Les coses, pel seu nom

Resulta for?a dif¨ªcil fer una reflexi¨®, encara que sigui breu, acotada i, per descomptat, modesta, sobre el llenguatge i la realitat de la pol¨ªtica aquest estiu del 2018. S¡¯ha dit i encara es diu molt ¡ªi amb ra¨®¡ª, que estem immerses en l¡¯era de la postveritat. Molts tradueixen aquest terme com ¡°mentida¡±, simplement. Per b¨¦ que capti el sentit substancial del terme, potser no aconsegueix de definir tots els matisos que li s¨®n associats. Entre altres coses, perqu¨¨ amb el desenvolupament de les xarxes socials, una postveritat disparada pel Twitter ¡ªper exemple¡ª acaba generant realitats en la mesura en qu¨¨ polaritza i genera not¨ªcia per ella mateixa, i acabar¨¤ arribant tamb¨¦ a qui no utilitza el Twitter, tornant a polaritzar. En definitiva, pot ser que la postveritat vehiculi mentides, per¨° les contraposicions que s¡¯acaben generant acaben sent reals.

?s un fenomen general, que esquitxa el nostre temps en les latituds del m¨®n m¨¦s diferents. El gran exemple global d¡¯aix¨° el representen les migracions. Ho va ser en el cas de Trump, i en certa mesura tamb¨¦ en el cas del Brexit. Segurament, ho ¨¦s en el cas de la It¨¤lia de Salvini. La pres¨¨ncia de migrants al pa¨ªs es queda en la taula mitjana-baixa dels pa?sos m¨¦s poblats de la UE i, especialment, l¡¯arribada de refugiats durant els darrers mesos ha experimentat una disminuci¨® dr¨¤stica. No obstant aix¨°, aquesta realitat es passa per la batedora de la postveritat repartida pels mitjans i les xarxes socials de manera que adquireix el perfil d¡¯¡°invasi¨®¡± o de ¡°crisi migrat¨°ria¡±. I ser¨¤ sobre aquestes que es dividir¨¤ i es radicalitzar¨¤ la poblaci¨®. En el nou clima, creat a partir de realitats distorsionades o fins i tot invertides, s¡¯han produ?t agressions a migrants ¡ªi desinter¨¨s, o fins i tot suport per part d¡¯una banda de la societat¡ª que s¨®n del tot reals.

Ning¨² est¨¤ fora de perill: ho hem vist les darreres setmanes amb la competici¨® a la dreta entre el PP i Ciutadans. Per exemple, amb el tema de la seguretat: totes les estad¨ªstiques diuen que Espanya ¨¦s un dels pa?sos del m¨®n m¨¦s segurs per viure, per¨° igualment la poblaci¨® es pot irritar realment. Ho hem vist de forma macrosc¨°pica durant aquests dies en el cas de Barcelona amb els manters o la vaga del taxi. S¡¯han vehiculat postveritats polaritzadores amb una clar¨ªssima intenci¨® de desgastar l¡¯administraci¨® municipal, al preu de normalitzar, en el debat p¨²blic, arguments que degraden la conviv¨¨ncia i la salut democr¨¤tica de la societat.

En aquest marc, segurament tot el que est¨¤ relacionat amb el proc¨¦s catal¨¤ ha estat i ¨¦s una f¨¤brica de postveritats, ja que han estat i s¨®n necess¨¤ries per mantenir la tensi¨® alta entre dos b¨¤ndols, que els sectors m¨¦s extrems de cadascun d¡¯ells (que es retroalimenten) volen irreconciliables. Encara m¨¦s avui, quan el canvi en el tauler estatal ha canviat el gui¨® d¡¯alguns, i ha disparat com mai les tensions entre els blocs. Ciutadans i el PP impulsen postveritats sobre les concessions ocultes de la nova majoria parlament¨¤ria del Congr¨¦s als independentistes, o sobre un escenari ulsteritzat, que en lloc d¡¯afavorir la reconstrucci¨® de ponts, tiba encara m¨¦s la conviv¨¨ncia i pot emparar actituds violentes. En el camp independentista l¡¯efervesc¨¨ncia interna (ning¨² pot negar a hores d¡¯ara que dins del proc¨¦s hi ha incrustada, de manera cong¨¨nita, una aferrissada lluita partidista per l¡¯hegemonia electoral en el nacionalisme) ha arribat a cotes inimaginables i la distorsi¨® de la realitat de cara als correligionaris mateix, o a qui no desitgi la independ¨¨ncia, s¡¯ha incrementat definitivament.

Hi ha alguns mantres postveritables t¨°pics de l¡¯independentisme que s¡¯han instal¡¤lat entre una part de la poblaci¨® de manera aclaparadora: des de la negaci¨® que el 6 i el 7 de setembre es va consumar una vulneraci¨® greu al teixit democr¨¤tic i institucional del pa¨ªs, al ¡°mandat de l¡¯1 d¡¯octubre¡± (all¨° va ser una mobilitzaci¨® espectacular, per¨° una mobilitzaci¨® al cap i a la fi), o, en el cas m¨¦s greu, la vig¨¨ncia d¡¯una declaraci¨® d¡¯independ¨¨ncia que mai va tenir efectes m¨¦s enll¨¤ de les derivades judicials i de marginar a m¨¦s de la meitat de la poblaci¨®.

Estic m¨¦s que segura que la majoria dels ciutadans independentistes (i tamb¨¦ de molt¨ªssims dirigents) no participen d¡¯aquestes postveritats, per¨° el perill de ser assenyalats com a tra?dors de la causa, com a divisors del seu mateix b¨¤ndol (a m¨¦s dels interessos partidistes) els impedeix fer el pas. Estan fent assumir a la societat costos massa alts en termes de degradaci¨® del debat, de la conviv¨¨ncia i de descr¨¨dit de la pol¨ªtica catalana. No obstant aix¨°, en els temps que corren, desfer-se de les postveritats i anomenar les coses pel seu nom ¨¦s simplement revolucionari.