Aquests mesos

La hist¨°ria d¡¯aquestes ¨²ltimes setmanes ¨Ccom a m¨ªnim des de la trobada entre els presidents S¨¢nchez i Torra¨C s¡¯ha tenyit, encara entre mil interrogants, tots oberts (i encara m¨¦s despr¨¦s de la delicada situaci¨® jur¨ªdica i pol¨ªtica creada pel pronunciament del tribunal de Schleswig-Holstein), d¡¯un clima favorable al di¨¤leg i a l¡¯aposta pol¨ªtica per resoldre el conflicte catal¨¤. Proliferen certament tots els condicionals i tots els condicionants: ni la situaci¨® est¨¤ resolta (i no ho estar¨¤ durant molt de temps), ni encara se sap amb certesa quin tipus de rumb agafaran els esdeveniments.

No obstant aix¨° ¨Ci aix¨ª semblen reflectir-ho tamb¨¦ les enquestes¨C, l¡¯ambient tant a Catalunya com al conjunt de l¡¯Estat registra una creixent voluntat de superaci¨® de tota una fase de confrontaci¨®, d¡¯incomunicaci¨® i de reafirmaci¨® sorda i acr¨ªtica de les posicions de cadasc¨².

Aquesta circumst¨¤ncia pot i ha d¡¯afectar (malgrat els pir¨°mans d¡¯una banda i l¡¯altra de l¡¯Ebre, i tamb¨¦ d¡¯aquells que es troben a diferents pa?sos europeus) la creaci¨® d¡¯un entorn favorable a la distensi¨® institucional, requisit previ a qualsevol possibilitat de tornar a parlar de pol¨ªtica.

Malgrat tot, aquest clima de moment ha tingut unes manifestacions apreciables (per m¨¦s simb¨°liques que puguin ser) pel que fa a una sola dimensi¨® del conflicte, que ¨¦s ¨Cper simplificar¨C la que es refereix a la relaci¨® entre Barcelona i Madrid.

Una altra dimensi¨®, encara molt m¨¦s important, es refereix a la tensi¨® i al di¨¤leg intern a Catalunya. La pol¨ªtica ha donat tamb¨¦ en aquest cas senyals que no s¡¯haurien d¡¯obviar: els comuns i el PSC han presentat iniciatives parlament¨¤ries que han prosperat destinades a construir din¨¤miques de resoluci¨® que passin per un reconeixement clar de la pluralitat de posicions i propostes, i pel plantejament de solucions que siguin el m¨¦s compartides possibles.

?s una tasca que tamb¨¦ incumbeix la ciutadania catalana en el seu conjunt, a trav¨¦s de la societat civil (de tota) i del debat p¨²blic. S¡¯ha comen?at a parlar de recosir: ¨¦s l¡¯objectiu m¨¦s preuat per a qualsevol que es defineixi dem¨°crata ara mateix a Catalunya.

Caldr¨¤ un comprom¨ªs sincer, imaginaci¨® i capacitat d¡¯assumir errors del passat perqu¨¨ no es tornin a repetir. Que sigui dif¨ªcil no ho fa menys imprescindible. Ara b¨¦, un dels prerequisits per poder recosir ¨¦s intentar codificar una reconstrucci¨® de l¡¯estr¨¨s pol¨ªtic i social dels ¨²ltims mesos que sigui m¨ªnimament compartida.

Aix¨° no significa plantejar un relat ¨²nic. ?s impossible i fins i tot poc aconsellable: tothom ha viscut els ¨²ltims mesos ¨Ci fins i tot els ¨²ltims anys¨C d¡¯una manera personal i intransferible. Per a uns pocs han estat la culminaci¨® dels seus somnis; per a d¡¯altres, un mecanisme de polititzaci¨® (o repolititzaci¨®) estimulant. Per a uns quants m¨¦s ha estat una ¨¨poca tensa i negativa. Molts s¡¯han sentit exclosos i atacats, i d¡¯altres han contemplat preocupats com els equilibris tan subtils de conviv¨¨ncia es tensaven fins a extrems mai experimentats.

Per tant, no es tracta de sublimar les viv¨¨ncies de cadasc¨² en un relat tancat i unidimensional. Del que s¨ª que es tracta, per¨°, ¨¦s de fer un exercici d¡¯interpretaci¨® de la nostra experi¨¨ncia col¡¤lectiva recent que pugui definir un espai de comprensi¨® v¨¤lid per a una majoria de la ciutadania, partint del pressupost del reconeixement (que no ha de ser necess¨¤riament l¡¯aprovaci¨®) d¡¯aquesta multiplicitat de percepcions.

Certament, les seves coordinades han de ser b¨¤siques, ja que han de poder interpel¡¤lar una porci¨® majorit¨¤ria de la ciutadania, partint de constatacions que puguin constituir un m¨ªnim com¨² denominador que, sense ser ambici¨®s, pugui ser transversal.

Al meu parer, hi ha dues coordenades b¨¤siques. La primera ¨¦s la constataci¨® que va haver-hi una extralimitaci¨® de les prerrogatives pol¨ªtiques i judicials per part del Govern central i de la judicatura: pel que fa a l¡¯ampliaci¨® de les atribucions del Tribunal Constitucional i, especialment, a l¡¯aplicaci¨® de la pres¨® preventiva. I una segona, que s¡¯ha d¡¯explicitar a Catalunya sense matisos: el reconeixement que els partits independentistes en la darrera legislatura han abusat de les seves posicions institucionals i per aix¨° s¡¯han d¡¯exigir responsabilitats i rectificaci¨®.

Segurament, a banda i banda quedaran els irreductibles, per convicci¨® o perqu¨¨ creuen que en poden treure r¨¨dits pol¨ªtics o electorals. Per¨° el m¨¦s important ¨¦s que aquesta lectura m¨ªnimament compartida es pugui fer, pugui ser debatuda, enriquida i assumida per un cos central de la societat i de la pol¨ªtica del pa¨ªs.