Esclar, per aix¨° ¨¦s clar ¡®perx¨°¡¯

Algun problema deu tenir l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans amb les aglutinacions, perqu¨¨ si hi ha hagut grans oblidades en les darreres reformes i ampliacions del diccionari han estat les paraules formades per la uni¨® atrevida de diversos mots, un estratagema que ni ¨¦s nou a la llengua, ni apunta que deixar¨¤ d¡¯existir, atesa la tend¨¨ncia actual a recorre-hi en l¡¯escriptura apressada de les xarxes socials i la for?a innegable que tenen les paraules fetes d¡¯aquesta manera. Per algun motiu dif¨ªcil d¡¯entrellucar, l¡¯omissi¨® dels espais entre mots (i per tant la conversi¨® d¡¯una estructura complexa en un sol element l¨¨xic) fa guanyar en connotaci¨® i afegeix contund¨¨ncia, com ara amb la moda creixent d¡¯escriure filldeputa en lloc de fill de puta, com si sense espais entremig es pogu¨¦s ser m¨¦s fill de puta que si prou.

Per algun motiu, deia, a l¡¯IEC deixen de banda aquesta via de formaci¨® de mots a l¡¯hora d¡¯incorporar innovacions al diccionari, i ¨¦s m¨¦s f¨¤cil que penetrin termes procedents del castell¨¤ o de l¡¯angl¨¨s, o b¨¦ formats a trav¨¦s de sigles i acr¨°nims, que no pas a partir de l¡¯ajuntament de mots ben catalans. I aix¨° que n¡¯hi ha una bona colla, sobretot adverbis, que s¨®n f¨¤cils de descompondre per veure¡¯n l¡¯origen segregat: potser, tamb¨¦, almenys, gaireb¨¦, alhora, aleshores, enmig, tanmateix, sobretot, enrere, enlloc; i d¡¯altres de menys evidents, per¨° al capdavall compostos d¡¯antigor: despr¨¦s (des + apr¨¦s), enguany (del llat¨ª medieval hoque anno), abans (ab + ante), etc¨¨tera.

D¡¯un temps cap aqu¨ª truquen a la porta algunes d¡¯aquestes aglutinacions per ser admeses, vist que s¡¯estan emprant amb abund¨¤ncia i que la negativa a la seva admissi¨® no ha dissuadit ning¨² del seu ¨²s. Aix¨ª com amb certs barbarismes mai no admesos hi ha hagut una certa mala consci¨¨ncia en emprar-los, si no una actitud obertament bel¡¤ligerant (la m¨¦s c¨¨lebre d¡¯aquestes seria barco, amb vivenda i recolzar com a exemples m¨¦s recents), en el cas de l¡¯¨²s de les aglutinacions es practica la m¨¦s efectiva de les desobedi¨¨ncies i es fa o?des sordes a la seva exclusi¨® de la normativa, l¡¯¨²ltima d¡¯elles amb les noves gram¨¤tica i ortografia. Tant ¨¦s, doncs, que no siguin correctes, que ning¨² se n¡¯ha estat a l¡¯hora d¡¯escriure coses com esclar, oitant, sisplau o encabat.

Sempre es pot adduir que l¡¯escriptura totjunt (aix¨° m¡¯ho acabo d¡¯inventar) obeeix a una moda i que no aporta cap significaci¨® afegida, com passa amb encabat, en qu¨¨ dif¨ªcilment s¡¯hi troben matisos afegits a en acabat, i per tant ¨¦s comprensible que no es vulgui donar carta de naturalesa al que ¨¦s una mera elisi¨® voc¨¤lica que nom¨¦s fa que engreixar el diccionari. Per¨° ¨¦s clar que el cas d¡¯esclar (ara estic fent un joc de paraules, esclar) ¨¦s diferent: la frase ¨¦s clar que votarem expressa una conclusi¨® di¨¤fana fruit d¡¯una evid¨¨ncia, i aqu¨ª podr¨ªem canviar la mateixa cl¨¤usula per ¨¦s obvi, ¨¦s evident, com si ho pogu¨¦ssim demostrar; mentre que esclar que votarem, m¨¦s enll¨¤ de les obvietats verificables, denota seguretat, convicci¨®, fe fins i tot.

Un altre exemple permet veure els avantatges de l¡¯aglutinaci¨® i rendibilitzar-ne els efectes. ?s el cas de la locuci¨® per aix¨° amb el sentit adversatiu a final de frase, una f¨®rmula que la nova gram¨¤tica sembla incorporar com una modernor per¨° que ja estava recollida al primer diccionari de l¡¯IEC, amb una frase d¡¯all¨° m¨¦s ambigua: Va assegurar que hi seria: no hi va anar, per aix¨°. ?s clar que l¡¯exemple ¨¦s nefast, perqu¨¨ l¡¯¨²nic element que permet entendre l¡¯¨²s adversatiu de la locuci¨® ¨¦s la coma, sense la qual tindr¨ªem nom¨¦s un equivalent de per aquest motiu, i ja sabem que ja puntuaci¨® no ¨¦s el fort de l¡¯usuari mitj¨¤ de la llengua.

Per aix¨° deia que conv¨¦ mirar-se les aglutinacions una mica m¨¦s de bon ull, perqu¨¨ no sempre s¨®n indignes ni fruit de l¡¯extravag¨¤ncia. No hi tinc gaire fe, perx¨°.