Ning¨² a Ripoll va sospitar dels nois de la pla?a

El 18 d'agost del 2017, a les sis del mat¨ª, el soroll d'una porta rebentada i uns crits van despertar el marroqu¨ª Salah el Karib, de 33 anys, al seu pis del carrer Pont d¡¯Olot de Ripoll (Ripoll¨¨s), a 50 metres del locutori que regenta. Ho explica ell mateix en el seu lloc de treball, gesticulant furiosament: ¡°Quan vaig obrir els ulls hi havia 11 o 12 policies a la meva habitaci¨®, em van aixecar i em van posar d'esquena a la paret. ¡®Ara escorcollarem la casa¡¯, van dir. ¡®Escorcolleu el que vulgueu¡¯, vaig dir. Em van mirar fins i tot les camises¡±. Avui ¨¦s 14 d'agost del 2018 i El Karib at¨¦n el seu negoci amb normalitat. Fa un any es va quedar fins tard davant del seu ordinador esbala?t amb les not¨ªcies: un terrorista havia recorregut les Rambles i havia atropellat desenes de persones. Un terrorista que ell coneixia. El Karib va sortir de casa hores despr¨¦s emmanillat. Diversos ve?ns esperaven a la porta. ¡°Em van insultar, em van dir assass¨ª, m'escopien¡±, diu. Entre ells alguns coneguts, gent d'aquest poble de poc m¨¦s de 10.000 persones. Va sortir en llibertat despr¨¦s de 72 hores detingut perqu¨¨, segons el jutge, les explicacions sobre per qu¨¨ havia comprat bitllets d'avi¨® per a Driss Oukabir i Abdelbaki Es Satty amb la seva pr¨°pia targeta eren cre?bles i coherents. El primer que va fer despr¨¦s de la seva detenci¨® va ser afaitar-se la barba.

Aquell 18 d'agost del 2017, Wafa Marsi condu?a el seu cotxe per Barcelona. Va sentir per la r¨¤dio que s'havia produ?t un atropellament a les Rambles i no hi va donar massa import¨¤ncia perqu¨¨ va pensar en un accident. Nom¨¦s d¡¯arribar a casa seva, va veure per la televisi¨®, de sobte, dos noms que la van deixar gla?ada: Driss Oukabir, 28 anys, que havia llogat la furgoneta, i el seu germ¨¤ Moussa Oukabir, de 17. ¡°Al principi vaig creure, o vaig voler creure, que els havien robat aquesta furgoneta¡±, diu un any m¨¦s tard. Per¨° despr¨¦s va sortir per televisi¨® la cara de Mohammed Houli (20 anys), ferit el dia anterior en una explosi¨® a Alcanar (Tarragona). I amb les hores, les dels germans Hichamy (Mohamed, 24; Omar, 21), de Sa?d Aalla (18), Houssaine Abouyaaqub (18) i el seu germ¨¤ Younes (22), el conductor de la furgoneta de Barcelona. Ja no hi havia cap dubte: eren ¡°els nens¡± de Wafa Marsi. Ho va assumir quan va pujar a Ripoll i hi va trobar un Estat policial, un poble al qual estaven aixecant fins les ¨²ltimes catifes.

Marsi no va dormir aquella nit enganxada a les not¨ªcies; va llegir l'¨²ltima hora de Cambrils, on Sa?d Aalla, tot just complerta la majoria d'edat, va fer pujar quatre amics a un Audi A3 i va sembrar el terror al passeig mar¨ªtim abans de baixar del cotxe per apunyalar gent; van ser abatuts pels Mossos. Marsi va entrar en crisi i no va anar a treballar; ho va intentar l'endem¨¤, per¨° va haver de marxar. Nom¨¦s podia pensar en el que havia passat deu anys abans, quan ja era mediadora social, l'encarregada d'atendre les fam¨ªlies migrants que arribaven a Ripoll. Quan Houssaine, Sa?d, Moussa, Omar i Mohamed eren uns nens d'entre 7 i 11 anys. ¡°Vaig passar cinc anys amb ells, l'edat m¨¦s dif¨ªcil, quan entren en l'adolesc¨¨ncia. Parl¨¤vem de tot. Les classes, els seus primers amors, les seves aventures, les bicis, despr¨¦s les motos. Eren els nois de la pla?a. Tenien somnis de ser alguna cosa, com tothom. Un d'ells volia ser pilot de gran, un altre enginyer, un altre treballar en una ONG per salvar vides. Ploro pel que van ser, no pel que van esdevenir. I amb tot el respecte per les v¨ªctimes, jo sempre dir¨¦ que els autors s¨®n v¨ªctimes i botxins; van ser captats i adoctrinats com a v¨ªctimes, van assassinar com a botxins¡±.

