Apareix la seq¨¹¨¨ncia del nu de Marilyn Monroe a ¡®Vides rebels¡¯

Es donava per perduda. Es creia que havia estat destru?da en una habitaci¨® de muntatge amb la resta del cel¡¤luloide descartat. I al final era en una llauna dins d¡¯un despatx tancat i barrat. No era una llegenda: Marilyn Monroe va rodar el 1960 una seq¨¹¨¨ncia amb nu per a Vides rebels (The Misfits), la pel¡¤l¨ªcula de John Huston que va representar l¡¯¨²ltima aparici¨® de l¡¯actriu a la gran pantalla, abans de morir, als 36 anys, el 5 d¡¯agost del 1962.

D¡¯aquella seq¨¹¨¨ncia hi havia testimoni gr¨¤fic, material de foto fixa, en el qual es veia Monroe tapada nom¨¦s amb un llen?ol davant Clark Gable en un llit. Els testimonis asseguraven que l¡¯acci¨® continuava amb ella deixant caure la tela. Ara l¡¯escriptor Charles Castillo, que ha estat investigant en la vida de l¡¯estrella per al seu llibre Marilyn Monroe: The Private Life of a Public Icon (St. Martin¡¯s Press), assegura que ha trobat aquesta seq¨¹¨¨ncia, que Huston va descartar perqu¨¨ va pensar que era innecess¨¤ria per a la hist¨°ria. Castillo va entrevistar Curtice Taylor, fill de Frank Taylor, el productor de Vides rebels, mort el 1999, i ell li va donar acc¨¦s al despatx del seu pare, que havia estava clausurat des de la seva mort. Segons el seu fill, Frank Taylor va pensar que aquell material era prou important per conservar-lo. Castillo, en les entrevistes de promoci¨® del llibre que es posa a la venda dem¨¤ dimarts, ha comentat que Curtice Taylor no ha decidit qu¨¨ far¨¤ amb el metratge trobat. Si la seq¨¹¨¨ncia s¡¯hagu¨¦s mantingut en el muntatge definitiu, hauria estat el primer nu d¡¯una estrella nord-americana en una pel¡¤l¨ªcula sonora d¡¯una major, els estudis de Hollywood.

Vides rebels ¨¦s, a m¨¦s, un western molt especial, comen?ant perqu¨¨ va ser l¡¯¨²ltima pel¡¤l¨ªcula que van rodar dos dels seus protagonistes: Monroe i Clark Gable, que va morir 10 dies despr¨¦s d¡¯acabar el rodatge d¡¯un infart de miocardi. El drama, que descriu la pugna de tres vaquers per cridar l¡¯atenci¨® d¡¯una dona preciosa, va ser filmat al desert de Nevada i el rodatge es va convertir en una olla de patiment bombollejant. Gable estava greument malalt; Monroe travessava una de les seves etapes llegend¨¤ries d¡¯autodestrucci¨®, submergida en l¡¯alcohol i els medicaments, mentre s¡¯enfonsava el seu matrimoni amb el dramaturg Arthur Miller, que n¡¯havia escrit el gui¨®, i l¡¯altre actor principal, Montgomery Clift, malvivia enganxat a les drogues amb les quals intentava apaivagar el dolor que naixia del seu rostre, destrossat uns anys abans en un accident de tr¨¤nsit. Despr¨¦s de Vides rebels, Clift nom¨¦s apareixeria en tres pel¡¤l¨ªcules m¨¦s. Per¨°, no obstant aix¨°, John Huston va saber agafar tota aquesta pena i convertir-la en un cant a la malenconia, gr¨¤cies a la mirada nova d¡¯aquesta noia que viatja a Reno per divorciar-se i que acaba coneixent un grup de vaquers, ca?adors furtius de cavalls salvatges. De tot all¨° va aixecar testimoni l¡¯ag¨¨ncia Magnum, que va enviar fins a nou fot¨°grafs ¡ªentre els quals hi havia Henri Cartier Bresson, Elliot Erwitt, Dennis Stock o Inge Morath, que acabaria casant-se amb Miller¡ª per obtenir unes 200 imatges tan boniques com poc encoratjadores.

Gable va arribar a veure un primer muntatge abans de morir: l¡¯actor, de 59 anys, sabia que li quedava poc temps, despr¨¦s d¡¯haver fumat quatre paquets diaris de cigarrets els darrers trenta anys de la seva vida. Segons Miller, Gable va sortir de la projecci¨® feli? pel seu treball, que va considerar el millor de la seva vida. I despr¨¦s de la seva mort, Huston, Miller i Taylor van intentar avan?ar la data de l¡¯estrena, prevista per l¡¯1 de febrer del 1961, en qu¨¨ hagu¨¦s estat el 60¨¨ aniversari de Gable, per arribar a entrar en els Oscar. No ho van aconseguir per problemes de doblatge de so i perqu¨¨ al compositor Alex North no li va donar temps d¡¯acabar la m¨²sica: li van ensenyar un muntatge molt tard.

El gui¨® de Miller es basava en un relat curt que el dramaturg havia escrit a Reno mentre esperava els papers del seu primer divorci per casar-se amb Monroe. I aquell gui¨® va representar el final del seu segon matrimoni. L¡¯¨²ltima obra de l¡¯escriptor, Finishing the Picture (2004), descrivia aquell rodatge. Aquella pel¡¤l¨ªcula que tant va odiar Monroe tamb¨¦ li portava records funestos a Montgomery Clift. Una nit de juliol del 1966 la van programar en una cadena de televisi¨®. El seu secretari i amant, Lorenzo James, li va preguntar si volia veure-la. Segons James, l¡¯actor va respondre: ¡°De cap manera¡±. I aquestes probablement van ser les seves ¨²ltimes paraules. L¡¯endem¨¤ va apar¨¨ixer mort.

Com li deia el personatge de Gable al de Monroe: ¡°Carinyo, tots ens n¡¯anirem un moment o altre, tinguem la ra¨® o no la tinguem. Morir ¨¦s tan natural com viure. L¡¯home que t¨¦ por a morir t¨¦ por a viure¡±. D¡¯entre tots, en queda el ress¨° que il¡¤lumina la pantalla a Vides rebels.