Puigdemont i/o Junqueras

Per fi ha esclatat en p¨²blic el conflicte que des de fa mesos s¡¯incubava larv¨¤riament en privat: Puigdemont vol unificar tot l¡¯independentisme i ha comen?at a posar les bases del nou Partit Nacionalista de Catalunya (PNC), a semblan?a d¡¯Euskadi, Esc¨°cia o el Quebec.

No ¨¦s pas la primera vegada que s¡¯intenta. De fet, a mitjans dels vuitanta tamb¨¦ es van fer propostes en aquest sentit. Converg¨¨ncia Democr¨¤tica de Catalunya (CDC), m¨¦s encara si hi afeg¨ªem Uni¨® Democr¨¤tica de Catalunya (UDC) i, ja en el s¨²mmum, Converg¨¨ncia i Uni¨® (CiU), eren noms i sigles amb poc atractiu est¨¨tic, que qualsevol expert en comunicaci¨® pol¨ªtica hauria rebutjat. No obstant aix¨°, aquesta coalici¨® va governar la Generalitat durant 23 anys seguits amb Jordi Pujol, despr¨¦s uns pocs m¨¦s amb Artur Mas, i tant els noms com les sigles no van desapar¨¨ixer fins a les picabaralles internes a CiU i el necessari blanqueig de CDC despr¨¦s de l'affaire de la fam¨ªlia Pujol Ferrusola.

El conflicte al si de l¡¯independentisme ha esclatat aquesta setmana. Probablement ve de fa molt m¨¦s temps per¨°, en tot cas, l¡¯¨²ltima fase potser va comen?ar la nit del 26 al 27 d¡¯octubre, quan Puigdemont estava disposat a dissoldre el Parlament i convocar eleccions per evitar l¡¯entrada en vigor de les mesures adoptades arran del desenvolupament de l¡¯article 155 de la Constituci¨®.

Segons versions fiables d¡¯algun dels presents, durant aquella tensa matinada, reunits no nom¨¦s els membres del Govern, sin¨® tamb¨¦ portaveus parlamentaris i dirigents de les associacions independentistes, enmig de nervis, plors i conats d¡¯hist¨¨ria, Junqueras li va dir finalment a Puigdemont que no estava d¡¯acord amb la dissoluci¨® i la convocat¨°ria d¡¯eleccions per¨° que aix¨° era compet¨¨ncia del president de la Generalitat i, per tant, ell no hi tenia res m¨¦s a dir, la responsabilitat era seva.

Coneguda la decisi¨® de Puigdemont, el mat¨ª seg¨¹ent, despr¨¦s d¡¯una tempesta de piulades en contra seva, algunes d¡¯emeses per dirigents d¡¯ERC, es van anar aplegant cap a mig mat¨ª a la pla?a Sant Jaume centenars de persones esbroncant el president i titllant-lo de tra?dor a Catalunya. No ho va poder suportar, va rectificar i va declarar la independ¨¨ncia, amb tristesa i sense convenciment, acompanyat dels seus consellers. Puigdemont va atribuir les piulades i la concentraci¨® a Junqueras, no l¡¯havia avisat i ho va considerar deslleial i tra?dor. Va optar per fugir a Brussel¡¤les sense consultar-ho a ning¨², mentre que Junqueras no es va moure de casa i va anar a parar a la pres¨®, i encara hi ¨¦s. En aquest punt es va produir una ruptura de la confian?a entre els dos, que encara dura. De vegades les an¨¨cdotes tenen una import¨¤ncia determinant en certs esdeveniments hist¨°rics. No ¨¦s el primer exemple.

Des que va tenir lloc aquesta greu topada, la relaci¨® entre les dues personalitats s¡¯ha anat tensant encara m¨¦s i han mostrat actituds i estrat¨¨gies molt diferents. Puigdemont s¡¯ha configurat com un l¨ªder populista i carism¨¤tic que encaixa m¨¦s en una ERC cl¨¤ssica ¨Cde Companys a Carod¨C que en l¡¯antic m¨®n de CiU. Per¨° Junqueras ha anat agafant en aquests mesos de pres¨® un perfil de pol¨ªtic astut, seri¨®s i confiable, que abans no tenia, la qual cosa li ha atorgat una autoritat moral sobre l¡¯independentisme dif¨ªcilment igualable. La imatge de tots dos ¨¦s diferent de la que tenien fa nom¨¦s un any: Puigdemont sembla d¡¯Esquerra i Junqueras, de Converg¨¨ncia.

Per¨° no ¨¦s nom¨¦s un xoc de personalitats, ¨¦s molt m¨¦s. ?s, sobretot, una confrontaci¨® d¡¯estrat¨¨gies pol¨ªtiques despr¨¦s d¡¯analitzar els fets succe?ts la tardor passada, des del 6 i 7 de setembre fins a les eleccions de 21 de desembre.

L¡¯estrat¨¨gia de Puigdemont, des de la relativa llibertat que li dona la resid¨¨ncia a l¡¯estranger, es basa en la fustigaci¨® constant a l¡¯Estat, a insistir en la seva legitimitat hist¨°rica, en la desobedi¨¨ncia sistem¨¤tica a la Constituci¨® i les lleis. ?s un ¨¦sser lliure i contradictori que vol aconseguir un ideal sense saber pr¨¨viament quina ¨¦s la ruta adequada. L¡¯estrat¨¨gia de Junqueras, madurada en les hores de pres¨®, parteix d¡¯una actitud d¡¯assossec i serietat i ¨¦s m¨¦s realista i pragm¨¤tica, m¨¦s aferrada a les dades que li subministra la realitat social de Catalunya i l¡¯entorn pol¨ªtic d¡¯Espanya i Europa.

Qui guanyar¨¤ en aquesta pugna: l¡¯impulsiu Puigdemont o l¡¯impertorbable Junqueras? Si preval el sentiment, guanyar¨¤ Puigdemont; si preval la racionalitat, guanyar¨¤ Junqueras. No s¨¦ dir qu¨¨ ¨¦s millor per a l¡¯independentisme.