Di¨¤leg estructurat

Com es preveia, la trobada de la ¡°Comissi¨® Bilateral Generalitat-Estat¡± del dimecres no va donar encara resultats materials substantius. Per¨° s¨ª que va convenir alguna cosa tan o m¨¦s clau: el reinici de la relaci¨® institucional, maltractada, congelada o trencada durant set anys llargs.

La trobada, ¡°dura¡± i fistonada per ¡°fortes discrep¨¤ncies¡± va il¡¤luminar una via per al di¨¤leg estructurat que pugui canalitzar la q¨¹esti¨® catalana.

Aquest concepte, molt utilitzat a la Uni¨® Europea, desborda el mer contacte cort¨¨s i menysprea la ret¨°rica buida (langue de bois) amb qu¨¨ esquivar sense comprometre's situacions inc¨°modes. ?s el contrari de la xerrameca. Implica organitzar un di¨¤leg sobre desacords pr¨¨viament estudiats i madurats; durant el temps i amb la dedicaci¨® necess¨¤ria en f¨°rums efica?os; amb l'objectiu d'identificar punts de coincid¨¨ncia; i durant un calendari prefixat.

Aquest va ser l'acord ¡ªde procediment, de m¨¨tode; formal, m¨¦s que material¡ªaconseguit. Malgrat la seva mod¨¨stia, sembla f¨¤cil concloure que suposa un gir copernic¨¤ respecte a la fallida institucional de la qual es partia. Aconseguir un u ¨¦s poca cosa; per¨° passar del zero a l'u ¨¦s rec¨®rrer un tros matem¨¤ticament infinit.

El Govern, amb la veu de la ministra Meritxell Batet, va descartar d'entrada cap intercanvi en temes extramurs del negociable: la subhasta de la sobirania en el seu marc constitucional (autodeterminaci¨®) i la invasi¨® de la independ¨¨ncia judicial (pol¨ªtics presos).

Els cr¨ªtics ac¨¨rrims d'aquest di¨¤leg, sobretot PP i Ciutadans, farien b¨¦ de definir-se sobre si ¨¦s m¨¦s prometedora per als ciutadans aquesta din¨¤mica d'asseure's a la taula amb la finalitat d'explorar solucions possibles a problemes reals. O la contr¨¤ria, procurar que l'altra part continu? sortint in¨²tilment al carrer, desestabilitzi la conjuntura i provoqui l'en¨¨sima frustraci¨® d'una joventut expectant.

Per descomptat que recelar ¨¦s hum¨¤. I autom¨¤tic, si un es deixa tenallar per un passat immediat lamentable m¨¦s que per la imperiositat d'un futur diferent i millor. L'¨²s partidista del recel ¨¦s tamb¨¦ comprensible, i freq¨¹ent. Per¨° tant com aix¨°, escassament profit¨®s.

Una dada impl¨ªcita emergeix de la trobada. Consisteix en qu¨¨ el Govern de la Generalitat reconeix en la pr¨¤ctica el que nega en el discurs secessionista. En acceptar la discussi¨® organitzada sobre problemes realment existents, subscriu el reconeixement de l¡¯Altre com a tal, amb la plenitud de les seves funcions.

?s a dir, assumeix la legitimitat de la superposici¨® de compet¨¨ncies, exclusives, compartides i concurrents en un mateix territori, el catal¨¤. Cal minimitzar aquest fet pol¨ªtic nou? o ¨¦s millor incentivar-lo, estimular-lo, encoratjar-lo?

S¡¯incorpora ¡ªamb un to reaci¡ª a la dial¨¨ctica pr¨°pia de l¡¯Estat compost, a la din¨¤mica pr¨°pia del conjunt multigobernan?a que exhibeixen els Estats contemporanis, especialment si s¨®n federals: la intraestatalitat. No al somni de la interestatalitat, del cara a cara frontal i sorrut entre un Estat declinant i un altre emergent, com explica el seu relat.

Els problemes heretats s¨®n ingents i aclaparadors, cosa que totes dues parts s¨®n conscients i va encertar a definir, en format adolorit i una mica desmanegat, el portaveu del Govern, Ernest Maragall . Queda tot per fer: adequar al present els traspassos pendents, com certa participaci¨® en la gesti¨® migrat¨°ria (i una eficient coordinaci¨®); resoldre litigis in¨²tils nascuts de promeses incomplides (beques); revertir abusos (com l'ocupaci¨® de l'espai p¨²blic, negant la seva neutralitat); i recompondre malifetes judicials (recursos mutus davant el Tribunal Constitucional) que s¡¯haurien evitat si hagu¨¦s funcionat la Comissi¨® Bilateral amb assidu?tat i lleialtat.

El di¨¤leg estructurat que es repr¨¨n exhibeix una virtut addicional: contribueix a augmentar l'estabilitat de la vida pol¨ªtica espanyola, fins a finals d'any. Aquest calendari acordat desactiva o matisa les amenaces de l'expresident Carles Puigdemont sobre la presumpta fi d'un suposat per¨ªode de gr¨¤cia al Govern.

?s un comprom¨ªs impl¨ªcit, com tantes coses en aquesta hora catalana. Per¨° rellevant, ja que el termini coincidir¨¤ amb esdeveniments ardus, singularment per a l'independentisme: el probable inici de la vistes judicials del proc¨¦s; el debat pressupostari; les vig¨ªlies d'un nou cicle electoral.

?s cert que els compromisos d'aquest tipus s¨®n relatius. I que la posici¨® del Govern sobre la seva assist¨¨ncia als organismes multilaterals va quedar confusa: Maragall la va afirmar i la va negar en el mateix acte. ?s que, malgrat els avan?os registrats, el secessionisme encara no ha optat clarament i formalment sobre el seu dilema: pragmatisme o unilateralisme.