Editar un Nebula des de casa

A la que es podria considerar la sala de reunions d¡¯Ins¨®lita Editorial, el min¨²scul segell que ha editat Charlie Jane Anders a Espanya, aix¨° ¨¦s, Todos los p¨¢jaros del cielo, la novel¡¤la guanyadora dels premis Locus i Nebula d¡¯aquest any ¡ªnominada a l¡¯Hugo¡ª, hi ha una cuina de joguina, una taula amb unes estovalles grogues i un mirall vell. Tamb¨¦ hi ha una caixa de pl¨¤stic on es pot llegir ¡°Kelar 18¡±. Les parets s¨®n de fusta. El sof¨¤, d¡¯un blanc tirant a gris. A la porta del despatx de l¡¯editor en cap, Christian Rodr¨ªguez, l¡¯home orquestra, l¡¯home que ha nascut, diu, per editar, perqu¨¨ en el seu cas, insisteix, ¨¦s vocaci¨®, hi ha un parell de dibuixos dels seus fills. Formes m¨¦s o menys sim¨¨triques acolorides en tons intensos. ¡°Aix¨° ¨¦s Ins¨®lita¡±, diu. Hi ha un ventilador en marxa. La calor ¨¦s insuportable a l¡¯oficina de l¡¯editorial que ¨¦s, alhora, i inevitablement, la casa del seu editor. El lloc des d¡¯on es va contractar la novel¡¤la fant¨¤stica m¨¦s esperada de l¡¯any.

Per¨° qu¨¨ fa que un pare de fam¨ªlia jove ¡ªChristian encara t¨¦ trenta anys¡ª munti una editorial capa? de ca?ar Anders abans que els grans grups sabessin que existia? ¡°Van coincidir un munt de coses. Em vaig adonar que era possible, perqu¨¨ d¡¯altres, com Hugo Camacho, d¡¯Orciny Press, ho estaven fent, i alhora tenia els diners, i el temps, i m¡¯hi vaig llan?ar¡±, respon. Tenia diners i temps perqu¨¨ el projecte Stella Maris va fracassar. Christian era un dels editors del segell. ¡°All¨¤ vaig aprendre tot el que no s¡¯ha de fer¡±, diu. Per¨° abans d¡¯aix¨° havia passat nou anys a Planeta, en concret, al segell GeoPlaneta. I abans, mig any a Libros del Asteroide. ¡°Hi vaig estar quan l¡¯editorial va comen?ar. Si va arrencar al maig, jo vaig comen?ar les pr¨¤ctiques a l¡¯octubre, i vaig veure com es feia tot amb poca cosa. Vaig aprendre molt¨ªssim durant aquest temps¡±, explica. El tancament inesperat de Stella Maris el va deixar al carrer i amb una mica d¡¯efectiu per provar sort. No s¡¯ho va pensar dues vegades.

¡°Aquest juliol va fer un any que vam comen?ar¡±, parla en plural, per¨° en realitat ¨¦s un plural majest¨¤tic. Christian est¨¤ sol, nom¨¦s t¨¦ el suport de la seva dona i el d¡¯una persona que, diu, l¡¯ajuda amb al premsa. Aquest any han publicat sis llibres. De tres dels llibres, com a m¨ªnim, se n¡¯ha parlat molt¨ªssim. El primer va ser El archivo de atrocidades, de Charles Stross, guanyador, dues vegades, del Premi Hugo, i tota una celebritat en el submon de la ci¨¨ncia ficci¨® de culte. Despr¨¦s van venir El largo viaje a un planeta iracundo, de Becky Chambers, un altre petit fenomen mundial, i el de Charlie Jane Anders. ¡°La veritat ¨¦s que, quan vam comen?ar a veure que la nominaven a tot, no ens ho pod¨ªem creure¡±, diu, referint-se a Anders. Rodr¨ªguez va contractar la novel¡¤la abans que guany¨¦s, ¨¦s clar. Si ho hagu¨¦s fet despr¨¦s, el preu s¡¯hauria ¡°multiplicat per tres o per quatre¡±. Heus aqu¨ª l¡¯¨²nica arma del petit editor: l¡¯olfacte.

Despr¨¦s un any i amb sis t¨ªtols, Rodr¨ªguez ha aconseguit que Ins¨®lita tingui un car¨¤cter ¡ªper cert, el nom de l¡¯editorial, diu, se li va apar¨¨ixer de sobte, mentre llegia; en tenia un altre, per¨° en llegir la paraula va pensar que tot encaixava, perqu¨¨ diria que defineix com cap altra l¡¯esperit del projecte¡ª i aquest car¨¤cter t¨¦ a veure amb els t¨ªtols triats. Com els definiria? ¡°Bona ficci¨®, de g¨¨nere, i amb alguna cosa especial, una volta de rosca, una cosa ¨²nica¡±, respon. La recepta per trobar-los? Llegir molt i deixar-se aconsellar. Christian est¨¤ molt a prop del fandom, ¨¦s a dir, altres lectors que, com ell, estimen el g¨¨nere i estan sempre buscant coses noves i coses veritablement bones. Un dels seus principals c¨°mplices ¨¦s Antonio Torrubia, un dels llibreters de Gigamesh. Espanya ha arribat 30 anys tard a dist¨°pies com El cuento de la criada, de Margaret Atwood, que ¨¦s el que estan buscant els grans segells, ¡°quan el que s¡¯est¨¤ fent ara no t¨¦ res que veure¡±, assegura. I no li falta ra¨®.

Un projecte com Ins¨®lita, ¨¦s rendible? ¡°De moment, s¨ª. Cobrim les despeses. Uns llibres guanyen i d¡¯altres perden, per¨° l¡¯equilibri es mant¨¦¡±, respon. Christian s¡¯encarrega de tot menys de traduir i corregir. ¡°Parlo amb els prove?dors mentre poso una rentadora i vigilo els meus fills mentre maqueto, per¨° no em queixo; aix¨ª ¨¦s el m¨®n de l¡¯editor guerriller¡±, diu. En el futur es veu en una oficina, lluny de casa? ¡°Aix¨° seria ideal. Poder separar la casa teva de la feina. Per¨° no ¨¦s tan senzill. Ara mateix tots treballem aix¨ª. Fa 10 o 15 anys una cosa aix¨ª hagu¨¦s estat impensable. Avui dia qualsevol amb un ordinador i un equip de programari concret pot editar un llibre. Jo mateix he enviat llibres a impremta amb la connexi¨® del tel¨¨fon, des de la muntanya¡±, detalla. Tamb¨¦ t¨¦ clar que en el g¨¨nere hi ha un sostre, i que no es pot superar. Per¨° editant a grans com els que est¨¤ editant sap que sempre tindr¨¤ les portes obertes a tot arreu. ¡°El primer que et pregunten ¨¦s qu¨¨ has publicat abans i quin tipus de distribuci¨® tens. L¡¯agent de Charlie Jane Anders no va dubtar ni un segon quan li vaig dir que havia publicat a Charles Stross¡±, diu. Parlant de Stross, en el futur m¨¦s proper d¡¯Ins¨®lita hi ha un nou volum de Los expedientes de la lavander¨ªa, el ja tamb¨¦ nominat Jade City, de Fonda Lee, i l¡¯¨²ltim d¡¯Edgar Cantero.