Riqui Puig i la cinta m¨¨trica

No ¨¦s senzill recular 50 anys d¡¯hist¨°ria en quasi cinc anys per¨° el Bar?a sempre ha estat el club dels grans desafiaments. Aquesta mateixa setmana, mentre la resta del m¨®n es delectava amb el talent insolent del jove Riqui Puig, ens hem assabentat que l¡¯home fort de la direcci¨® esportiva va posar en dubte la seva continu?tat fa sis mesos. El noi, tal com va comunicar Pep Segura al seu pare i representant, Carlos Puig, no complia amb els par¨¤metres f¨ªsics que revesteixen el nou ADN blaugrana amb m¨²scul i cent¨ªmetres, motiu pel qual s¡¯havia de buscar un nou horitz¨® lluny de la remodelada i tecnol¨°gica Masia.

L¡¯episodi, relatat per Jordi Quixano en aquestes mateixes p¨¤gines, ens recorda que el Bar?a actual ¨¦s molt a prop d¡¯un passat que es pretenia oblidat, aquell en qu¨¨ es vetava l¡¯ingr¨¦s a les categories inferiors del club a futbolistes com Messi, Xavi o Iniesta per raons estrictament gen¨¨tiques: ¡°Si ve a oferir un juvenil de menys de 1,80 m, ja pot donar la volta¡±, deia el cartell que presidia la porta de la secretaria t¨¨cnica a principis dels anys setanta. Laureano Ruiz va manar treure¡¯l com a primera mesura per provar de reconduir un futbol formatiu de modals primitius, reclutat amb urg¨¨ncia per Agust¨ª Montal despr¨¦s d¡¯una dolorosa derrota a la Final de la Copa Catalunya juvenil davant de la Damm el 1972. ¡°Aix¨° no es pot permetre. D¡¯acord que ens guanyi un equip de futbol per¨° mai una f¨¤brica de cerveses; aix¨° s¨ª que no¡±, va esclatar Montal davant d¡¯un periodista, segons explica Mart¨ª Perarnau en el seu llibre El camino de los campeones (Columna).

A Pep Segura, llicenciat en Educaci¨® F¨ªsica, se li podran retreure tot tipus de decisions per¨° ning¨² podr¨¤ acusar-lo de no ser transparent en les seves intencions: va arribar al Bar?a amb l¡¯enc¨¤rrec de bandejar un model que es considera esgotat pels dirigents, i a aix¨° es dedica en cos i ¨¤nima. El seu curr¨ªculum professional, l¡¯honestedat acreditada i una visi¨® molt concreta sobre els principis que dominen el futbol modern ¡ªm¨²scul, recorregut, centre i rematada¡ª el converteixen en l¡¯home ideal per aconseguir l¡¯objectiu assenyalat. All¨¤ on va ser sublimat, el model formatiu que va concedir al Bar?a durant els seus anys b¨¤rbars i va permetre la colonitzaci¨® de l¡¯espai futbol¨ªstic mundial, ¨¦s tractada avui com una anomalia que conv¨¦ oblidar. No obstant aix¨°, la realitat pot ser tan r¨ªgida com el revisionista m¨¦s rebel i, alineada amb el talent, sempre acaba descavalcant qualsevol premissa falsa.

Ho demostren aparicions inapel¡¤lables com les de Riqui Puig, aquest noi baixet a qui Gennaro Gattuso compara ja amb la poesia, precisament ell, que com a jugador va ser mascar¨® de proa del futbol b¨¨l¡¤lic, encotillat, cronometrat¡­ Crida l¡¯atenci¨® que sempre sigui el joc de peus senzill, cap al?at i cos lleuger el que necessiti que s¡¯analitzi constantment, de plans alternatius i actualitzacions bastes que, per norma general, acaben retornant-lo a la l¨ªnia de sortida: un passat molt lluny¨¤ que classificava futbolistes per la mida sense tenir en compte la seva veritable talla. Sort que Ernesto Valverde va veure un futur gegant on la cinta m¨¨trica ¡ªi els seus grans valedors¡ª van catalogar un simple tap de bassa.