Art que convida a pensar

Es va oferir com a esposa al cub¨¤ que li escrigu¨¦s ¡°la carta d'amor m¨¦s bonica del m¨®n¡±; va intentar, sense aconseguir-ho, convertir-se en ap¨¤trida; i va contactar amb un atracador recl¨²s en una pres¨® d'alta seguretat per tramar junts un pla delictiu. ?s N¨²ria G¨¹ell (Vidreres, 1981), artista coneguda per projectes pol¨ªtics i reivindicatius que exploren els aspectes m¨¦s conflictius de les societats contempor¨¤nies. Han passat deu anys des que tot just llicenciada per la facultat de Belles Arts va marxar a Cuba per participar en un curs de l'artista Tania Bruguera. Des de llavors ha desenvolupat un conjunt d'obres coherents sobre les conseq¨¹¨¨ncies m¨¦s arrelades del sistema patriarcal en tots els ¨¤mbits socials i pol¨ªtics, des de la viol¨¨ncia sexual fins a la naturalesa de l'Estat naci¨® i el seu sistema de control migratori, passant per l'amor rom¨¤ntic i la condici¨® subalterna del sexe femen¨ª. La seva metodologia de reproduir en el marc art¨ªstic els fen¨°mens socials li ha fet obtenir el reconeixement internacional, que es plasma en les dues exposicions que t¨¦ ara a Espanya: una individual al Musac de Lle¨® i una altra de col¡¤lectiva a la galeria ADN de Barcelona, que la representa des de l'inici de la seva carrera.

Per a P¨¤tria i patriarcat, al Musac, on ha reunit les seves obres relacionades m¨¦s directament amb les problem¨¤tiques d'identitat i g¨¨nere, ha creat una nova pe?a, De putes. Es tracta d'un assaig sobre la masculinitat, un documental d'una hora de durada basat en els testimonis de diverses prostitutes. ¡°Vaig decidir adre?ar-me a unes aut¨¨ntiques especialistes. Les prostitutes de pis s¨®n de Lle¨® i les vaig trobar a trav¨¦s d'internet, mentre que les de carreteres s¨®n del meu poble [Vidreres], les veig pr¨¤cticament cada dia des que era nena¡±, explica G¨¹ell, que ha treballat en altres ocasions amb professionals del sexe i tamb¨¦ publicar¨¤ un llibre amb una selecci¨® de les reflexions que apareixen al v¨ªdeo.

¡°Els homes senten que el m¨®n gira al voltant dels seus triomfs i les seves mis¨¨ries. Generalitzant, podem afirmar que el mascle anhela ser adorat, respectat i complagut per poder calmar aix¨ª les seves ¨¤nsies de poder i reconeixement social. Per¨° en aix¨° consisteix la masculinitat, a donar voltes al voltant del poder? I de deb¨° les dones no tenim res millor a fer que seguir-los el joc?¡±, es pregunta l'artista, que a ADN, en el marc de la mostra Al final de tots els somnis humans no hi ha m¨¦s que pols, explora un altre vessant del poder mascul¨ª, que es materialitza en la naturalesa dels Estats, les guerres i la viol¨¨ncia. ?s l'¨¤nsia de poder que plasma a?L'est¨¨tica d'un mapa immobiliari, creada amb el seu company Levi Orta, una obra que aborda la q¨¹esti¨® migrat¨°ria, la guerra i el dret a l'habitatge a trav¨¦s d'una operaci¨® immobili¨¤ria.

¡°Hem destinat el pressupost de producci¨® per a una obra, que ens va concedir el Middlesbrough Institute of Modern Art per comprar una propietat a S¨ªria per establir-hi una seu d'aquest centre d'art angl¨¨s. El problema ¨¦s que els europeus, excloent els russos, no poden adquirir immobles a S¨ªria, aix¨ª que ho estem intentant amb un col¡¤laborador de R¨²ssia¡±, explica G¨¹ell, que en aquest cas explora el paternalisme d'Occident cap als refugiats en un v¨ªdeo en qu¨¨ els migrants sirians descriuen les llars que han deixat enrere en fugir de la guerra.

Sempre es tracta d'obres que plantegen q¨¹estions ¨¨tiques. Tal com apunta Juan Canela, comissari de la mostra d'ADN: ¡°Els projectes de G¨¹ell destil¡¤len una aroma llibert¨¤ria que irremeiablement els porta a buscar aquest complex equilibri entre ¨¨tica i est¨¨tica. No ¨¦s senzill mantenir una posici¨® coherent des del m¨®n de l'art quan s'exerceix una posici¨® pol¨ªtica forta¡±.