Encara que siguin el mateix sense matisos

Em pensava que es tractava nom¨¦s d¡¯una q¨¹esti¨® d¡¯ignor¨¤ncia, la qual, si es combina amb la mala fe, pot comportar sempre unes conseq¨¹¨¨ncies demolidores. I per tant, m¨¦s o menys, els arguments refutadors resultaven trivials, bastava amb aportar una mica de llum des de la filologia per concloure que la just¨ªcia, a m¨¦s de cega, pot arribar a ser moltes altres coses (i aqu¨ª ho deixo, que diria aquell). La q¨¹esti¨® ¨¦s que la setmana passada el Tribunal Superior de Just¨ªcia de la Comunitat Valenciana va anul¡¤lar onze articles del decret que regula el valenci¨¤ en aquelles terres, entre ells l¡¯¨²s del valenci¨¤ amb d¡¯altres comunitats aut¨°nomes que comparteixin llengua ¡ªaix¨° ¨¦s, Catalunya i les Balears¡ª, les quals es veuen d¡¯aquesta manera obligades a emprar l¡¯espanyol.

El m¨¦s formidable del cas no ¨¦s, per¨°, el prejudici nominalista que s¡¯ha dedu?t de la interlocut¨°ria i que ha nodrit uns quants titulars, i que ha fet pensar que els magistrats queien en un parany terminol¨°gic: com que els Estatuts catal¨¤ i valenci¨¤ parlen, respectivament, de l¡¯oficialitat del catal¨¤ i el valenci¨¤, cap de les dues lleng¨¹es ¨¦s oficial en l¡¯altre territori, ergo les dues comunitats s¡¯han de comunicar en castell¨¤. Ni tampoc han caigut en els arguments secessionistes de considerar que el valenci¨¤ ¨¦s diferent del catal¨¤, per refutar els quals bastaria el pronunciament del bo i millor de la Real Academia Espa?ola de 1975, que en el document La lengua de los valencianos proclamava sense embuts que en qualsevol cas es tracta d¡¯una sola llengua. No, no. La Comunitat Valenciana s¡¯ha de relacionar en castell¨¤ amb les Balears i amb Catalunya senzillament perqu¨¨ la Constituci¨® est¨¤ per sobre de tot el que puguem aprehendre per mitj¨¤ de la ra¨®.

Aix¨° ¨²ltim no ho dic jo per sornegueria, ¨¦s que es dedueix del text. Vegem el fragment m¨¦s fascinant, un crescendo que culmina en un final excels: ¡°Con independencia de la naturaleza, concepto o consideraci¨®n que se pueda mantener sobre el valenciano y/o catal¨¢n [d¡¯entrada sembla que no s¡¯hi fiquin, ¨¦s un ¡°ja us ho fareu¡±], aun en la tesis de que una y otra lengua cooficial en las comunidades aut¨®nomas de Catalu?a, Baleares y Valencia forman parte del mismo sistema ling¨¹¨ªstico [aqu¨ª la unitat de la llengua com a sistema ¨¦s vista com una tesi respectable], que conforman una comunidad ling¨¹¨ªstica y ¨¢mbito ling¨¹¨ªstico [aqu¨ª s¡¯accepta fins i tot que es tracti d¡¯una sola comunitat de parlants], que desde el punto de vista de la filolog¨ªa, valenciano y catal¨¢n sean la misma lengua [anem millorant, aqu¨ª s¡¯accepta la unitat de la llengua], o incluso aunque se admitiera sin matices que cient¨ªficamente son lo mismo valenciano y catal¨¢n y no lenguas similares [aqu¨ª s¡¯admet que la unitat de la llengua pugui ser una certesa fins i tot demostrada per la ci¨¨ncia] se juzga que el decreto impugnado contraviene el sistema de fuentes determinado en la Constituci¨®n, aparte de no respetar el principio de jerarqu¨ªa dentro del subsistema normativo auton¨®mico valenciano¡±. ?s a dir, la Constituci¨® est¨¤ per sobre de tot, i si digu¨¦s que la Terra ¨¦s plana, la Terra seria plana.

Ja s¡¯ha anunciat que la Generalitat valenciana vol rec¨®rrer la decisi¨®. Potser es podria apel¡¤lar a la mateixa Constituci¨® i citar l¡¯article 145, aquell que permet que les comunitats aut¨°nomes arribin a acords entre elles, i siguin elles les que n¡¯estableixin les condicions: ¡°Los Estatutos podr¨¢n prever los supuestos, requisitos y t¨¦rminos en que las Comunidades Aut¨®nomas podr¨¢n celebrar convenios entre s¨ª para la gesti¨®n y prestaci¨®n de servicios propios de las mismas¡±. I ves que no puguin decidir comunicar-se en la llengua pr¨°pia de cada territori, que a m¨¦s ¨¦s llengua oficial, que a m¨¦s ¨¦s la mateixa cosa i no necessita traduccions. Segur que als magistrats se¡¯ls deuria passar que la carta magna permet que les comunitats que s¡¯entenen, s¡¯entenguin; si no, estarien prevaricant.