Messi & Maradona

Tinc una pilota al cap i em a guanyo la vida amb el futbol, aix¨ª que abra?o content i relaxat l¡¯arribada de la Lliga despr¨¦s d¡¯acomiadar amb agra?ment i urg¨¨ncia el Mundial. S¨®n tornejos ben diferents, realitats oposades, tamb¨¦ per a jugadors antag¨°nics d¡¯un pa¨ªs com l¡¯Argentina. Encara que pertanyen a ¨¨poques diferents, el campionat espanyol ofereix la millor versi¨® de Messi, mentre que el Mundial evoca la figura gegantina de Maradona. A tots dos, sempre distants, els devem alguns dels millors dies en la vida del Camp Nou.

Intento no renegar de Maradona, i encara menys quan sembla que ha de rebentar, inflat d¡¯alcohol, fart de la vida, m¨¦s justicier que mai des que ¨¦s conscient que els savis del VAR li podrien haver arrabassat la gl¨°ria que va obtenir per aclamaci¨® popular a M¨¨xic 86. Les c¨¤meres el van caricaturitzar fins a donar-lo per mort de tan histri¨°nic com el van veure penjat de la llotja a Moscou. La premsa esportiva es va acarnissar amb la seva decad¨¨ncia alhora que economistes, soci¨°legs i fil¨°sofs escrivien sobre la futbolitzaci¨® de la pol¨ªtica i el big data.

Associo la Copa del M¨®n amb Maradona per la seva excepcionalitat, la del torneig i la del n¨²mero 1. La vida de Diego, ¨²nic per exagerat i exc¨¨ntric, es reflecteix en dos moments del Mundial. El del 22 de juny del 1986 a l¡¯estadi Azteca, quan va enganyar amb la immaculada m¨¤ de D¨¦u i va regatejar amb els amples peus del dimoni tots els jugadors i ciutadans anglesos que defensaven Shilton, despr¨¦s de la capitulaci¨® argentina a les Malvines. I, vuit anys despr¨¦s, el dia en qu¨¨ va ser expulsat per dopatge del Mundial dels Estats Units 1994: ¡°No m'he drogat, m'han tallat les cames¡±, va dir entre sanglots Diego.

Maradona cridava i es feia sentir, es carregava l¡¯equip a l¡¯esquena i arremetia contra el rival amb els seus botins descordats, reconegut i admirat, rei de l¡¯Argentina. Els companys van assumir que els feia millors, dissimulava les seves mancances, el sabien capa? de portar-los al triomf des de l¡¯adversitat, amb tot en contra o amb ning¨² a favor, com passava quan liderava l¡¯Albiceleste. Tenia carisma, era autoritari i actuava com un remol¨ª perqu¨¨ sempre ha opinat excessivament sobre tot el que ¨¦s hum¨¤ i div¨ª des de la rebel¡¤lia, ja fos a Buenos Aires, N¨¤pols, Cuba, Vene?uela o R¨²ssia.

Tamb¨¦ va ser genial i exc¨¨ntric a Barcelona. A cap culer se li ha oblidat la gambeta del Bernab¨¦u, quan va trencar per l¡¯entrecuix Juan Jos¨¦, o el gol al petit Maracan? de Belgrad. La seva va ser una carrera de daltabaixos, bogeries i sobresalts, des que va arribar a la seva casa porte?a de Pedralbes fins que va marxar de N¨¤pols despr¨¦s de signar la liquidaci¨® a l¡¯oficina Husa de Gaspart a l¡¯aeroport del Prat. Ni tan sols va combatre amb el Madrid, sin¨® que el seu rival va ser l¡¯Athletic de Clemente. Fins i tot li van diagnosticar una hepatitis i si el van lesionar greument el dia de la Merc¨¨ va ser perqu¨¨ Schuster havia escalfat Goikoetxea.

Davant de tanta discontinu?tat i fatalitat, s¡¯imposava un exercici quotidi¨¤ ¨²nic, com era el d'arribar una hora abans del partit al Camp Nou per veure escalfar Maradona. Fins i tot les promeses blaugrana es reunien al mur de la Masia. No s¡¯havia vist mai cap cartell millor que el que oferia aquell futbolista que havia apr¨¨s a deixar bocabadats els espectadors des que amenitzava l¡¯entretemps dels partits de l¡¯Argentinos Juniors. A ulls barcelonistes, l¡¯¨²nica cosa regular en un futbolista ins¨°lit van ser els seus exercicis malabars abans que comenc¨¦s el partit al Camp Nou. Fins que va arribar Messi.

