Per qu¨¨ oblidem els llibres que llegim

?s for?a habitual recordar els llocs on hem llegit: sobre la tovallola a la platja i prop d'uns pins; en unes graderies en un parc d'atraccions; en un apartament min¨²scul des d'on se sentia passar el tren; a la taula de la cuina de la casa familiar. Per¨° costa una mica m¨¦s recordar quin llibre vam llegir en aquell lloc, qui n'era l'autor o com era l'argument, tot i que de vegades ens ve al cap que tenia la portada vermella o que era una edici¨® de butxaca.

?s a dir, conservem records de la sensaci¨® f¨ªsica de llegir, per¨° menys del que hem llegit. ¡°Gaireb¨¦ sempre recordo on era i recordo quin era el llibre. Tinc en ment l'objecte f¨ªsic¡±, explicava Pamela Paul, editora de The New York Times Book Review, a Julie Beck en un reportatge a The Atlantic. I afegia: ¡°Recordo l'edici¨®, recordo la portada, normalment recordo on me'l vaig comprar o qui me'l va regalar. El que no recordo ¡ªi ¨¦s terrible¡ª ¨¦s tota la resta¡±. ¡°El que tinc m¨¦s present de la col¡¤lecci¨® de contes de Malamud El barril m¨¢gico?¨¦s la c¨¤lida llum del sol que entrava a la cafeteria on me'l llegia els divendres, abans d'entrar a l'institut. Li falten els punts m¨¦s importants, per¨° ja ¨¦s alguna cosa. La lectura t¨¦ moltes facetes, una pot ser la barreja indescriptible, i naturalment fuga?, de pensament i emoci¨®, i les manipulacions sensorials que es produeixen en el moment de llegir i que despr¨¦s s'esvaeixen. Fins a quin punt la lectura ¨¦s llavors una mena de narcisisme, un marcador de qui eres i de qu¨¨ estaves pensant quan et vas trobar amb un text?¡±, escriu Ian Crouch a?The New Yorker?sobre el fet de llegir i oblidar el que s'ha llegit.

Hi ha afortunats que s¨®n capa?os de recordar les trames de les pel¡¤l¨ªcu?les, les s¨¨ries i els llibres, per¨° per a la majoria, com escriu Beck, ¨¦s ¡°com omplir una banyera, submergir-s'hi i despr¨¦s veure com l'aigua se'n va pel desgu¨¤s: pot deixar una fina pel¡¤l¨ªcu?la a la banyera, per¨° la resta ja no hi ¨¦s¡±. Hi ha algunes raons cient¨ªfiques que ho expliquen, i tenen a veure amb el que s'anomena ¡°corba de l'oblit¡±, que ¨¦s la velocitat amb la qual oblidem una cosa, i que ¨¦s m¨¦s intensa durant les primeres 24 hores despr¨¦s d'haver apr¨¨s alguna cosa, tret que es repassi. Aix¨° explicaria que els llibres que es llegeixen d'una tirada, o les s¨¨ries que es devoren en una sessi¨®, s'oblidin m¨¦s f¨¤cilment: no s'ha fet treballar la mem¨°ria de recuperaci¨®.

Els llibres i s¨¨ries que es devoren d¡¯una tirada?s¡¯obliden m¨¦s f¨¤cilment: no es fa treballar la mem¨°ria de recuperaci¨®

De fet, se sap que els qui consumeixen una s¨¨rie veient un cap¨ªtol a la setmana o al dia la recorden millor que els qui la veuen tota sencera en un dia. Llegir un llibre d'una tirada de vegades suposa oblidar-lo abans perqu¨¨ nom¨¦s est¨¤ funcionant la mem¨°ria de treball, no hi ha rep¨¤s. En part sempre ha estat aix¨ª, per¨° segons Jared Horvath, investigador de la Universitat de Melbourne, que cita Beck, ¡°la manera en qu¨¨ ara es consumeixen la informaci¨® i l'entreteniment ha canviat el tipus de mem¨°ria que valorem¡±. Ara la mem¨°ria de recuperaci¨® ¨¦s menys necess¨¤ria, en part gr¨¤cies a internet i, en canvi, per Horvath, la mem¨°ria de reconeixement ¨¦s m¨¦s important. La possibilitat de tenir acc¨¦s a la informaci¨® fa que no calgui memoritzar-la. Aix¨° ho dona internet, la gran biblioteca global, per¨° tamb¨¦ alguns dels seus antecessors, com els llibres, els cassets o els VHS. De fet, S¨°crates ja es va mostrar en contra de ¡°l'¨²s de les lletres¡±, com una mena de mem¨°ria externa que faria que no es memoritz¨¦s res. Avui coneixem aquesta retic¨¨ncia del fil¨°sof davant de la lletra escrita, i de tot el seu pensament, gr¨¤cies als di¨¤legs de Plat¨®, que van quedar recollits per escrit.

