Jutges i societat

En democr¨¤cia, la sobirania resideix en el poble i, per a la seva legitimitat, cal que tots els poders de l'Estat estiguin connectats amb ella. Q¨¹esti¨® no eximeix de dificultats per¨° malgrat tot, resolta no sense problemes, en els poders legislatiu i executiu. Pensi's en l'actual pol¨¨mica entre democr¨¤cia representativa i directa.

En tractar-se del poder judicial, la q¨¹esti¨® presenta m¨¦s dubtes. Per a alguns, tot i que reconeixen que en el nostre sistema els jutges no s¨®n triats, directa o indirectament, diuen que es tracta d'un problema inexistent: la legitimaci¨® dels jutges troba el seu fonament en el fet que la seva funci¨® es limita a la simple aplicaci¨® de la llei, producte de la voluntat popular. Aquesta afirmaci¨®, ¨¦s optimista i incompleta.

Oblida que el nucli del poder dels jutges, especialment en els processos complexos referits a temes que divideixen a la societat, resideix en la seva potestat d'interpretaci¨® de les lleis en la qual la seva personalitat exerceix un paper m¨¦s transcendental que en els casos on no hi ha enfrontament.

La soluci¨® no ¨¦s f¨¤cil, sobretot, en ¨¨poques de canvi i de crisi, quan gaireb¨¦ tot ¨¦s objecte de discrep¨¤ncia i divisi¨® social.

En principi, no ¨¦s d'estranyar l'exist¨¨ncia d'aquests desajustaments entre societat i jutges i seria dolent que s'arreglessin sense m¨¦s, donant preponder¨¤ncia a una o uns altres sense intentar vies d'aproximaci¨® i conc¨°rdia. Aquests remeis existeixen, nom¨¦s cal voluntat pol¨ªtica per emprar-los. Entre aquests remeis es troben:

1-La reformes de l'ordenament jur¨ªdic. ?s el m¨¦s directe i d'acord amb el nostre sistema democr¨¤tic. Constitueix una de les funcions principals del legislador adaptar els textos legals als criteris morals vigents en la societat, com l'eutan¨¤sia.

2-La potenciaci¨® del jurat. Aquesta instituci¨® de m¨ªnima aplicaci¨® al nostre pa¨ªs, ofereix el doble avantatge d'apropar la societat als tribunals, i viceversa. Es comenta que els jurats actuen amb gran responsabilitat quedant molt impactats amb les dificultats inherents en l'ofici de jutjar els ciutadans. Estem davant d'una col¡¤laboraci¨® positiva per a tots. Caldria experimentar-la en altres esferes, com la de la fam¨ªlia o d'altres on els coneixements i experi¨¨ncies dels ciutadans poguessin ser d'utilitat.

3- L'especialitzaci¨® dels jutges. A dia d'avui s'ingressa en la carrera judicial despr¨¦s d'haver superat unes oposicions generalistes que abasten pr¨¤cticament totes les mat¨¨ries jur¨ªdiques. Aix¨ª no es pot continuar, s'imposa una especialitzaci¨® perqu¨¨ els futurs jutges aconsegueixin una formaci¨® completa en les q¨¹estions que seran objecte de la seva decisi¨®.

4- La col¡¤laboraci¨® als Tribunals d'assessors o experts. Els jutges no poden saber de tot, no obstant aix¨°, han de decidir sobre tot. En algun cas aquesta obligaci¨® frega l'impossible. Ajudaria a solucionar-ho l'adscripci¨® als Tribunals d'experts que il¡¤lustressin els jutges sobre determinades q¨¹estions del seu especial coneixement amb veu i sense vot.

La societat, especialment els sectors empresarials, intel¡¤lectuals i financers, hauria d'incrementar les seves relacions amb el Poder Judicial col¡¤laborant en la formaci¨® actualitzada dels jutges. Seria benefici¨®s per a tots. Els jutges, amb freq¨¹¨¨ncia, estan massa a?llats i aix¨° no ¨¦s bo per a ning¨².

Als Estats Units, el 1937, les lleis de la reforma social del New Deal del president Roosevelt van topar reiteradament amb el criteri conservador de diversos dels magistrats del Tribunal Suprem, que van procedir a la seva anul¡¤laci¨®. El conflicte es va decidir, en bona l¨°gica democr¨¤tica, en favor de l'opini¨® p¨²blica majorit¨¤ria, mitjan?ant la jubilaci¨® o dimissi¨® d'algun d'aquells magistrats.

A Espanya, es comenta que ara el nou Govern t¨¦ la intenci¨® de rehabilitar el jutge Garz¨®n, objecte d'una sent¨¨ncia d'inhabilitaci¨® per part del Tribunal Suprem, que es va basar, segons molts, en criteris molt discutibles.

Cal procurar que aquestes situacions l¨ªmit no es produeixin. Cal evitar que els judicis siguin resolts a crits per les multituds, per¨° tamb¨¦ que els criteris dels tribunals propici?n aquests crits i, sobretot, cal convertir aquestes discrep¨¤ncies en un motiu d'orgull corporatiu i d'independ¨¨ncia judicial. A l'inrev¨¦s, cal estar ben atent a aquestes discrep¨¤ncies pel b¨¦ de la pau civil.

?ngel Garc¨ªa Fontanet ¨¦s magistrat.