Pur teatre

Una camisa canvia una persona, el mateix que un pentinat o un maquillatge. Els festivals ni es pentinen ni es vesteixen, per¨° amb els cartells fan una crida que apel¡¤la diversos p¨²blics. El Cru?lla sempre ha estat un festival els assistents del qual van comen?ar sent joves, gaireb¨¦ insultantment joves, per¨° que amb el pas del temps han anat apropant-se a un p¨²blic una mica m¨¦s crescut. Aquest p¨²blic va ser el que es va citar l'¨²ltima nit del festival, que presentava un cartell, ¨¦s a dir un maquillatge, per a persones la m¨¤xima radicalitat de les quals consisteix a no classificar adequadament els residus dom¨¨stics. La imatge era ben palesa a primera hora de la tarda, quan en sortir del metro una riuada de jovent, amb bosses de begudes a les mans, enfilaven cap al Beach Festival que es feia una mica m¨¦s enll¨¤ del F¨°rum que, a primera hora de la tarda, era buit com un confessionari per carnestoltes. Per¨° m¨¦s tard, en aquelles esplanades ja ocupades per m¨¦s de 22.000 persones, es deixaria sentir la veu de David Byrne i el Cru?lla confirmaria que t¨¦ artistes per a tots els p¨²blics, com cargols en una ferreteria. ?s curi¨®s aquest festival de pell canviant no ja d'un any per l¡¯altre, sin¨® fins i tot de jornada a jornada.

El concert de Byrne va ser el concert de la nit, amb perm¨ªs de la gresca electr¨°nica que m¨¦s tard oferirien Justice i Orbital en t¨ªmida r¨¨plica a la discoteca de platja al Beach Festival que bramava a l'altre costat del F¨°rum. Abans, Fatoumata Diawara, una extraordin¨¤ria veu de Mali, va deixar clar que ella ¨¦s la responsable que els seus concerts no tinguin m¨¦s din¨¤mica, en dinamitar-la amb els seus llargs parlaments entre can?¨® i can?¨®. S¨ª, relata temes de just¨ªcia aclaparadora i la reivindicaci¨® del paper de la dona a l¡¯?frica ¨¦s d'una pertin¨¨ncia innegable, per¨° abonar el seu ego reivindicatiu regant a consci¨¨ncia el ¡°jo¡± que protesta va acabar restant poder a aquest efecte de la seva m¨²sica, que, a m¨¦s a m¨¦s, Fatoumata desplega amb recursos una mica gastats d'espectacle sabut. Tot i aix¨ª, concert entretingut tot esperant l'estrella.

I Byrne va demostrar que ho era des del minut zero, amb el concepte del seu espectacle, una fascinant mostra de talent, enginy, originalitat i plasticitat. I ¨¦s que els onze m¨²sics de Byrne, dos d'ells coristes i ballarins, sense ubicaci¨® fixa en un escenari completament net, eren una troupe d¡¯¡°actors¡± que es movien per escena tocant el seu instrument, atenent coreografies espec¨ªfiques per a cada can?¨®. Uniformats tots ells i descal?os, com el mateix Byrne, cada pe?a tenia una posada en escena diferent, que els obligava no nom¨¦s a tocar, sin¨® a estar atents a recorreguts, gestos i altres recursos coreogr¨¤fics que inclo?en un delicad¨ªssim i elegant joc de llums. Cada can?¨® tenia un color que dominava la seva posada en escena, color a m¨¦s no dispensat per focus, sin¨® per unes l¨ªnies de llum que rellu?en als telons que tancaven tres cares de l'escenari, similars a cadenes platejades o a fils brillants. Un clar exemple de menys ¨¦s m¨¦s l'efecte del qual va ser formidable.

En aquell concert teatralizat, ja que teatre i coreografia van ser el que al capdavall va oferir Byrne, el repertori, una mica curt, va ser gener¨®s en cites a Talking Heads, desitjat mann¨¤ del sector m¨¦s can¨®s dels espectadors. ¡°I Zimbra¡±, ¡°Slippery People¡±, ¡°Once In A Lifetime¡±, ¡°This Must Be The Place¡± o ¡°Burning Down The House¡± van brillar entre peces com el ¡°I Should Watch TV¡± que va gravar amb St Vincent i d¡¯altres, ja d¡¯¡°American Utopia¡±, un disc en el qual Byrne vol retornar l'optimisme de les petites vict¨°ries quotidianes enfront del raonable pessimisme d'un m¨®n on sempre semblen guanyar els dolents. Per aix¨° ¡°Cada dia ¨¦s un miracle¡±, com va cantar envoltat per la nodrida secci¨® de percussi¨®, similar a una batucada o a una banda de carrer de percussi¨®. I s¨ª, amb espectacles tan intel¡¤ligents, originals i ben resolts com el presentat per Byrne, tot sembla m¨¦s f¨¤cil. M¨¦s tard van tancar The Roots amb el seu hip-hop d'instruments, en un concert plantejat com una esp¨¨cie de jam amb les peces conjuntades i llargs desenvolupaments instrumentals en els quals no va faltar la tuba, un altre instrument que en la tradici¨® negra es fa servir en les bandes de carrer. Per¨° ja res podia fer oblidar que el de Byrne va ser el concert de la nit, el que va apropar al Cru?lla alguns pares els fills dels quals ballaven al contigu Beach Festival.