Els nois de la pla?a s¨®n els nois de la pla?a de la Sardana. Avui, all¨¤, a les cinc de la tarda, uns xavals ocupen un banc. Un d¡¯ells ha comen?at a treballar, un altre ha acabat l¡¯ESO. Tenen entre 15 i 19 anys. Eren d'aquesta colla, els coneixien, jugaven amb ells a futbol. Un d¡¯ells va veure Moussa, que viu all¨¤ prop, baixar amb moto el dia de l'atemptat. Hores m¨¦s tard, la televisi¨® ja parlava de Moussa i el seu germ¨¤ Driss, que es trobava a Ripoll i s'havia lliurat. Els dies seg¨¹ents ning¨² va baixar a la pla?a. Aquells dies Ripoll va passar per diversos estats, el primer assumir que aquells nois als quals saludaven a cada carrer, als familiars dels quals pujaven al cotxe si treballaven al mateix lloc o amb els quals parlaven de futbol, volien la seva destrucci¨® i la seva mort, i van dur a terme els seus plans.

El responsable de la radicalitzaci¨® expr¨¦s de tots aquests joves, sense que ning¨² al poble se n'assabent¨¦s, va ser l'imant Abdelbaki Es Satty, mort el dia anterior a Alcanar mentre fabricava bombes. La mesquita Annour la porta ara Mohamed El Onsri. S¨®n tres quarts de sis i falten quinze minuts per a l'hora de la preg¨¤ria. No es belluga una mosca a Ripoll, on lla?os i teles grogues recorden els independentistes presos. El Onsri, que t¨¦ cinc fills, prepara dues cadires i es disposa a ser entrevistat. Predica l¡¯Islam de la pau, ¡°no el que va fer aquest home¡±, diu fent escarafalls. El seu antecessor, innombrable, ¨¦s ¡°aquest home¡±. ¡°Aquest home els ha anat al darrere, els ha perseguit, els ha radicalitzat. No ho feia aqu¨ª. La gent que ve aqu¨ª, si sap alguna cosa, ho diu. Qu¨¨ et penses? Que si un imant diu que cal matar infidels en l¡¯oraci¨®, ning¨² sortir¨¤ d'aqu¨ª a explicar-ho? Els musulmans de Ripoll estan espantats amb el que ha passat. Homes com aquest taquen la religi¨®¡±. El Onsri ha estat sotm¨¨s a un control exhaustiu: antecedents, passat, amistats ¡­ ¡°La mesquita est¨¤ tacada per aquest home, per¨° l'omplim de gent neta¡±. Els pares dels terroristes han tornat a resar a la mesquita. Va parlar amb ells de l'atemptat el primer dia, res m¨¦s. ¡°Estan avergonyits, ¨¦s natural¡±.

Wafa Marsi recorda que el dia en qu¨¨ desenes de musulmans van sortir a manifestar-se contra els atemptats, va veure arribar dues mares dels terroristes, una d'elles la de Younes, encara fugit. Es va fondre en una abra?ada amb elles: ¡°Nom¨¦s em preguntava: ¡®i el meu fill?, i el meu fill?¡¯ No nom¨¦s has d'assumir que has perdut un fill, sin¨® que aquest fill ha causat dolor tantes altres mares, tantes altres fam¨ªlies¡±. Jordi Munell, alcalde de Ripoll per ERC, va arribar a fer classe a un dels terroristes. ¡°El que hem fet ¨¦s plantejar-nos per qu¨¨ individus que ja estaven, per a nosaltres, integrats, s¨®n capa?os de cometre aquesta atrocitat. Ens interpel¡¤la com a societat. Era complet el proc¨¦s d'integraci¨®? Qu¨¨ faltava i quina baula ha fallat? La veritat potser no se s¨¤piga. Hi ha altres respostes, una potser sigui el sentiment de pertinen?a. Un sud-americ¨¤ que porta 20 anys aqu¨ª segueix sent un sudaca; un magreb¨ª, el moro; un xin¨¨s, el xin¨¨s¡­ Es un exemple que hi ha integracions que no se superen fins a una o dues generacions m¨¦s¡±.

Integraci¨®

Quan Marsi sent parlar d'integraci¨®, discrepa. ¡°Des del moment en qu¨¨ parles d'integraci¨® referint-te al fill d'un immigrant, anem malament. Pots parlar amb mi d'integraci¨®? No, amic. Aqu¨ª no ha fallat el proc¨¦s d'integraci¨®, sin¨® l'identitari. Si per parlar de tu es refereixen a la integraci¨® o la discriminaci¨®, positiva o negativa, ja t'estan marcant: ja no ets d'aqu¨ª ni d'all¨¤. Ells van ser adolescents normal¨ªssims. Aix¨° devia comen?ar amb un discurs salafista, una necessitat de formar part d'alguna cosa amb la qual generar odi. I aquest odi ja existia, i el que hem de fer la comunitat musulmana, i la societat en general, ¨¦s avaluar qu¨¨ va passar. Treballem l'acolliment i la integraci¨® amb els primers que arriben, per¨° els fills d'immigrants de primera generaci¨® es queden en terra de ning¨²".

En un hotel del poble, a la vora del riu Ter, adverteixen: ¡°Si hagu¨¦ssim de contractar un musulm¨¤, no ho far¨ªem¡±. Altres ve?ns mostren una cara diferent. ¡°Qui tenia un discurs xen¨°fob el segueix tenint; qui no, no¡±, diu en Xavier, estudiant. ¡°Aix¨° desgraciadament tamb¨¦ ¨¦s la normalitat¡±.