Cuplets contra el separatisme

"Lucho como una leona, al grito de ?Viva Espa?a!, y es que por mis venas corre, la sangre de Malasa?a¡±. No, no ¨¦s una nova versi¨® d¡¯una lletra de Marta S¨¢nchez per a l¡¯himne d¡¯Espanya, com va fer el passat maig durant un acte de Ciudadanos. ¡°Soy madrile?a nieta de Maravillas, soy de aquellas mujeres que el Dos de Mayo, con su ejemplo, animaban a los chisperos, a defender su patria contra el gabacho¡±. Es tracta de Mary Focela, la seva predecessora a arengar la tropa, entonant el cuplet La hija de Malasa?a.

Barcelona, gener de 1919. Catalunya viu en plena ressaca autodeterminista despr¨¦s de la vict¨°ria aliada a la Primera Guerra Mundial. Les esquerres es mobilitzen amb l¡¯horitz¨® d¡¯una Rep¨²blica federal. La Lliga Regionalista, amb Francesc Camb¨® al capdavant, entoma una campanya per un Estatut d¡¯Autonomia per dur la Mancomunitat de Josep Puig i Cadafalch un pas m¨¦s enll¨¤. I, sobretot, per no ser desbordada per les demandes maximalistes dels seus adversaris pol¨ªtics.

Despr¨¦s de quatre anys de propaganda desaforada, bona part del catalanisme creu que la nova conjunci¨® mundial, sorgida de les cendres dels canons, de la sang de les baionetes i dels gasos de les trinxeres, complaur¨¤ les seves demandes. En quin grau, ja es veur¨¤, per¨° s¡¯ha conven?ut, com ell mateix ha publicitat, que els mandataris vencedors faran venir a la ra¨® els governants del torn din¨¤stic espanyol (vegeu QUADERN, 28 de juny).

Cantant de segona

Focela, que voreja la vintena, apareix a l¡¯escenari del teatre Goya. Fa un pase¨ªllo taconeado vestida de maja, abillada amb mantellina, peineta de teja i un vano. Menuda, d¡¯ulls negres i boca graciosa, sembla una floreta, d¨¨bil, esquifida. De sobte, posa r¨ªgid el bust, tira el cap enrere, al?a la mirada i llan?a, gallarda: ¡°?Viva Espa?a!¡±. El teatre, una olla a pressi¨®, esclata. Els uns la victoregen; els altres, l¡¯escridassen.

Durant una desena de dies, com una droga, el p¨²blic hi assisteix per alliberar passions. Enmig de la campanya autonomista, els sectors m¨¦s reticents a la descentralitzaci¨® es reconforten a recer d¡¯aquesta cupletista de segona fila que canta sense embuts i en p¨²blic l¡¯amor a la p¨¤tria.

Les actuacions de la cantant eren l¡¯excusa d¡¯un ball de bastons entre protofeixistes i independentistes

Natural d¡¯Algesires i ¨°rfena, criada a Madrid per una tia casada amb un militar, Focela treballa en un m¨®n vist com el rebedor del vici. El seu pensament, per¨°, almenys en l¡¯ideari, ¨¦s profundament conservador. Des del seu debut amb 14 anys ha fet tourn¨¦es per Espanya, incloses ciutats com Barcelona, Sabadell o Lleida, sense transcend¨¨ncia. Tamb¨¦ ha estrenat El relicario, mancada d¡¯¨¨xit.

Abans d¡¯aterrar a Barcelona, la cupletista ha passat pel Moulin Rouge, on ha repartit uns quants ¡°?Viva Espa?a!¡± dels quals la premsa espanyola s¡¯ha fet ress¨°. Fins i tot s¡¯apunta que ha insultat el p¨²blic parisenc catalanista, i que per aix¨° li han rescindit el contracte. L¡¯empresari del Goya, amb olfacte comercial, ho aprofita, encara que els cuplets del seu repertori no tenen relaci¨® amb el fet nacional.

La hija de Malasa?a parla de l¡¯episodi del 2 de maig de 1808 i de la Guerra de la Independ¨¨ncia ¡ªo del Franc¨¨s¡ª, de la qual el p¨²blic en sap ben poc. La jove brodadora Manuela Malasa?a, filla del flequer Jean Malesange ¡ªa qui es va castellanitzar el nom¡ª, morta als 17 anys, havia esdevingut hero?na de l¡¯al?ament contra les tropes napole¨°niques. El seu cognom serviria per rebatejar el barri on vivia, el Maravillas.

En aquest ambient borbollejant, els dies previs a Nadal s¡¯havia organitzat a Barcelona la Liga Patri¨®tica Espa?ola (LPE), ¡°cuyo fin es combatir el separatismo y afirmar la unidad espa?ola¡±, d¡¯acord amb el seu manifest fundacional, ?Viva Espa?a! L¡¯entitat ultraespanyolista, sense fins pol¨ªtics, es posava a disposici¨® del capit¨¤ general i del governador civil ¡°para todo lo que suponga el mantenimiento de la integridad de la patria¡±. Era un subterfugi: es dedicava, amb garrots i pistoles, i amb condescend¨¨ncia policial, a dissoldre les manifestacions dels separatistes catalans, llavors uns pocs centenars.

