No faltem al respecte a la realitat

Cada vegada es crida m¨¦s l'atenci¨® sobre el perill que suposen determinats discursos pol¨ªtics per a les nostres democr¨¤cies. Ja no ¨¦s que alguns responsables pol¨ªtics o referents d'opini¨® p¨²blica utilitzin el tra? gros per explicar les nostres realitats; el perill rau en qu¨¨ la mentida, la hip¨¨rbole, s'utilitza per construir diagn¨°stics falsos, sobre els quals es desenvolupen discursos alternatius sense base f¨¤ctica pels quals s'ofereixen f¨®rmules pol¨ªtiques ineficaces. Fixin-se, sin¨®, en el que passa amb el discurs processista a Catalunya que, a m¨¦s a m¨¦s, se sustenta en una constant fugida cap endavant, en la qual res impedeix canviar l'argumentari quan algunes de les seves bases han estat desmentides, o tornar a punts de partida que don¨¤vem per superats. Aix¨ª, mentre el president Torra continua insistint que Catalunya posseeix, segons el Dret Internacional, el dret a l'autodeterminaci¨® (recordin que davant la impossibilitat jur¨ªdica, es va optar pel desenvolupament del ¡°dret a decidir¡±), ara s'afegeix que la lluita per la Rep¨²blica no ¨¦s necess¨¤riament aquella nonada despr¨¦s de les dues pseudo-DUI (declaraci¨® unilateral d'independ¨¨ncia), sin¨® que es tracta de lluitar per un estat lliure dels lligams antidemocr¨¤tics que representa una (la) monarquia. S'intenta sumar adeptes a la causa a trav¨¦s d'un (nou) canvi de paradigma. El problema no ¨¦s Espanya en si, sin¨® una monarquia hereva del franquisme que, sembla, oprimeix l'inexistent ¡°poble¡± catal¨¤. I ho dic sense cap ombra de sarcasme at¨¨s que soc una republicana conven?uda que preferiria que la forma pol¨ªtica de l'estat fos una Rep¨²blica i no una Monarquia, per cert, parlament¨¤ria. No obstant aix¨°, no cal confondre la lluita lleial pel canvi de sistema (encara que ara tenim altres prioritats) i l'exig¨¨ncia de depuraci¨® de responsabilitats jur¨ªdiques, amb l'utilitarisme fr¨ªvol dels l¨ªders processistes que, des de B¨¨lgica, donen lli?ons de democr¨¤cia mentre el Parlament est¨¤ tancat fins a un altre av¨ªs perqu¨¨, com a instituci¨® partidista, nom¨¦s funciona quan hi ha acord entre els independentistes.

No obstant aix¨°, aquesta falta de respecte a la realitat, a les dades oficials i als resultats de les investigacions cient¨ªfiques (tamb¨¦ les socials) ha pres un gran protagonisme en el Partit Popular. El seu flamant nou l¨ªder, Pablo Casado, potser per amagar les seves pr¨°pies vergonyes, s'ha bolcat a aprofitar la situaci¨® dels m¨¦s febles, els sense veu, per iniciar una nova campanya de la por basada en mentides, a l'estil de Farage o de l'ind¨°mit Trump. Els immigrants que fugen de la desesperaci¨® s'han convertit en una esp¨¨cie lacra massiva que ve a conquistar Espanya, a quedar-se amb les nostres feines, amb la nostra sanitat, la nostra educaci¨®, etc. Adduint una pol¨ªtica de papers per a tothom que S¨¢nchez no ha defensat, Casado ha parlat de milions d'immigrants africans arribant a les costes espanyoles. Res m¨¦s lluny de la realitat: des de principi d'any han arribat a Espanya (incloent Ceuta i Melilla) menys de 30.000 persones, segons xifres del Ministeri de l¡¯Interior. Les xifres en els ¨²ltims anys han anat augmentant, i aquest any seran m¨¦s, per¨° la culpa no ¨¦s dels desesperats que fugen de la fam, guerres, persecucions i altres xacres certes. Els fets s¨®n que It¨¤lia (i, en infinita menor mesura, Malta), en contra dels valors i principis escrits del Dret de la Uni¨® Europea, ha optat per tancar les seves portes i ports a aquestes persones. Alguns Estats de la ribera sud del Mediterrani, encoratjats per les pol¨ªtiques migrat¨°ries de la Uni¨®, juguen amb la seva capacitat de regulaci¨® de fluxos com a mesura de pressi¨® per rebre fons. I, per descomptat, continuem sense plantejar-nos quin ¨¦s el paper dels pa?sos rics en les situacions ru?noses dels pa?sos dels quals provenen aquestes persones: com ha repercutit la nostra globalitzaci¨® econ¨°mica en aquelles terres? Aix¨° s¨ª, mentre Casado donava la m¨¤ als africans a Ceuta, a l¡¯Aquarius s'ha instal¡¤lat una cambra frigor¨ªfica per emmagatzemar els cad¨¤vers que es generen en les seves travessies de rescat. Estiguin atents als comptes de Twitter de dues expertes en la mat¨¨ria, Gemma Pinyol i Amparo Gonz¨¢lez, que ni tan sols a l'agost permeten que ens oblidem d¡¯un horror com aquest.

Recordava Elo¨ªsa del Pino aquesta setmana a Agenda P¨²blica que l'exist¨¨ncia de dades, d'an¨¤lisis i d'avaluaci¨® de les pol¨ªtiques p¨²bliques obliguen els que ens dediquem a l'an¨¤lisi de la realitat a no quedar-nos en l'an¨¨cdota o en la dada conjuntural, a posar les llums llargues per impedir que els arguments falsos i els discursos populistes arribin per quedar-se i soscavin la bases dels nostres sistemes democr¨¤tics.

Argelia Queralt ¨¦s doctora en Dret i professora agregada de la UB.