L¡¯explotaci¨® d¡¯un metall estrat¨¨gic amena?a el parc de l¡¯Alt Pirineu
Una multinacional minera sol¡¤licita fer prospeccions de tungst¨¨ i or en una zona protegida del Pallars Sobir¨¤
![Cristian Segura](https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/https%3A%2F%2Fs3.amazonaws.com%2Farc-authors%2Fprisa%2F801bb98f-999b-4674-9d76-45e449db2604.png?auth=c3867bc5e22bc1e4da23181047f96e55fb39a2acb978f234041d4061225aab10&width=100&height=100&smart=true)
![El port de Salau, a Lleida.](https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/V3UC6SEYQ67GPURX2U4OGFKS6E.jpg?auth=b330383811090971af602d69312421e3e0df8b61bc72997799b82bcd3dd67239&width=414)
La Comissi¨® Europea t¨¦ una llista de 27 mat¨¨ries primeres declarades com a ¡°cr¨ªtiques¡± per a l¡¯estabilitat econ¨°mica de la Uni¨® Europea. Una d¡¯aquests elements ¨¦s el tungst¨¨, abans conegut com wolframi. Reduir la depend¨¨ncia del tungst¨¨ xin¨¨s i rus ¨¦s un objectiu de la Comissi¨®; la seva estrat¨¨gia passa per la reutilitzaci¨® del metall per¨° tamb¨¦ per nous projectes miners, com el que t¨¦ la multinacional australiana Apollo Minerals a la frontera pirenaica entre l¡¯Arieja i el Pallars Sobir¨¤, en un espai protegit com a parc natural.
Apollo Minerals, a trav¨¦s de les seves filials Neometal Spania i Neometal SAS, investiga des del 2017 les possibilitats d¡¯explotar un jaciment de tungst¨¨ i d¡¯or al barranc del port de Salau (Pallars Sobir¨¤) i al congost del riu Salat (Fran?a). Les dues ¨¤rees estan protegides pel Parc Natural de l¡¯Alt Pirineu i pel Parc Natural dels Pirineus de l¡¯Arieja, respectivament. El port de Salau ha estat un punt transfronterer hist¨°ric entre les regions occitanes d¡¯Espanya i Fran?a. Al riu Salat existeix una mina abandonada de tungst¨¨, que va estar activa entre el 1971 i el 1986. El seu tancament va ser conseq¨¹¨¨ncia de la caiguda de preus arran de la nova compet¨¨ncia de pa?sos com la Xina. L¡¯edici¨® del 1989 de l¡¯Enciclop¨¨dia dels Elements indicava que a Salau es trobava el set¨¨ dip¨°sit m¨¦s gran de tungst¨¨ del m¨®n.
Apollo Minerals va emetre el juliol passat un comunicat en qu¨¨ conclo?a que les instal¡¤lacions de la mina es troben en ¡°excel¡¤lents condicions¡±. Henri Richl, alcalde de Couflens, municipi on s¡¯ubica l¡¯explotaci¨® minera, encap?ala el moviment opositor a la reobertura perqu¨¨, assegura, ¨¦s molt elevat el risc de contaminaci¨® per l¡¯amiant present al subsol. Richl destaca que si el projecte ¨¦s considerat d¡¯inter¨¨s nacional pel govern, ¡°tant ¨¦s si est¨¤ ubicat en un parc natural o en un parc nacional, pot tirar endavant¡±. El president franc¨¨s, Emmanuel Macron, ha insistit en la necessitat d¡¯elevar la competitivitat minera de Fran?a i el seu autoabastament.
El tungst¨¨ ¨¦s un dels metalls m¨¦s resistents: ¨¦s 100 vegades m¨¦s s¨°lid que l¡¯acer. El seu ¨²s ¨¦s clau en multitud de sectors estrat¨¨gics, des de l¡¯aeron¨¤utica fins a les energies renovables, per¨° tamb¨¦ en la fabricaci¨® de carrosseries blindades militars i projectils. Apollo Minerals explicita a la seva web que vol aprofitar la condici¨® del tungst¨¨ com a element prioritari per a l¡¯estabilitat europea: ¡°El tungst¨¨ ¨¦s un mineral que no pot ser substitu?t en pa?sos desenvolupats i que molts governs consideren vital per a la seguretat nacional. [...] Reobrir la mina de Salau permetria garantir una provisi¨® a llarg termini i una font segura per a la UE¡±. Neometal SAS est¨¤ inscrita al registre de grups de pressi¨® de la Comissi¨® Europea. Aquesta societat justifica aix¨ª la seva acci¨® com a lobby: ¡°Europa consumeix el 20% dels minerals mundials per¨° nom¨¦s en produeix el 5%. Neometal vol contribuir a solucionar aquesta depend¨¨ncia europea de metalls cr¨ªtics, sobretot de la Xina¡±.
