Els idus de maig

La participaci¨® d¡¯ERC i PDeCAT en la substituci¨® del Govern del PP per un altre del PSOE a trav¨¦s de la moci¨® de censura de juny va ser el primer gran gest de normalitzaci¨® pol¨ªtica de l¡¯independentisme despr¨¦s dels traum¨¤tics esdeveniments de la tardor del 2017. Va ser la seva reintegraci¨® al marc pol¨ªtic espanyol. El pas que rectificava aquella afirmaci¨® de Joan Tard¨¤, portaveu d¡¯ERC al Congr¨¦s del mar? del 2016: ¡°Nosaltres ens n¡¯anem¡±. La reuni¨® de la comissi¨® bilateral Estat-Generalitat que s¡¯acaba de celebrar, tot i que no produ¨ªs acords executius rellevants, ¨¦s la continuaci¨® d¡¯aquest inici de normalitzaci¨®. L¡¯impulsor d¡¯aquesta via pol¨ªtica ¨¦s el partit socialista, que ha pogut emprendre-la precisament perqu¨¨ ha trobat complicitat en els sectors l¨²cids de l¡¯independentisme.

El manteniment d¡¯aquesta complicitat no est¨¤ assegurat, encara que ¨¦s obvi que a ambdues parts els interessa. En un sector del moviment independentista persisteix la temptaci¨® de la unilateralitat i de sostenir amb noves mobilitzacions la fugida cap a endavant iniciada el 2012. No ens rendim, diuen. Aquest sector no desaprofita l¡¯ocasi¨® de mantenir viva la tensi¨® a les seves bases, tot esperant la idealitzada oportunitat m¨¤gica. No ¨¦s nom¨¦s la CUP, sin¨® el mateix Govern el que es mou en aquesta l¨ªnia. I una part d¡¯ERC. El president d¡¯aquest Govern, Quim Torra, insisteix que el seu objectiu continua sent obrir alguna ¡°finestra d¡¯oportunitat¡± per a la instauraci¨® de la republicana catalana.

La idea mateixa d¡¯obrir finestres d¡¯oportunitat convida els altres actors pol¨ªtics a pensar que la incipient normalitzaci¨® pol¨ªtica penja d¡¯un fil. Torra ve a dir-nos a tots: passi el que passi, en el que de deb¨° estem pensant ¨¦s en un nou intent. Amb aquesta actitud, Torra no fa res m¨¦s que confirmar la posici¨® dels seus adversaris, i en particular la d¡¯aquells que descriuen l¡¯independentisme catal¨¤ com un moviment insaciable amb el qual no hi ha res a negociar. Ni la rendici¨®.

Malgrat tot, la prec¨¤ria normalitat ¨¦s aqu¨ª i t¨¦ les seves exig¨¨ncies. Torra ha presentat les eleccions municipals previstes per al maig del 2019 com un eventual moment propici per proclamar la rep¨²blica catalana si es donen certes condicions. En particular, una de molt concreta: guanyar l¡¯alcaldia de Barcelona. Els partits independentistes ja fa molts mesos que rumien la manera de fer fora Ada Colau de l¡¯alcaldia de la capital catalana i no deixen de remenar noms de candidats i f¨®rmules electorals per intentar-ho amb alguna possibilitat d¡¯¨¨xit. La Crida Nacional per la Rep¨²blica llan?ada per Puigdemont t¨¦, entre d¡¯altres, aquest objectiu. Construir una plataforma electoral que permeti sumar tots els vots independentistes en una sola llista electoral en cada localitat ¨¦s una bona f¨®rmula per aconseguir que les seves candidatures siguin les m¨¦s votades en molts municipis. Qui sap si fins i tot en el de Barcelona.

Aquesta aposta de Puigdemont-Torra amb prou feines dissimula que el seu objectiu principal ¨¦s tot un altre. Parlen d¡¯independ¨¨ncia, per¨° en realitat es tracta d¡¯una ofensiva per mantenir l¡¯hegemonia de la dreta exconvergent sobre el conjunt del moviment independentista, en particular sobre ERC. De moment, nom¨¦s han aconseguit imposar-se en el seu propi partit, el PDeCAT, per b¨¦ que al preu de fer fora l¡¯antiga coordinadora general, Marta Pascal, que havia dirigit la delicada operaci¨® d¡¯aterratge de l¡¯independentisme al realisme pol¨ªtic en ocasi¨® de la moci¨® de censura. Insisteixen que una ¨²nica candidatura independentista per a les eleccions municipals les convertiria en la somiada finestra d¡¯oportunitat per crear l¡¯estat catal¨¤. Per¨°, en realitat, ¨¦s un moviment que serviria, com qui no vol la cosa, perqu¨¨ els exconvergents mantinguessin l¡¯hegemonia en el mapa municipal catal¨¤ que, segons els sondejos, ERC est¨¤ en condicions d¡¯arrabassar-los.

Quant a la ciutat de Barcelona, ¨¦s possible, per¨° no ¨¦s segur, que un esfor? de polaritzaci¨® en clau independentista aconsegu¨ªs trencar la l¨°gica pol¨ªtica local que sol prevaler en aquest tipus de convocat¨°ries electorals. L¡¯objectiu dels impulsors de la Crida ¨¦s ara atacar Ada Colau per terra, mar i aire i aconseguir que una llista ¨²nica eventual de CDC i ERC sum¨¦s m¨¦s vots i m¨¦s regidors que En Com¨² Podem. Per a aix¨°, necessiten que ERC sucumbeixi i renunci? al seu perfil de partit d¡¯esquerra. En l¡¯esfor? per erosionar la figura i el prestigi de Colau, fet al qual tamb¨¦ contribueix la CUP, coincideixen amb Ciutadans i el PP. Aquesta ¨¦s la m¨²sica que se sentir¨¤ incessantment el curs proper. Tots contra Colau. Fins al maig.?