Formentera negra

A Formentera, tot b¨¦, gr¨¤cies. O gaireb¨¦. Perqu¨¨ aquest estiu l'illa ha agafat un to negre, de negre polic¨ªac, durant les meves vacances. Hi va haver una onada de robatoris, van apar¨¨ixer a la platja, inexplicablement, diversos cad¨¤vers de morenes (peixos), i em vaig trobar un corb mar¨ª mort, que ¨¦s tota una escena, sobretot si l'ocell fa dies que l'ha dinyat?i fa molta calor. Fins i tot he tingut l'ocasi¨® de resoldre personalment uns crims (seguiu llegint). Tot plegat em fa pensar que potser em podria convertir en el detectiu protagonista d'una s¨¨rie, a l'estil dels inspectors Kurt Wallander i Harry Hole, en una versi¨® potser menys torturada (encara que si t'agafa pel licor d'herbes et poses al seu nivell) i en un ambient, ¨¦s evident, molt poc escandinau.

En realitat, les coses semblaven molt tranquil¡¤les quan hi vaig arribar: hi havia menys gent i m¨¦s sargantanes, una proporci¨® magn¨ªfica. Per¨° vaig comen?ar a rebre not¨ªcies inquietants. Vaig recollir el Vincent, l'atractiu belga profeta del pat¨ª de vela, fent autoestop a la sortida de la Savina. Anava descal? i coix. Havia tingut un contratemps que no va concretar, potser l'hi va trepitjar alguna italiana quan ell li va agafar inesperadament el peu per fer-li un massatge, com ja li vaig veure fer una vegada a la Fonda Pepe de Sant Ferran... quin paio, quina manera de lligar. Es va queixar amargament, no del peu, ni de l'escassetat d'italianes, sin¨® perqu¨¨ li havien robat elements de les seves embarcacions: escotes, veles, corrioles.

M¨¦s tard, ja amb el Joan, la Pepita i la Carme a la llibreria Tur Ferrer ¡ªaquest oasi de llibres, conversa i aire condicionat¡ª, em vaig assabentar que el Vincent no era l'¨²nic a qui havien robat: hi havia hagut una onada de furts en cases d'estiueig, la majoria a Cala Saona i coincidint amb la Flower Power, durant la qual tots ens disfressem de hippies i, ¨¦s clar, abaixem la gu¨¤rdia. La policia local i la Gu¨¤rdia Civil estaven en plena alerta. De fet, tan bon punt vaig sortir de Sant Francesc cap al meu cau a Migjorn ja em van aturar en un control els de l'institut armat. Em vaig identificar com un ciutad¨¤ honrat i amb tot en regla, cosa que va sorprendre els agents, tenint en compte la fila que feia, amb tot de collarets i una espectacular ploma clavada a la gorra, la que li vaig arrencar al corb mar¨ª finat ¡ªvaig confiar que aix¨° no em fes sospit¨®s de la seva mort¡ª: en tot cas, em van fer bufar.

En realitat, les coses semblaven molt tranquil¡¤les quan hi vaig arribar: hi havia menys gent i m¨¦s sargantanes, una proporci¨® magn¨ªfica

L'endem¨¤, ben d'hora, em vaig veure embolicat en una batuda, una cosa del tot inesperada quan vagues amb bicicleta pel Cam¨ª Vell de la Mola observant cabres i ocells (amb el munt de coses m¨¦s interessants, potser em direu, que hi ha per observar a Formentera). Quan passava pel costat d'un camp vaig veure diversos cotxes de la policia. M'hi vaig apropar i altre cop em vaig identificar com el ciutad¨¤ honrat, etc¨¨tera, per si podia donar un cop de m¨¤. L'agent em va agrair el gest, tot i que em va mirar de dalt a baix arquejant una cella. Alguna parella fent c¨¤mping lliure o alguna cosa pitjor?, potser una influencer enxampada in fraganti? "No, no, uns lladres, els hem perseguit i atrapat". Hosti, operaci¨® policial i detencions a Formentera a l'estil de?Corrupci¨®n en Miami! Aix¨° era molt m¨¦s interessant que la sobtada proliferaci¨® del peix lloro. Eren els lladres de cala Saona? "No, aquests van passar ahir a la nit des d'Eivissa, robaven en discoteques des Pujols, un no parar. Se n'ha escapat un, li seguim la pista. Per¨° l'atraparem". Vaig marxar lamentant no poder posar-li les manilles a alg¨², ni que fos una influencer, i amb ganes de llegir novel¡¤la polic¨ªaca.