La ¡°corba de l¡¯oblit¡± ¨¦s la velocitat a la qual oblidem. ?s m¨¦s intensa en les primeres 24 hores si no es fa un rep¨¤s

A?Contra la lectura, la professora i assagista Mikita Brottman recupera aquest fragment d'A la recerca del temps perdut,?de Proust, un gran explorador de la conflu¨¨ncia entre lectura i mem¨°ria: ¡°Un llibre que vam llegir no roman unit per sempre nom¨¦s al que hi havia al voltant nostre; tamb¨¦ segueix unit fidelment al que nosaltres ¨¦rem llavors, i ja nom¨¦s el pot tornar a sentir, concebre, mitjan?ant la sensibilitat, mitjan?ant el pensament, la persona que ¨¦rem llavors¡±. Brottman tamb¨¦ cita les mem¨°ries d'Azar Nafisi, Leer Lolita en Teher¨¢n, on escriu: ¡°Si un so es pogu¨¦s guardar entre les p¨¤gines de la mateixa manera que s'hi guarda una fulla o una papallona, diria que entre les del meu?Orgull i prejudici, la novel¡¤la m¨¦s polif¨°nica de totes¡­, hi ha amagat, com una fulla de tardor, el so d'aquella sirena [antia¨¨ria]¡±. Aquesta relaci¨® amb els llibres llegits i de vegades oblidats explica l'exist¨¨ncia de les mem¨°ries bibli¨°files. El llibre de Brottman pertany en part a aquest g¨¨nere, Llegir Lolita a Teheran, completament. ?s un g¨¨nere que t¨¦ el seu propi acr¨°nim: Bob (book of books).

Pamela Paul va comen?ar el seu als 17 anys. Sobre aquest diari de lectures ha escrit My life with Bob: Flawed heroine keeps book of books, plot ensues [La meva vida amb Bob: l'hero?na defectuosa porta un llibre dels llibres, segueix la trama]. Segons recollia un article a?The Financial Times, estem en un bon moment per a les bibliomem¨°ries. Lucy Scholes ha escrit sobre el g¨¨nere: ¡°Una bibliomem¨°ria ¨¦s una invitaci¨® oberta a buscar als prestatges de la biblioteca d'una altra persona; una oferta que jo, i clarament tamb¨¦ molts d'altres, trobo dif¨ªcil de rebutjar¡±. El cap¨ªtol de l'expurgaci¨® de la biblioteca del Quixot sempre s'ha llegit com una cr¨ªtica liter¨¤ria m¨¦s o menys camuflada, tamb¨¦ com una declaraci¨® de les fonts del Quixot, per¨° ¨¦s tamb¨¦ una llista de llibres llegits, ¨¦s a dir, una bibliomem¨°ria. I la voluntat de recollir la seva biblioteca essencial va ser el primer impuls que va portar Ismael Grasa a escriure La haza?a secreta, un llibre que, entre moltes altres coses, ¨¦s un diari de lectures. Alberto Manguel ha conreat el g¨¨nere amb uns resultats brillants. A?Packin my library?escriu que escriptors i lectors sempre s'han preguntat si la literatura t¨¦ un paper en la formaci¨® d'un ciutad¨¤. Lucy Scholes respon que ¡°en la seva exploraci¨® de la relaci¨® simbi¨°tica entre la vida i la literatura, la bibliomem¨°ria sembla ser un crit de guerra afirmatiu¡±.

Aloma Rodr¨ªguez ¨¦s escriptora i membre de la redacci¨® de Letras Libres.