¡®?rtic¡¯, picant pedra de dilluns a dijous

La cr¨ªtica parla poc dels que piquen pedra cada dia llevat que el seu programa faci alguna cosa excepcional. Per¨° igualment excepcional ¨¦s dedicar una hora de dilluns a dijous a tractar sobre cultura com fa ?rtic. I fer-ho amb propietat, sense un tractament de tr¨¤mit, saben de qu¨¨ parlen i atents a les diferents disciplines i milit¨¤ncies est¨¨tiques. La setmana passada, per exemple, tant van entrevistar la gent de Dorian com l¡¯escriptora Clara Us¨®n.? I tant vam veure un excel¡¤lent reportatge sobre IT Dansa, una companyia pensada per oferir la primera volada als ballarins que surten de l¡¯Institut del Teatre, com una recomanaci¨® de gelateries barcelonines en un exercici de gastronomia ¨²til on et parlen de gelats salats per combinar amb l¡¯amanida (els gelats ja no s¨®n solament unes postres). I a m¨¦s, una agenda sense complicacions, per¨° ben explicada, amb consells fonamentats.

La cultura a la televisi¨® fa por. O no se¡¯n parla o per fer-ho es fan capgirells i es recargolen les f¨®rmules. I resulta que hi ha una manera aparentment senzilla i planera de fer-ho. Voil¨¤. A sobre, ¨¦s longeu (va n¨¦ixer l¡¯any 2013) i no sembla que faci figa. Gr¨¤cies, Betev¨¦ i companyia.

Aire lliure. El programa t¨¦ un t¨ªtol clar i unes pretensions que tamb¨¦ ho semblen. Per¨° el primer cap¨ªtol va ser un garbuix. T¨¦ el patrocini de la Secretaria d¡¯Esports de la Generalitat, per¨° el podria tenir del Departament de Turisme perqu¨¨ a l¡¯hora d¡¯afegir ingredients perqu¨¨ tothom estigui content fins i tot van fer un esb¨®s sobre les col¨°nies t¨¨xtils, amb escenes d¡¯Olor a col¨°nia i una infografia sobre el seu desplegament a la riba del Llobregat. El porta l¡¯esportista N¨²ria Picas, que corre grans dist¨¤ncies, i l¨°gicament un dels seus convidats de l¡¯estrena va ser Kilian Jornet, amb el qual van fer equilibris sobre una corda (slackline) en una seq¨¹¨¨ncia interminable, encara que la vam veure a trossets, i la parella es va acomiadar amb un apunt sobre filosofia de la vida i prud¨¨ncia esportiva que semblava L¡¯ofici de viure, l¡¯espai que els va darrere.

El programa t¨¦ la mania de fer-ho tot bocinets. Hi havia Joel Joan pujant, i baixant, el Pedraforca, una escola de trail del Bergued¨¤, la Patum i l¡¯esmentada parella. Doncs b¨¦, res es va seguir sense interrupcions. Pass¨¤vem de la caminada pel Pedraforca a la Patum, despr¨¦s a l¡¯escola, torn¨¤vem a la Patum, a la caminada... com si fes por la llarg¨¤ria de cadascuna de les escenes proposades. I era una por raonable, perqu¨¨ saber que Joel Joan ¨¦s capa? de pujar el Pedraforca no demana una nit de televisi¨®.

Encara gr¨¤cies que l¡¯actor hi posava una mica de brometa sobre qui podia anar m¨¦s de pressa en una excursi¨®, perqu¨¨ all¨° ni era una entrevista camuflada, ni un consultori peripat¨¨tic. Tamb¨¦ van posar-hi unes escenes d¡¯exaltaci¨® paisatg¨ªstica amb els ¨¨mfasis dels anuncis tur¨ªstics que no li calen a la grandesa del paratge. Els moments dedicats a la did¨¤ctica i prevenci¨® de l¡¯esport, particularment amb aquests esports de gran esfor? que poden enganyar molta gent sobre les seves capacitats, s¨®n minsos. I el programa pot generar mimetismes poc recomanables.

N¨²ria Picas, volent donar un aire natural a la trobada amb els seus convidats, es dedica m¨¦s a la tert¨²lia banal que a explicar-nos el que sap. En fi, una nit de televisi¨® perduda.