La zona francesa del projecte d¡¯Apollo Minerals abasta 42 quil¨°metres quadrats i l¡¯espanyola, 55 quil¨°metres quadrats. A la part catalana, el desenvolupament del projecte afronta m¨¦s problemes administratius perqu¨¨ l¡¯impacte en el medi seria m¨¦s gran: mentre que al vessant nord ja hi ha instal¡¤lacions mineres, les prospeccions al vessant sud requeririen obrir pistes per a vehicles, maquin¨¤ria i fer les perforacions, en un entorn d¡¯alt valor ecol¨°gic. Per arribar a l¡¯¨¤rea on Neometal planteja les exploracions, primer cal rec¨®rrer cinc quil¨°metres d¡¯una pista forestal estreta des d¡¯Al¨°s d¡¯Isil i, despr¨¦s, cal ascendir m¨¦s de dues hores a peu per la muntanya des de la base del barranc del Port de Salau. Sofia Isus, presidenta de l¡¯Entitat Municipal Descentralitzada d¡¯Al¨°s d¡¯Isil ¡ªpedania de l¡¯Alt ?neu¡ª, i Laura Arraut, alcaldessa de l¡¯Alt ?neu, s¡¯han posicionat en contra de l¡¯activitat minera per l¡¯impacte ecol¨°gic que provocaria. ¡°Vam ser informats per t¨¨cnics de la Universitat de Lleida i ens van advertir, entre altres coses, del possible risc de contaminaci¨® per amiant¡±, explica Arraut.
Al gener del 2017 Neometal va obtenir l¡¯autoritzaci¨® del Parc Natural de l¡¯Alt Pirineu per realitzar una an¨¤lisi b¨¤sica del terreny, l¡¯estudi geol¨°gic i l¡¯extracci¨® de 68 roques que van confirmar la pres¨¨ncia de tungst¨¨ i d¡¯or, i l¡¯inter¨¨s de l¡¯empresa per prosseguir amb prospeccions. Catalunya En Com¨², la CUP i organitzacions ecologistes tamb¨¦ s¡¯hi han mobilitzat en contra. El Departament de Territori i Sostenibilitat confirma que Neometal ha sol¡¤licitat l¡¯autoritzaci¨® per realitzar ¡°els sondejos d¡¯investigaci¨® minera en profunditat¡±. La sol¡¤licitud est¨¤ ¡°en tr¨¤mit d¡¯avaluaci¨® d¡¯impacte ambiental simplificada¡±. El 2017 el parc va elaborar un informe preceptiu en qu¨¨ descartava que les prospeccions es poguessin dur a terme sense una declaraci¨® d¡¯impacte ambiental. En cas que s¡¯autoritzessin les proves, aquestes podrien durar fins a sis anys, segons Apollo Minerals. Arraut considera improbable que la Generalitat ho autoritzi.
Un metall de llarga tradici¨® a Espanya
Espanya aporta el 15% del tungst¨¨ consumit a la Uni¨® Europea, el tercer productor per al mercat comunitari despr¨¦s de R¨²ssia ¡ª50% del total¡ª i Portugal ¡ª17%¡ª, segons dades de la Comissi¨® Europea. La Xina extrau el 80% del tungst¨¨ mundial. La seva explotaci¨® a Espanya es va iniciar a principis del segle XX, sobretot per al filament de les bombetes. El tungst¨¨ ¡ªo wolframi¡ª espanyol va jugar un paper cabdal durant la II Guerra Mundial: Franco venia aquest metall als nazis, a partir del 1941, per blindar els tancs i recobrir les puntes dels projectils. L¡¯entrada de la URSS en el conflicte va barrar a Hitler l¡¯acc¨¦s al tungst¨¨ xin¨¨s i Franco el va proveir amb una soluci¨®. El 1944, coincidint amb el desembarcament a Fran?a, els aliats van for?ar Espanya a deixar de subministrar aquesta mat¨¨ria primera a Alemanya.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
?Tienes una suscripci¨®n de empresa? Accede aqu¨ª para contratar m¨¢s cuentas.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
![Cristian Segura](https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/https%3A%2F%2Fs3.amazonaws.com%2Farc-authors%2Fprisa%2F801bb98f-999b-4674-9d76-45e449db2604.png?auth=c3867bc5e22bc1e4da23181047f96e55fb39a2acb978f234041d4061225aab10&width=100&height=100&smart=true)