La caricatura

Una de les curiositats que ha deixat el proc¨¦s ¨¦s el suport que han donat alguns intel¡¤lectuals espanyols d¡¯esquerres a l¡¯independentisme. Han manifestat aquest suport, sobretot, donant fe de la premissa caricaturesca a favor de la independ¨¨ncia, o sigui, afirmant que Espanya ¨¦s efectivament un Estat autoritari irreformable.

Des d¡¯una part de l¡¯independentisme, s¡¯ha acollit amb entusiasme aquesta ajuda almenys per dues raons. D¡¯una banda, perqu¨¨ tot el que sigui confirmar la desfiguraci¨® de l¡¯enemic contra el qual es lluita, i m¨¦s si la dona alg¨² que jura i perjura con¨¨ixer b¨¦ les seves entranyes, ¨¦s m¨¦s que benvingut. D¡¯altra banda, perqu¨¨ aquestes sinergies demostrarien que l¡¯independentisme ¨¦s incloent, en el sentit que admet espanyols, la qual cosa, al seu torn, demostraria que el seu, en el fons, no ¨¦s un projecte contra Espanya.

Em sembla, no obstant aix¨°, que cap de les dues raons no aixeca el vol. El fet que algun espanyol contribueixi a la caricatura d¡¯Espanya ¡ªper m¨¦s que juri i perjuri parlar des d¡¯una talaia epist¨¨mica privilegiada¡ª no fa que la caricatura sigui veritable. ?s f¨¤cil explicar que aquest suport sigui benvingut dins de cert independentisme, per¨° la caricatura continua sent aix¨°, una caricatura. A m¨¦s, la idea que s¡¯admeten espanyols dins del projecte independentista funciona sempre que l¡¯espanyol de torn pagui el peatge de l¡¯adhesi¨® a la caricatura d¡¯Espanya. Quants espanyols que no estiguin disposats a subscriure la caricatura d¡¯Espanya hi ha a les files del filoindependentisme?

Per¨° m¨¦s enll¨¤ de tot aix¨°, em costa entendre que des de l¡¯independentisme no es vegi que aquests intel¡¤lectuals espanyols usen la cosa catalanaper reivindicar, en el fons, altres coses (entre les quals hi ha, principalment, sospito, el seu ego). La qual cosa, en si mateixa, no ¨¦s particularment greu, sempre que un estigui disposat a acceptar que la seva causa i el seu projecte estan sent utilitzats per tercers per a efectes purament instrumentals.

El que em sembla m¨¦s greu, en canvi, ¨¦s que amb aquesta actitud de venir a Catalunya a endolcir l¡¯o?da d¡¯alguns catalans dient-los exactament el que volen sentir ¡ªo sigui, que Espanya ¨¦s una porqueria¡ª, alguns d¡¯aquests intel¡¤lectuals tracten aquests catalans, em temo, amb aut¨¨ntica condescend¨¨ncia cultural: vinc aqu¨ª, parlo malament dels espanyols, la qual cosa ara no suposa cap esfor? ni cap cost social a Catalunya, i ja m¡¯he guanyat les seva simpatia. Total, ja se sap que aquestes persones acomplexades es conformen amb poca cosa.

Un d¡¯aquests intel¡¤lectuals espanyols, un professor anomenat Ram¨®n Cotarelo, va dir fa unes setmanes en una entrevista que va tenir lloc a Girona i, aprofitant-ho ¡ªper cert, per qu¨¨ el fet que un professor se¡¯n vagi a viure a un lloc o a un altre mereix una entrevista?¡ª , va compartir la idea de la caricatura d¡¯Espanya i va fer la gara-gara de manera obscena a la gent de Girona. Hi ha cap tractament m¨¦s condescendent que, venint d¡¯un altre lloc, es tracti unes persones per buscar la seva adulaci¨® deixant anar un parell de t¨°pics sobre el lloc i tirant-los un parell de caramels ¡ªo sigui, parlant malament d¡¯Espanya¡ª com si fossin criatures desitjoses de sucre?

Jo no s¨¦ si Cotarelo parla catal¨¤, per¨° si de deb¨° el preocupa una mica la cultura catalana, i no utilitza els catalans per vehicular la seva reivindicaci¨® o el seu ego, podria comen?ar el seu periple a Girona aprenent catal¨¤, cosa que, a difer¨¨ncia de fer bandera de la caricatura de l¡¯Espanya neofranquista i fer la gara-gara desvergonyidament als locals, requereix cert esfor? i treball i implica tractar el catal¨¤ com a un igual cultural.

D¡¯altra banda, dies enrere, Cotarelo va decidir cancel¡¤lar un acte a Tarragona organitzat per no s¨¦ quin moviment independentista perqu¨¨, pel que sembla, l¡¯hostal que li havien reservat era massa espart¨¤ per als seus est¨¤ndards. I al gran Cotarelo ¡ªper a mi, el gran descobriment de l¡¯estiu¡ª, no se li va oc¨®rrer, m¨¦s tard, una altra cosa que insultar en p¨²blic a aquests independentistes, que pel que sembla l¡¯havien anat a buscar a l¡¯estaci¨® de tren, li havien pagat l¡¯hostal i el sopar, anomenant-los¡­ espanyols!

Jo mai havia sentit curiositat te¨°rica pel sadomasoquisme, per¨° veient la relaci¨® entre cert independentisme i alguns d¡¯aquests intel¡¤lectuals espanyols potser ha arribat el moment de reconsiderar els meus interessos.

Pau Luque ¨¦s professor de Filosofia i Dret a la Universitat Aut¨°noma de M¨¨xic.