El pes econ¨°mic de la cultura cau un 20% a Barcelona

La majoria de turistes que visiten Barcelona ho fan atrets pel seu ric patrimoni, sobretot l'arquitect¨°nic, preferentment modernista i, si porta la signatura de Gaud¨ª, encara millor, tal com demostren els 10 milions de persones que van visitar el 2017 els seus edificis deixant beneficis abundants. Tamb¨¦, per la seva ¨¤mplia oferta cultural, que passa per la visita a alguns dels museus amb els quals explica la ciutat, com el Museu Picasso o el MNAC, que van sumar gaireb¨¦ dos milions de visitants l'any passat. Per¨° aquests pols d'atracci¨® no acaben generant una aportaci¨® econ¨°mica significativa a la ciutat. Ho diu El valor afegit de les empreses culturals, primer estudi en el qual es dimensiona la contribuci¨® de les empreses culturals a Barcelona. Elaborat pel Departament d'An¨¤lisi-GTP de l'Oficina Municipal de Dades en col¡¤laboraci¨® amb la Secretaria T¨¨cnica de l'Icub ha analitzat el valor afegit brut (VAB) del sector cultural. La dificultat d'obtenir dades ha fet que aquest estudi pioner se circumscrigui al per¨ªode 2010-2015, per la qual cosa els tres ¨²ltims anys hauran d'esperar a un segon informe.

Entre les dades globals m¨¦s destacades: que les empreses culturals van aportar el 2015 m¨¦s de 2.100 milions d'euros, que representen el 3,1% del valor afegit brut de Barcelona. Coincidint el per¨ªode amb la crisi generalitzada de l'economia, era normal que el balan? fos negatiu i per aix¨° es constata un descens en l'aportaci¨® del 20,6%, sobretot, en activitats com l'arquitectura, l'audiovisual i el multim¨¨dia.

Segons les dades, al comen?ament de l'estudi les empreses generaven 2.697 milions d'euros (i, per tant, el per¨ªode presenta un saldo negatiu de m¨¦s de 555 milions). Durant cinc anys la tend¨¨ncia general havia estat un descens continuat fins que el 2014 es va invertir i l'any es va tancar amb un saldo positiu respecte a l'anterior de 144 milions d'euros i un 7% de pujada. Per¨° va ser nom¨¦s aquell any. El 2015 va tornar a baixar un 0,7%, ja que la facturaci¨® va disminuir 15 milions.

L'estructura del sector mostra el domini en termes de VAB de la branca de llibres i premsa, que aporten 738 milions (un 34,5%), seguit de la publicitat, 568 milions (26,5%); les arts esc¨¨niques, visuals, musicals i el disseny, amb 299 milions (14%); l'audiovisual i multim¨¨dia, que sumen 235 milions (11%); l'arquitectura, 116 milions (5,4%) i, finalment patrimoni, museus, arxius i biblioteques, que tanquen la llista amb 98 milions (i nom¨¦s representen el 4,6%).

Segons les dades de l'informe, a partir dels n¨²meros que proporciona per a Catalunya l'Idescat, l'aportaci¨® de les empreses culturals a l'economia catalana va ser el 2015 d'un total de 3.812 milions d'euros, mentre que el 2010 va ascendir a 4.610 milions, per la qual cosa ha viscut un descens del 18%, dos punts menys que el de l'aportaci¨® de les empreses culturals a Barcelona. Pel que fa al pes de les empreses barcelonines en l'economia catalana, ¨¦s, segons l'informe, del 56,2%. Per dominis, el sector del llibre i la premsa representen el 77,3% del total; la publicitat, el 72,3%, mentre que patrimoni, museus, arxius i biblioteques, un 69%, de manera que aquest sector puja de la sisena a la tercera pla?a en considerar-se la seva aportaci¨® a l'economia de tot Catalunya.

En aquest sentit, si es compara l'evoluci¨® del pes de les empreses barcelonines per sectors, entre el 2010 i el 2015, no tots han evolucionat igual: mentre llibre i premsa, patrimoni i museus i arquitectura, creixen, m¨ªnimament, en cinc anys, arts esc¨¨niques, audiovisual i multim¨¨dia i publicitat disminueixen, sobretot pel descens generalitzat de produccions des del 2010 que ha portat a facturar molt menys.

Els autors de l'informe destaquen la dificultat a l'hora de quantificar aquest sector cultural tan transversal en el qual cal tenir en compte la coincid¨¨ncia d'¡°una oferta cultural mixta, amb productors tant d'empreses com de l'Administraci¨® p¨²blica o les entitats i organitzacions no lucratives en centres de treball que tenen una activitat principal no cultural¡±. ?s per aix¨° que sectors com el dels museus, el patrimoni, l'arxiu i les biblioteques, que estan gestionats per les administracions p¨²bliques, sobretot la municipal i la Generalitat, no tenen un objectiu lucratiu i per aix¨° aquestes activitats apareixen en un lloc tan poc destacat de la llista.