¡°Messi ¨¦s Maradona cada dia¡±, van convenir Valdano i Segurola. El de Rosario ha convertit l¡¯excepcionalitat en normalitat, una circumst¨¤ncia decisiva per entendre la seva hegemonia a la Lliga amb el Bar?a. La regularitat no s¡¯est¨¦n, per¨°, a la Copa del M¨®n. Acostumats a la seva excel¡¤l¨¨ncia di¨¤ria, a gols ins¨°lits contra el Getafe o el Saragossa i a actuacions solemnes al Bernab¨¦u, no aconsegueix que l¡¯Argentina governi el m¨®n i la seva figura s¡¯empetiteix davant de la tragicom¨¨dia de Diego: ¡°Els argentins ens creiem un munt de coses realment incre?bles¡±, etziba Maradona.

A Leo, que acaba de renunciar moment¨¤niament a l¡¯Albiceleste i alliberar-se de Cristiano, se¡¯l critica al seu pa¨ªs per no ser Maradona ni assemblar-s¡¯hi: se l¡¯acusa de no fer bons els seus companys i de no defensar-los; se li recriminen la docilitat i el silenci, se li retreu la seva quietud, sempre sotm¨¨s al dest¨ª, sense rebel¡¤li¨® possible; un pit fred que juga nom¨¦s amb amics, s¡¯amaga al camp, el supera la pressi¨® i no t¨¦ emoci¨® ni crit, mancat de lideratge, res a veure amb un geni, sempre sol¡¤l¨ªcits quan se¡¯ls necessita, com passava amb El Pelusa. Potser resultar¨¤ ara que Maradona ¨¦s un producte genu¨ª de la cultura argentina, i Messi, de l¡¯europea i del Bar?a.

Encara que parla i viu com alg¨² de Rosario, Messi ¨¦s al FC Barcelona des dels 12 anys. Ara que ja n¡¯ha fet 31, s¡¯ha format com a jugador en un tipus de futbol molt determinat i espec¨ªfic, un monocultiu del qual li costa sortir, com si li falt¨¦s car¨¤cter per afrontar l¡¯adversitat o simplement oficiar com a l¨ªder en qualsevol altre equip, fins i tot l¡¯Albiceleste. ¡°Fins a quin punt ¨¦s responsable que l¡¯Argentina no guanyi el Mundial?¡±, es pregunten els qui sostenen que ¨¦s un fora de s¨¨rie que gaudeix d¡¯un balneari al Camp Nou. ¡°Sense Messi¡±, responen els seus defensors, ¡°l¡¯Argentina ni tan sols jugaria la Copa¡±.

Les virtuts de Maradona s¡¯utilitzen per assenyalar els defectes de Messi a l¡¯Argentina mentre els atributs de Leo se santifiquen a Barcelona per renegar de Diego. Els seguidors blaugrana retreuen als albicelestes que no s¨¤piguen gestionar el seu 10 sense adonar-se que el Bar?a ni tan sols va aconseguir presumir de Maradona. Un dany rec¨ªproc que alguns aficionats al futbol combaten en silenci amb imatges dels gols de tots dos i m¨²sica de Gardel. ¡°El futbol ¨¦s com el tango. No es pot anar corrents tota l¡¯estona. El futbol t¨¦ pausa, t¨¦ ritme, t¨¦ canvis¡±, insisteix Menotti.

Messi ¨¦s el millor solista del m¨®n a partir del sofisticat solfeig del Bar?a, primer capit¨¤ i el que m¨¦s trofeus ha guanyat (33), desesperat en qualsevol cas per tornar a guanyar la Champions, que t¨¦ molt de Mundial. L¡¯ordre, la rutina, la racionalitat, el dia a dia, en definitiva la Lliga, avalen el 10. El descontrol, el fet singular, instantani, l¡¯excepcionalitat de la Copa del M¨®n restitueixen Maradona, fins i tot quan la c¨¤mera s¡¯entesta a mostrar que ja ¨¦s mortal, simplement perqu¨¨ s¡¯assembla massa a nosaltres, com afirma l¡¯il¡¤lustre matem¨¤tic Adri¨¢n Paenza, un bon amic de Diego. Jo prefereixo compartir-los que no pas contraposar-los, gaudir de tots dos, com si en fossin un de sol, el 10.