Retorn al passat

¡°?s possible que una gran vict¨°ria de candidatures republicanes en els ajuntaments del pa¨ªs, en les eleccions municipals de 2019, pogu¨¦s ser un moment¡± per a materialitzar la Rep¨²blica. S¨®n paraules del president Quim Torra en una entrevista recent a l¡¯Ag¨¨ncia Catalana de Not¨ªcies. El referent ¨¦s el 12 d¡¯abril de 1931 quan el triomf dels partits republicans a les grans urbs en les municipals per a tot Espanya van tombar la monarquia d¡¯Alfons XIII.

El president va tornar a insistir en la idea que el passat 3 d¡¯octubre s¡¯hauria d¡¯haver proclamat i defensat la Rep¨²blica catalana. ¡°Necessitem organitzar-nos per quan arribi el momentum de fer-la efectiva¡±, ha assegurat. De nou ens situem al 17 d¡¯abril de 1931 quan Francesc Maci¨¤ va renunciar a la seva Rep¨²blica catalana de tres dies per una Generalitat i un Estatut d¡¯autonomia. Torra considera aquest lapse com la ¡°bell¨ªssima hist¨°ria d¡¯un frac¨¤s¡±.

Avui l¡¯imaginari independentista construeix el que va passar entre l¡¯1 i el 3 d¡¯octubre del 2017 amb la mateixa l¨°gica que l¡¯esdevingut entre el 14 i el 17 d¡¯abril del 1931. Aquest cap de setmana el president ha previst una segona oportunitat postmoderna per a la Rep¨²blica aprofitant el paral¡¤lelisme de les municipals. No ha d¡¯estranyar. Maci¨¤ ¡ª flamant vencedor a Barcelona el 1931 amb ERC, una suma dispar de centre-esquerra de persones, interessos i agrupacions¡ª, forma part de la seva tr¨ªada de referents. Que ning¨² se sorprengui si, en breu, alg¨² presenta la Crida com l¡¯Esquerra d¡¯aleshores ¡ªper a m¨¦s inri dels seus hereus.

Les paraules de Torra no s¨®n sin¨® la mostra que una part de l¡¯independentisme ha convertit els anys trenta i la data del 14 d¡¯abril en una mena de parad¨ªs perdut on ancorar-se i al qual torna una i altra vegada. Hi ha en aix¨°, alguna cosa d¡¯obsessi¨® hisp¨¤nica ¡ªno ¨²nicament catalana¡ª per les efem¨¨rides i la seva taumat¨²rgia. L¡¯empremta del catolicisme a la nostra cultura ¨¦s insondable.

Tamb¨¦ contribueix a la creaci¨® d¡¯aquests paral¡¤lelismes hist¨°rics infundats que en un mercat amb esc¨¤s lector d¡¯assaig hist¨°ric les editorials hagin apostat per rec¨®rrer a les fites, a les dates, per promocionar amb aniversaris els seus llan?aments. Amb el que, per exemple, entre 1931-1934-1936 hom pot tenir la impressi¨® que no hi ha res. El mateix que molts creuen que entre 1714 i la Renaixen?a nom¨¦s discorre un vast desert.

Ho t¨¦ escrit Torra. El que ve despr¨¦s del 14 d¡¯abril ¡ªla tramitaci¨® de l¡¯Estatut de 1932¡ª ¡°¨¦s una olla de grills, no val la pena tractar-ho¡±. No ¨¦s una visi¨® pr¨°pia sin¨® la constataci¨® que a encimbellar l¡¯efem¨¨ride s¡¯uneix, sobretot en les obres que es pretenen de divulgaci¨®, la simplificaci¨® de les biografies i fets del passat. En el cas catal¨¤ aix¨° s¡¯aguditza, justificant-ho amb el llarg hivern franquista, per l¡¯assumpci¨® que explicar segons qu¨¨ ¨¦s ¡°anar contra Catalunya¡±. Tot ha de ser pla, sense grisos i amb un joc de bons i dolents.

Al p¨²blic que, en general i poc ajudat pels successius plans d¡¯educaci¨®, coneix poc les arestes de la seva pr¨°pia Hist¨°ria ¡ªsucceeix tamb¨¦ a la resta d¡¯Espanya¡ª se li serveixen imatges del parad¨ªs perdut perqu¨¨ comprengui all¨° que el pol¨ªtic pret¨¦n. Es diu que es parla del futur, per¨° s¡¯¨¦s incapa? de deixar anar el llast del passat.

Aquests dies als carrers hem vist feixistoides encaputxats retirant banderes i lla?os grocs i aprenents dels escamots de les Joventuts d¡¯Estat Catal¨¤ ¡°advertint¡± diferents seus de formacions pol¨ªtiques. Baixem per la pendent. El seg¨¹ent pas ¨¦s que aquests dos grups es trobin. Poden estar segurs que quan arribem als anys trenta a ning¨² li quedaran ganes de cercar s¨ªmils. Els pensionistes ja saben que aquest no ¨¦s pa¨ªs per a vells. A poc a poc, en els ¨²ltims temps descobrim que tampoc ho ¨¦s per a la democr¨¤cia parlament¨¤ria. Anem mancats de complexitat.

Joan Esculies ¨¦s escriptor i historiador.