Mor Mac, el cartellista d¡¯¡®El verdugo¡¯, ¡®Doctor Zhivago¡¯ i ¡®Els deu manaments¡¯

Encara avui, la imatge d¡¯una pel¡¤l¨ªcula ¨¦s el seu cartell. I aix¨ª hi s¨®n en l¡¯imaginari col¡¤lectiu, un Charlton Heston abra?at a les taules de la llei amb el fara¨® Yul Brynner contemplant-lo irat (Els deu manaments); la m¨¤ davant la cara d¡¯Anthony Perkins (Psicosi); la cara tan bella com arrogant pel seu coll al?at de Greta Garbo (Ninotchka); les cares juntes d¡¯Omar Sharif i Julie Christie, entre la cavalleria vermella i un palau hivernal, per a Doctor Zhivago... Tots els va realitzar un dels millors cartellistes de tots els temps que han il¡¤lustrat el set¨¨ art, el catal¨¤ Macario G¨®mez Quibus, Mac com a signatura professional, que ha mort als 92 anys aquest dissabte.

Uns 4.000 cartells avalen una tasca de renom internacional, per¨° que va anar inversament proporcional als beneficis i reconeixements que va obtenir G¨®mez en una vida que mai li va ser f¨¤cil. Fill d¡¯uns camperols molt i molt humils d¡¯Osca emigrats, va n¨¦ixer a Reus el 1926 i als dos anys va quedar orfe de pare i a la merc¨¨ dels vaivens econ¨°mics que amb prou feines van esmorteir quan la seva mare va poder col¡¤locar-se com a portera. La passi¨® per dibuixar, malgrat que la Guerra Civil va truncar en un primer moment els seus estudis de Belles Arts, va ser l¡¯¨²nica cosa estable en la seva vida, de la qual ja deixava indicis amb set anys, quan a l¡¯hora del pati espiava els alumnes m¨¦s grans durant les classes de dibuix i els imitava.

Quan va arribar a Barcelona, va treballar per l¡¯Estudio Dom¨ªnguez, dedicat a la decoraci¨® de fa?anes de cinema, feina que ell compaginava amb anuncis fets a ploma per a la premsa. Amb una habilitat admirable per reproduir les cares de les grans estrelles, una imaginaci¨® inusual i trencant els tradicionals enquadraments, la traject¨°ria el va canviar quan, estant ja a l¡¯empresa Esquema, va realitzar el cartell d¡¯Ivanhoe, amb un imponent Robert Taylor, que va acabar cridant l¡¯atenci¨® dels responsables europeus de la Metro Goldwyn Mayer, que es van despla?ar des de Par¨ªs per con¨¨ixer-lo. ¡°Recordo que els va dir als meus caps que havien de pagar-me m¨¦s. Vaig esperar a final de mes i em van pujar 100 pessetes. Em va semblar miserable i llavors vaig decidir deixar-los¡±, recordava el mateix dibuixant. Era el 1955: naixia Mac.

Des d¡¯aquell moment, van ser 33 anys de treball independent, per¨° sempre sota les mateixes coordenades: ¡°Treballava amb guasch i no a l¡¯oli perqu¨¨ s¡¯assecava en 10 minuts i aix¨° em permetia lliurar a temps, ja que els enc¨¤rrecs solien ser sempre d¡¯un dia per a l¡¯altre¡±. En un vertigin¨®s termini aix¨ª va sortir el d¡¯El verdugo, de Berlanga, amb una recognoscible caricatura de Pepe Isbert, l¡¯ombra negra del qual acollia el t¨ªtol de la pel¡¤l¨ªcula en informals lletres de colors, ¡°que sempre eren el que costava m¨¦s de fer¡±.

Malgrat les urg¨¨ncies de temps, ¡°jo havia de veure les pel¡¤l¨ªcules per fer-ho b¨¦¡±, va recordar fa nom¨¦s quatre anys, en el marc d¡¯una gran exposici¨® homenatge que va organitzar la Filmoteca de Catalunya. Si la producci¨® era d¡¯alguna de les grans (Paramount, Universal, Fox¡­) les veia ¡°assegut en una butaca amb un bot¨® que jo premia quan veia un fotograma que m¡¯interessava i, no s¨¦ com, quedava marcat¡±; si no tenia ni aquell temps o la producci¨® era m¨¦s modesta, li passaven una sinopsi del gui¨® i fotos en blanc i negre ¡°i jo ja em feia la composici¨® i la pintava¡±.

Aix¨ª va arribar el 1956, per a una reposici¨® a Espanya, el cartell d¡¯Els deu manaments; li va agradar tant a Heston que va voler con¨¨ixer-lo. Ho va fer tres anys despr¨¦s, el 1959, aprofitant que era a Espanya rodant El Cid: llavors Mac li va regalar un retrat a partir de la seva imatge del cartell, que l¡¯actor va penjar durant anys al seu despatx. Incansable, la producci¨® de G¨®mez va ser ingent i molt popular: corria per tot el m¨®n, per¨° aix¨° no ho va saber fins molt m¨¦s tard. ¡°Jo lliurava els cartells, per¨° no me¡¯n retornaven mai cap; tampoc cobrava els drets d¡¯autor: em pagaven un cop i prou. Mai vaig saber que mig m¨®n els contemplava¡±.

Michael Caine, vestit i circumspecte, apuntant amb un rifle des de dalt per L¡¯assess¨ª implacable, l¡¯actitud protectora de Clark Gable amb Marilyn Monroe per a Vides rebels o el vaquer de negre rigor¨®s que, sota el sol roent, trepitja el canyell d¡¯un mort per arrabassar-li el rev¨°lver a La mort tenia un preu s¨®n alguns dels seus treballs m¨¦s celebrats, per b¨¦ que estava especialment satisfet dels tres o quatre James Bond que va fer, en particular del d¡¯Agente 007 contra el Doctor No, amb tres bells rostres femenins emmarcant al gran Bond de Sean Connery, a la silueta del qual hi havia el t¨ªtol, on el doble zero acollia les respectives calaveres. La llista es podia haver ampliat amb el de La guerra de les gal¨¤xies, per¨° l¡¯enc¨¤rrec d¡¯esb¨®s que li va demanar el mateix George Lucas no va arribar a temps per ser produ?t. Aix¨° s¨ª, li van pagar¡­

Com que no tenia els originals, G¨®mez va repetir amb els anys alguns dels seus cartells m¨¦s estimats, un exercici que en part el va ajudar, ja als anys 80, a adaptar-los per les car¨¤tules dels v¨ªdeos. Amb el temps, comen?arien a arribar uns reconeixements (el 2012, el festival de Sitges va estrenar el curtmetratge biogr¨¤fic Un noi de portada, de David Mu?oz, va ser nomenat membre d¡¯honor de l¡¯Acad¨¨mia del Cinema Catal¨¤ el 2013, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat el 2014¡­) que fins llavors nom¨¦s havia tingut d¡¯alguns actors, com Sara Montiel, si b¨¦ tamb¨¦ va rebutjar alguna oferta suculenta per traslladar-se a treballar a Fran?a i els EUA: no volia abandonar el seu entorn familiar. El seu ¨²ltim cartell va ser per El plaer de matar, del 1988.

¡°Mai vaig pensar en els diners, per aix¨° em van explotar tant¡±, admetia fa poc qui entenia que ¡°la pintura ¨¦s una fotografia feta a m¨¤¡±. Ho va demostrar unes 4.000 vegades.