¡°Els alumnes no fracassen, el sistema s¨ª¡±

M¨®nica Fern¨¢ndez va estudiar Arquitectura. Li agradava dibuixar. Per¨° abans d¡¯acabar la carrera va veure que s¡¯estava equivocant de cam¨ª. La feina de despatx no l¡¯atreia. ¡°Em faltava alguna cosa¡±. Llavors li van oferir l¡¯oportunitat de formar-se com a professora i especialitzar-se en entorns desfavorits. La idea l¡¯atreia. "Quan estudiava ESO patia pels alumnes que no tiraven". Per¨° va anar a un campus d¡¯estiu organitzat per la fundaci¨® Empieza por Educar on va impartir classes a estudiants d¡¯ESO amb moltes assignatures pendents per al setembre i ho va veure clar. "Va ser el primer xoc amb la realitat de les xifres d¡¯abandonament escolar i iniquitat educativa. All¨¤ es van fer realitat. Les hist¨°ries que explicaven els nois no em van deixar indiferent. I em vaig conv¨¨ncer que volia treballar en educaci¨®, per¨° ja no en qualsevol lloc".

Des de fa dos anys la M¨®nica imparteix classes de matem¨¤tiques, lleng¨¹es, inform¨¤tica i entorn social a la Fundaci¨® El Llindar de Cornell¨¤ de Llobregat. No ¨¦s un lloc qualsevol. Es tracta d¡¯un centre anomenat escola de segona oportunitat on estudien alumnes que, per diversos motius, "no han tingut ¨¨xit a l¡¯escola o a l¡¯institut" i han abandonat els estudis sense ni aconseguir el t¨ªtol d¡¯ESO. A la M¨®nica no li agrada el concepte de frac¨¤s escolar, un ep¨ªgraf sota el qual s¡¯agrupen aquest tipus d¡¯estudiants en estad¨ªstiques que els converteixen en an¨°nims. Aquesta professora t¨¦ clar que no se¡¯ls ha de culpar a ells. ¡°El sistema educatiu no pot donar resposta al que necessiten aquests alumnes i ho ha de fer. Els alumnes no fracassen; ¨¦s el sistema el que fracassa¡±.

Majorit¨¤riament s¨®n joves immigrants o fills d¡¯immigrants i/o d¡¯entorns socioecon¨°mics desafavorits. A la Fundaci¨® El Llindar els donen l¡¯oportunitat d¡¯aprendre un ofici: mec¨¤nica, imatge personal i est¨¨tica, hostaleria o manteniment d¡¯edificis. Per¨° entrar a l¡¯aula amb aquest tipus d¡¯auditori no ¨¦s f¨¤cil. ¡°S¨®n joves que rebutgen tot el que sigui formaci¨®. Han patit molts fracassos i han sentit massa vegades que no serveixen per a res¡±. Davant aquest repte, va rec¨®rrer a la seva imaginaci¨®, a la seva formaci¨®, als consells d¡¯altres professors i a la seva experi¨¨ncia en un institut de Terrassa i com a monitora d¡¯esplai per aparcar els dossiers i comen?ar a treballar per projectes. Per¨° el primer objectiu no era que memoritzessin continguts: ¡°El primer era aconseguir que comencessin a confiar en ells mateixos, a tenir autonomia, a treballar en equip... A voler aprendre¡±.

Van iniciar diferents projectes, com engegar un laboratori de fabricaci¨® digital que van batejar GarageLab. Els alumnes van dissenyar l¡¯aula, i fins i tot els mobles, i aix¨ª van treballar les matem¨¤tiques, la creativitat, la redacci¨® i la comunicaci¨®. Amb el laboratori enllestit, la M¨®nica recorda especialment el comentari d¡¯un alumne: ¡°He passat de no treure¡¯m l¡¯ESO i que tothom pens¨¦s que no sabia fer res a agafar una idea que estava en el meu cap, fer-la real i veure que la gent la far¨¤ servir¡±.

Els resultats aviat van comen?ar a ser palpables. ¡°Van millorar la puntualitat i l¡¯assist¨¨ncia. Abans quan tocava taller, tots eren molt puntuals, per¨° quan tocava classe te¨°rica era una altra hist¨°ria¡±. Tamb¨¦ van millorar la seva motivaci¨® i la seva autonomia. ¡°Podia sortir de classe uns minuts i en tornar continuaven treballant, aix¨° era impensable un temps enrere¡±.

La M¨®nica t¨¦ una fe cega en aquests joves i est¨¤ conven?uda que poden sortir del pou i convertir-se en all¨° que desitgin. La clau est¨¤, assegura, a tenir clar l¡¯objectiu que es vol aconseguir. "Cal veure qu¨¨ ¨¦s el que no funciona i canviar-ho. Els projectes s¨®n nom¨¦s una eina en l¡¯educaci¨®, com moltes d¡¯altres. Qualsevol d¡¯elles pot ser v¨¤lida sempre que sapiguem amb quin objectiu l¡¯estem usant i per a qu¨¨".

Per¨° no tot ha estat un cam¨ª de roses. Tamb¨¦ hi ha hagut moments de frustraci¨®. "Buf, cada dia", esbufega la M¨®nica. Per¨° per a ella aix¨° tamb¨¦ ¨¦s un repte, el de reinventar-se a cada moment per donar resposta a les situacions que t¨¦ al davant. Aquesta jove professora ha aconseguit que els seus companys i la fundaci¨® s¡¯afegeixin a les seves t¨¨cniques. I ¨¦s que una de les claus per a l¡¯¨¨xit, diu, ¨¦s la col¡¤laboraci¨®. "Pots fer coses petites, a t¨ªtol individual, a la teva aula i a les teves classes, per¨° si realment vols fer alguna cosa innovadora i que pugui perdurar has de tenir el suport de l¡¯entorn".

L¡¯objectiu final: que els joves es reenganxin a la formaci¨®. Aquesta professora es mostra satisfeta pels resultats d¡¯aquest curs: de 12 alumnes, tres cursaran un cicle formatiu de grau mitj¨¤ l¡¯any que ve, dos s¡¯han apuntat a una escola d¡¯adults i tres han aconseguit un contracte en l¡¯empresa on havien realitzat les pr¨¤ctiques. "A una alumna li van oferir feina per¨° ella l¡¯ha rebutjada perqu¨¨ vol seguir estudiant. Per a mi ¨¦s tot un ¨¨xit", assegura orgullosa. Despr¨¦s d¡¯acabar el curs, un alumne es va apropar a la fundaci¨®. Volia agrair-los que "haguessin cregut en ell" i l¡¯haguessin ajudat a trobar feina. "Aix¨° ¨¦s el que li dona sentit, tot i que potser el que fas dona fruit d¡¯aqu¨ª a uns anys i no ho veus. Per¨° l¡¯important ¨¦s haver aconseguit que es mogu¨¦s alguna cosa dins d¡¯ells".