Protofeixisme espanyolista

El president de la Liga era Jaime Bordas Figueras, procurador susp¨¨s i processat per delictes d¡¯estafa, i el secretari, Juan Rosich, procedent del sector romanonista del Partit Liberal, segons documentaci¨® de l¡¯Archivo Hist¨®rico Nacional. A l¡¯LPE conflu?en oficials de pais¨¤, funcionaris de baix rang, policies fora de servei, mauristes descontents, lerrouxistes i, fins i tot, mestres que ¡°desean que la ense?anza contin¨²e d¨¢ndose en castellano¡±. L¡¯entitat assegurava, de manera del tot irreal, que tenia entre quatre mil i set mil adherits. Segons la premsa separatista, eren ¡°els que viuen de la sopa boba: militars, alguns empleats de Correus, Tel¨¨grafs i Tel¨¨fons, del Govern Civil, carlinots i mandres¡±.

En conjunt, els membres de l¡¯LPE pertanyien a un sector eminentment vinculat a l¡¯administraci¨® p¨²blica espanyola a Barcelona, que temia que una autonomia catalana repercut¨ªs en la seva posici¨® laboral. Una autonomia iniciada amb la Mancomunitat, organitzaci¨® administrativa que volia requerir l¡¯¨²s del catal¨¤ per accedir a les seves places. En aquest context, la Liga prengu¨¦ Focela com la seva particular Marianne, l¡¯al¡¤legoria de la p¨¤tria, per¨° en versi¨® mon¨¤rquica.

Morts i baixada de tel¨®

En aquell inici d¡¯hivern de 1919, el que s¡¯esdev¨¦ a l¡¯entorn de la Rambla, on tenen la seu l¡¯entitat protofeixista ¡ªcom la defineix l¡¯historiador Xavier Casals¡ª i el CADCI (centre espiritual dels pixatinters i saltataulells separatistes), ¨¦s un ball de bastons entre esperances i recels. D¡¯una banda, hi ha els qui esperen un canvi de l¡¯statu quo per deixar botigues i despatxos i llaurar-se un futur en una administraci¨® p¨²blica catalana musculada. De l¡¯altra, hi ha els qui temen, perqu¨¨ en primer lloc se saben poc h¨¤bils amb el catal¨¤, que l¡¯autonomia afecti els seus llocs de treball i, per tant, no volen alterar l¡¯statu quo.

Els aldarulls es van saldar amb tres v¨ªctimes: dos joves catalanistes i un tinent de seguretat

El cuplet de Focela ¨¦s l¡¯excusa per exaltar posicions i estomacar-se. Acabada la funci¨®, la cantant rep rams adornats amb els colors de la bandera d¡¯Espanya i visques a la Catalunya espanyola i al Rei, i surt escortada. La brega que segueix a les nits deixa, com a m¨ªnim, tres v¨ªctimes: dos joves separatistes i un tinent de seguretat. Tal com assegura a les seves mem¨°ries ¡ªdipositades a l¡¯Arxiu Montserrat Tarradellas i Maci¨¤¡ª Miquel Albert Barris, membre de la Joventut Nacionalista La Fal?, els separatistes havien aconseguit alguna pistola despr¨¦s de fer notar a Puig i Cadafalch que s¡¯havien de defensar, cosa que no vol dir que l¡¯arma els arrib¨¦s a trav¨¦s d¡¯ell.

Acompanyada per la pol¨¨mica, que fins i tot entra a les Corts, Focela arriba al teatre Lara de Madrid en comen?ar el febrer. Hi passa sense pena ni gl¨°ria. Ni tan sols es viu amb emoci¨® el seu ¡°?Viva Espa?a!¡±. ?s normal. A Madrid l¡¯espanyolitat es viu amb quotidianitat. L¡¯esclat aquell mateix mes de la vaga a Barcelona de l¡¯empresa el¨¨ctrica La Canadenca talla d¡¯arrel la campanya autonomista. L¡¯anarcosindicalisme i l¡¯enfrontament d¡¯obrers i patrons ¡ªel pols de for?a real¡ª entren en joc i esborren del centre barcelon¨ª les batusses dels encara minoritaris nacionalistes radicals catalans i espanyols.

La for?a de xoc que representa l¡¯LPE desapareix: sense els separatistes campant per la Rambla, ja no t¨¦ sentit existir. Despr¨¦s del seu any triomfal, la llum de Focela tamb¨¦ s¡¯apaga. Ho fa tan aviat que, segons l¡¯historiador del cuplet ?ngel Z¨²?iga, acabar¨¤ treballant com a assistenta de camerino de Raquel Meller. Aquesta s¨ª que far¨¤ triomfar El relicario: ¡°Pisa morena, pisa con garbo...¡±.