¡°S¡¯ha de tenir serenitat enmig del caos¡±

Jonathan Garcia ¨¦s un bomber preco?. D¡¯entre els 153 escollits que van aconseguir aprovar les ¨²ltimes oposicions de Bombers de la Generalitat, ell va ser el m¨¦s jove, amb 23 anys. Passar el tall era especialment exigent. ¡°Les notes van ser molt altes, la gent feia molt de temps que es preparava¡±, detalla. El Departament d¡¯Interior no va convocar proves durant set anys, un temps que els candidats van aprofitar per millorar la condici¨® f¨ªsica i ampliar el curr¨ªculum. A m¨¦s, va ser la primera vegada que s¡¯eliminava el filtre del l¨ªmit d¡¯edat. El proc¨¦s de selecci¨® combina les proves f¨ªsiques amb els coneixements te¨°rics i recompensa els candidats que sumen m¨¦s m¨¨rits, ja sigui amb experi¨¨ncia acumulada en campanyes forestals o amb la tin¨¨ncia dels carnets per conduir camions i vehicles especials. En Jonathan, natural de Montgat, va aprovar i es va enfundar l¡¯uniforme amb els 23 acabats de fer.

Gav¨¤ va ser el seu parc de pr¨¤ctiques i ara est¨¤ destinat al vent¨®s Llan?¨¤. ¡°Molta gent em deia que, tan jove i sent la primera vegada que em presentava a examen, ho tenia gaireb¨¦ impossible. Per¨° soc una mica tossut¡±, admet. Aix¨° de ser bomber no ha estat mai un caprici. ¡°Sempre ho he tingut clar, no he tingut mai cap pla B¡±, confessa. ¡°Si haig de dedicar 30 o 35 anys de la meva vida a treballar, que sigui en una cosa que m¡¯apassioni¡±, raona. En acabar l¡¯institut es va matricular a Ci¨¨ncies de l¡¯Activitat F¨ªsica-INEF: ¡°Vaig pensar que era el millor per preparar-me per ser bomber¡±. Fins i tot va canviar el b¨¤squet per l¡¯atletisme per millorar el seu estat de forma. Es va treure la llicenciatura en un ¨²ltim curs molt intens, en qu¨¨ va combinar els llibres de la universitat amb els manuals te¨°rics per a l¡¯oposici¨®. El cam¨ª no ha estat f¨¤cil per¨°, diu en Jonathan, l¡¯ha fet m¨¦s amable recorre¡¯l de la m¨¤ del Javi, un caporal dels Bombers que presenta com un guia. ¡°Va ser el meu entrenador durant tota l¡¯oposici¨®, i no va ser nom¨¦s un entrenador, tamb¨¦ un bon conseller¡±.

En Jonathan evoca la seva infantesa de nen mogut per parlar del convenciment que ha tingut des de sempre que els despatxos i els espais tancats no havien estat dissenyats per a ell. ¡°Sempre m¡¯ha atret ajudar els altres, ja siguin persones o animals¡±, indica. Sense prou vocaci¨® per a la medicina o la veterin¨¤ria, aquell noi inquiet va focalitzar el seu instint en els rescats i el salvament. Va ser socorrista durant l'adolesc¨¨ncia i, malgrat que l¡¯influx familiar l¡¯impulsava cap al cel per convertir-lo en pilot d¡¯helic¨°pter de rescat, com el pare, en Jonathan s'ha quedat amb els peus a terra i, com a molt, puja al cami¨®.

Fa poc m¨¦s d¡¯un any que ¨¦s bomber professional, i abans havia treballat com a auxiliar forestal, a Amposta i a Hostalric, i assegura que la feina no li ha defraudat les expectatives que havia acumulat durant tant de temps: ¡°Arribar a una emerg¨¨ncia i no saber qu¨¨ trobar¨¤s t¨¦ aquest component d¡¯imprevist, d¡¯aventura¡±. Una incertesa a la qual no li s¨®n alienes situacions dures psicol¨°gicament. Aquest estiu li va tocar actuar en un accident de tr¨¤nsit, a Vidreres, on van morir quatre joves. ¡°Eren de la meva edat, amb tota una vida per rec¨®rrer¡±, lamenta. ¡°En aquells moments no t¡¯adones de la gravetat dels fets perqu¨¨ est¨¤s concentrat intentant salvar gent, per¨° despr¨¦s, quan tornes cap al parc, el silenci del cami¨®, la dutxa... el cap comen?a a donar voltes¡±. La casualitat va voler que aquell dia en Jonathan compart¨ªs torn amb en Javi. ¡°Si m¡¯havia de tocar anar a un accident aix¨ª, que fos amb ell¡±, valora.

Detalla que els incendis nom¨¦s representen un 30% de l¡¯activitat dels bombers i que s¨®n moltes altres les situacions de tensi¨® que viuen: ¡°S¡¯ha de tenir serenitat enmig del caos¡±. Tamb¨¦ fa refer¨¨ncia a la necess¨¤ria harmonia entre ¡°activaci¨® corporal i calma mental¡±, una pauta que intenta respectar fins i tot quan es treu el casc i l¡¯uniforme. ¡°Anar a cobrir un servei i veure morir persones potser ajuda a entendre que la vida ¨¦s un regal que hem d¡¯aprofitar¡±, sentencia. ¡°Intento treure-li ferro a tot all¨° que no ¨¦s important¡±, afegeix. Malgrat la calma que respira, el bomber s¡¯enc¨¦n: ¡°No tolero les injust¨ªcies, em supera veure com es desatenen els refugiats¡±, exclama. Els animals s¨®n un altre punt sensible: ¡°Com ¨¦s possible que avui dia fins i tot hi hagi gent que s'ho passi b¨¦ i aplaudeixi mentre es maltracta un toro?¡±, protesta.

Apuntar-se en alguna ONG per ajudar a salvar vides en les travessies de la mort pel Mediterrani entra en els seus plans de futur. Abans, no amaga que li agradaria concursar per entrar en els grups de rescats especials dels Bombers: ¡°?s dif¨ªcil, per¨° tamb¨¦ ho era aprovar l¡¯oposici¨® sent tan jove¡±.

La por de caure en el t¨°pic interromp el relat d¡¯un dels serveis que el fan sentir m¨¦s orgull¨®s: ¡°Ens van trucar per rescatar una mascota. Era un animal, s¨ª, per¨° era l¡¯¨²nica companyia que tenia un avi que vivia completament sol¡±. En Jonathan diu que encara recorda aquella mirada d¡¯agra?ment.