El nombre de persones centen¨¤ries es duplica en una d¨¨cada

Els l¨ªmits tradicionals de la longevitat han saltat pels aires. L'esperan?a de vida no para de cr¨¦ixer ¡ªa Catalunya se situa en els 83 anys de mitjana (80 en els homes i 85 en les dones)¡ª i la senectut ja no comen?a amb l'edat administrativa de jubilaci¨®, sobretot si les persones centen¨¤ries han deixat de ser anecd¨°tiques per convertir-se en una realitat en les fam¨ªlies, les resid¨¨ncies i les consultes m¨¨diques. Segons l¡¯Institut d¡¯Estad¨ªstica de Catalunya (Idescat), el nombre de persones centen¨¤ries s'ha duplicat en l'¨²ltima d¨¨cada. El 2016 es van comptabilitzar 1.875 ancians de m¨¦s de cent anys.

Una persona de 65 anys ja no ¨¦s una persona gran segons la medicina, sin¨® un adult madur. ¡°Els ide¨°legs cada vegada van allargant m¨¦s els l¨ªmits de la longevitat. Des del punt de vista cl¨ªnic, cada vegada hi ha persones una mica m¨¦s grans i, en la pr¨¤ctica, cada vegada tindrem pacients m¨¦s vells¡±, resumeix la doctora Olga V¨¢zquez, cap de geriatria de l¡¯Hospital del Mar de Barcelona. Segons l¡¯Idescat, les persones centen¨¤ries han passat de 140 l'any 1981 a 1.875 el 2016. Cada 10 anys, es dupliquen.

La majoria dels ancians centenaris ¡ªun 83%, concretament¡ª s¨®n dones. Com Assumpci¨® Chivas, que creuar¨¤ la barrera psicol¨°gica de les tres xifres el 29 d'agost. ¡°Jo ara estic per viure la vida. Ja he treballat molt¡±, diu somrient des de la seva habitaci¨® a la resid¨¨ncia del Centre F¨°rum de Barcelona. El seu fill Francisco, de 67 anys, i Jorge Candel, el seu auxiliar preferit, l'acompanyen. ¡°El que t¨¦ de bo fer els 100 ¨¦s que els faig. El que veig malament s¨®n els apechuches [aix¨ª anomena les xacres de l'edat]. Per¨° jo sempre feli?¡±, insisteix.

L'augment de la longevitat comporta un repte per als professionals m¨¨dics. Hi ha m¨¦s pacients amb malalties cr¨°niques, polimedicats, amb diverses patologies alhora, m¨¦s complexos¡­ ¡°Cal apartar una mica el concepte de l'edat i centrar-nos en la qualitat de vida. Hi ha pacients m¨¦s cr¨°nics i cal fer una atenci¨® pensada en la funcionalitat i en l'abordatge cognitiu. El repte ¨¦s escoltar-los i incorporar les seves prefer¨¨ncies¡±, apunta la doctora V¨¢zquez.

Els geriatres advoquen per passar d'una medicina basada en el diagn¨°stic i el tractament a una intervenci¨® m¨¦s personalitzada i adaptada a les necessitats de cadasc¨². ¡°El que volen ¨¦s viure sense dolor. No demanen allargar la vida¡±, matisa la geriatra de l'Hospital del Mar. De fet, assenyala, ¡°als 70, et poden quedar 15 anys i no vol dir que sigui amb mala salut¡±. La comunitat cient¨ªfica ja ha comen?at a estudiar l'esperan?a de vida amb bona salut i, segons V¨¢zquez, ¡°tamb¨¦ s'est¨¤ allargant¡±.

Malgrat tot, admet la doctora, ¡°quan ja s¨®n molt grans tamb¨¦ hi ha un cert cansament vital¡±. Poden ser aut¨°noms i cognitivament sans, per¨° ja s'observa un cert ¡°cansament de viure¡±. Encara que aquest no ¨¦s el cas de l¡¯Assumpci¨®. Li agrada llegir les revistes del cor, baixar al centre comercial a fer un gelat de vainilla ¡ªtot i que li han prohibit una mica el dol?¡ª i el seu caf¨¨ amb llet tampoc pot faltar. ¡°No puc menjar el que vull, per¨° menjo el que em dona la gana¡±, desafia. Les paelles s¨ª que les ha deixat, perqu¨¨ es pot ennuegar. Per¨° malgrat que t¨¦ el sucre una mica alt, per al seu aniversari ha demanat un past¨ªs ¡°molt gran¡± i que el seu auxiliar Jorge li toqui una pe?a amb el saxofon.