L¡¯?rica, el minib¨²s sense conductor que viatjar¨¤ per Catalunya

Catalunya se suma a les proves de vehicles col¡¤lectius sense conductor, com les que s'estan fent a pa?sos com Fran?a, Su?ssa, Alemanya, Holanda, els Estats Units, Austr¨¤lia o la Xina. Vuit municipis catalans veuran circular a partir del setembre un minib¨²s aut¨°nom. Ser¨¤ una prova pilot de quatre dies a cada ciutat: Sant Cugat del Vall¨¨s, Terrassa, Sabadell, Girona, el Vendrell, Reus, Martorell i Vic. Una gira que impulsen la Generalitat i l'Associaci¨® de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urb¨¤ (AMTU) i que pagaran a mitges els ajuntaments, el Govern catal¨¤ i les empreses EasyMile (fabricant del vehicle) i Transdev (l'operador). El cost del projecte ¨¦s de 300.000 euros.

El vehicle triat ¨¦s el¨¨ctric, t¨¦ 12 places (sis en seients i sis per a passatgers dempeus) i fins i tot ha estat batejat. Es diu ?rica. "Les sigles d'el¨¨ctric, revolucionari, intel¡¤ligent, compartit i amable", ha explicat aquest dimecres el president de l'AMTU, Jordi Xena. La clau de la seva autonomia s¨®n els sensors que porta i que identifiquen qualsevol objecte, a m¨¦s del monitoratge de les vies per on circula, que han estat cartografiades exhaustivament. Aquest proc¨¦s de cartografia ¨¦s una de les q¨¹estions que m¨¦s encareix l'engegada d'aquests vehicles.

El bus de la gira catalana circular¨¤ un m¨¤xim de 500 metres, a una velocitat de 18 quil¨°metres per hora (la mitjana del transport p¨²blic ¨¦s de 13), sense parades (nom¨¦s la d'inici i final) i, com ha passat en altres ciutats, per circuits tancats o carrers per a vianants, sense interactuar amb altres vehicles.

No ¨¦s que aquests busos no puguin interactuar amb altres cotxes. No ¨¦s una q¨¹esti¨® t¨¨cnica, ¨¦s una q¨¹esti¨® de legislaci¨®, han explicat els responsables de l'AMTU. A Espanya encara no estan homologats, per la qual cosa per fer les proves s'han triat zones de titularitat municipal i que tinguessin bona cobertura de GPS (perqu¨¨ cal cartografiar-ho absolutament tot, des d'una paperera fins a les fa?anes) i acc¨¦s a carregadors el¨¨ctrics.

Respecte a la q¨¹esti¨® legislativa, la regulaci¨® en el futur ser¨¤ europea, ha explicat el director general de l'AMTU, Joan Prat. No obstant aix¨°, cada pa¨ªs haur¨¤ d'homologar els vehicles perqu¨¨ puguin circular. I a Espanya ser¨¤ la Direcci¨® General de Tr¨¤nsit (DGT) qui ho faci. "La DGT treballa en la instrucci¨® per certificar i homologar els vehicles", ha explicat.

Els municipis confien en aquests vehicles per cobrir el que es coneix en argot de mobilitat com l'¨²ltima milla: la dist¨¤ncia que hi ha entre el transport p¨²blic i un centre de treball o d'estudis. Els busos aut¨°noms serien molt ¨²tils, per exemple, per connectar pol¨ªgons industrials o campus universitaris, on hi ha hores punta molt clares, amb molta demanda, mentre que la resta del dia poca gent necessita un servei regular, que resulta molt car per a l'administraci¨®, perqu¨¨ ha de pagar conductors.

A Espanya, fins avui s'han fet proves de bus aut¨°nom al parc tecnol¨°gic de Sant Sebasti¨¤, Talavera de la Reina i al port de M¨¤laga. A Europa, hi ha serveis consolidats que operen com a llan?adora a Li¨® i ciutats com Par¨ªs tamb¨¦ han fet proves pilot. Tamb¨¦ se n'han fet a Sion (Su?ssa), la City de Londres (Gran Bretanya), Alemanya o Holanda. En aquest cas l'autob¨²s el¨¨ctric aut¨°nom opera regularment a l'aeroport de Schipol (Amsterdam). Cobreix una dist¨¤ncia de 20 quil¨°metres a una velocitat de 70 quil¨°metres per hora.

Altres serveis funcionen regularment al campus de la Universitat de Michigan (EUA), a l'aeroport de Christchurch de Nova Zelanda o a Perth (Austr¨¤lia). A Las Vegas tamb¨¦ es va fer una prova, per¨° el bus va xocar amb un cami¨® per error del conductor. A ?sia, les ciutats de Hong Kong o Singapur s¨®n pioneres en vehicle aut¨°nom col¡¤lectiu.