euros

En el poema No es tracta d¡¯un cas trivial sobre el b¨¦ i el mal planteja la seva visi¨® del conflicte en termes de salvaci¨® nacional. En un moment d¡¯exaltaci¨® nacionalista en tots els b¨¤ndols, ell relativitza les passions estimulades per la premsa: ¡°Al costat del meu odi pels patriotes grassos, / el meu odi pel k¨¤iser ¨¦s amor de deb¨°¡±. I se centra en la necess¨¤ria unitat dels anglesos de totes les classes per salvar Anglaterra: ¡°Els segles van fer-la de pols i a nosaltres tamb¨¦, / ella ¨¦s tot el que sabem i vivim¡­¡±. El seu no ¨¦s un patriotisme basat en mapes, ni en valors abstractes, ni en la idea d¡¯un imperi civilitzador, sin¨® estretament lligat al tros, a la defensa del pa¨ªs tangible, de la terra natal, del paisatge conegut, de les llars on s¡¯ha viscut, dels camins per on s¡¯ha passejat, que s¨®n els temes dels seus poemes, com tamb¨¦ de molts escrits anteriors en prosa. Gal¡¤l¨¨s nat a Londres, el seu m¨®n van ser les contrades del sud de la Gran Bretanya, lluny de la ciutat i dels tr¨¤fecs de la industrialitzaci¨®.

Thomas ¨¦s un cas a part. Est¨¤ lluny de la revoluci¨® del Modernism, de Pound, Eliot i tants altres, que ja s¡¯estava covant, i pel seu ¨²s de les formes cl¨¤ssiques i l¡¯expressi¨® de sentiments d¡¯arrel rom¨¤ntica, connecta amb els primers poetes georgians, contemporanis seus, per¨° la dist¨¤ncia i l¡¯abs¨¨ncia de convencionalismes amb qu¨¨ tracta els seus temes fan que ens aparegui com a molt m¨¦s modern. El to col¡¤loquial, i la manera de compondre el poema, com si es tract¨¦s d¡¯una petita narraci¨®, tot i ser formalment complex i amb rimes, contribueixen a mantenir-ne la vig¨¨ncia. La posteritat ha estat generosa amb ell; Ted Hughes va dir que era ¡°el pare de tots nosaltres¡±, i molts grans poetes, com W. H. Auden o Philip Larkin, l¡¯han admirat.

Els seus poemes, profundament arrelats a un pa¨ªs i a un paisatge ¡ªhi s¨®n freq¨¹ents els noms de lloc¡ª, tenen la virtut de despertar l¡¯empatia del lector i de comunicar de seguida una sensaci¨® de transcend¨¨ncia, ja que la nost¨¤lgia dels paisatges rurals, l¡¯atenci¨® als elements de la natura i la placidesa, m¨¦s imaginada que real, de les vides estretament lligades al curs de les estacions encara estan en la ment de tothom. Encara que a les versions de l¡¯infatigable Marcel Riera se¡¯ls pot q¨¹estionar una atenci¨® excessiva a la rima ¡ªen molts casos, davant la impossibilitat d¡¯incorporar-ne tot l¡¯esquema al catal¨¤, potser hauria estat preferible sacrificar-la i donar prioritat a l¡¯isosil¡¤labisme, que faria m¨¦s compacte el poema¡ª, la present edici¨® biling¨¹e de la poesia d¡¯Edward Thomas ¨¦s tot un luxe.