Mentre buscava algun t¨ªtol a Sant Francesc em van tocar per l'esquena. Era el farmac¨¨utic, Joan Torres (no s'ha de confondre amb DJ Pharma, que punxa al Flower Power). Vam parlar de llibres, com acostumem a fer ¡ª¨¦s un gran lector¡ª, i em va preguntar si havia llegit 6 formas de morir en Formentera i Otras 6 formas de morir en Formentera (Casandra21, 2016 i 2018), els dos llibres de contes del notari de l'illa des del 2002, Javier Gonz¨¢lez Granado, gran amant del lloc i corredor de maratons. Li vaig dir que no, per¨° que m'interessaven molt tenint en compte el panorama. Va insistir a regalar-me'ls, i amablement dedicats (farmac¨¨utic i notari s¨®n bons amics).

Els contes estan molt b¨¦. S¨®n molt negres (amb alguna incursi¨® en el relat fant¨¤stic). La col¡¤lecci¨® s'obre amb un assassinat molt subtil com¨¨s durant la Mitja Marat¨® de Formentera. En segueixen uns altres sobre un cas de balconing i drogues a Es Pujols, un Mehari que s'estimba prop des Cap despr¨¦s d'una persecuci¨®, la troballa del cap d'Estupefaents d'Eivissa amb la cara destrossada a l'aparcament d'un club tamb¨¦ a Es Pujols i el d'un assassinat brutal a la zona industrial. Nom¨¦s falta un atracament a m¨¤ armada en un restaurant de ses Illetes, per¨° aix¨° ja es veu cada dia. Un plus que tenen les hist¨°ries del notari ¨¦s que t'expliquen coses de l'illa, per exemple que sa Sequi era el nom del canal que es va obrir cap al mar per sanejar l'Estany Pudent, i tamb¨¦ que apareixen, ¨¦s clar, personatges i escenaris locals, incloent-hi Can Rafalet i el seu pa amb coses.

El meu conte preferit ¡ªa banda del que utilitza en la trama El mag de Fowles¡ª ¨¦s el dels hippies de la Mola i el seu vell laboratori de LSD. Hi apareix la famosa hist¨°ria que Bob Dylan va estar a Formentera. Gonzalo escriu que en realitat era un s¨°sia que als anys seixanta cantava les seves can?ons a la Fonda Pepe. Per¨° jo no ho tinc tan clar. L'hi vaig preguntar al veter¨¤ Ricardo Corach¨¢n i em va dir que gent que ell considera de refiar li han explicat que ¨¦s veritat i que Dylan no nom¨¦s va venir, sin¨® que va tocar en una cova a cala Saona i es va enamorar aqu¨ª. M'imagino que, si hi ha estat, ell tamb¨¦ devia dur, com jo, una ploma al barret. Per si de cas cantussejar¨¦ pels camins Mr. Tambourine man, per fomentar la llegenda.

Deia al principi que he resolt un crim. Resulta que un excitat estiuejant estranger va apar¨¨ixer un dia a la llibreria Tur Ferrer i va explicar tot esparverat que no parava de veure cad¨¤vers de bestioles empalades sense pietat al voltant de casa seva. Insectes, sargantanes, ocellets i fins i tot petits mam¨ªfers apareixien cada dia clavats al filferro espin¨®s, les pues dels cactus, les espines dels arbustos. Alg¨², un psic¨°pata, sens dubte, els torturava amb salvatgisme. F¨¤cilment aquesta ment pertorbada, va advertir, podia fer el salt als ¨¦ssers humans i trobar-nos amb un assass¨ª en s¨¨rie a l'illa. Em va alegrar poder desxifrar l'enigma. El criminal, per descomptat, no era sin¨® un capsigrany, un passeriforme, l'ocellet depredador que despr¨¦s de capturar les preses les enclava a qualsevol punxa per emmagatzemar-les i tamb¨¦ per esbocinar-les (en canvi, s¨®n mon¨°gams). I ¨¦s que per algun motiu es coneix tamb¨¦ el capsigrany com¨² (Lanius senator), el que es pot veure a Formentera a les seves talaies, amb el nom de botx¨ª. No em resisteixo a assenyalar que al mort¨ªfer ca?a alemany Focke-Wulf 190 tenia el sobrenom de?W¨¹rger, que ¨¦s precisament el nom d'aquest ocell. Curiosament, la pista del crim era a la portada del segon llibre del notari, en la qual apareix una bonica sargantana piti¨¹sa enfilada en un arbust... Cas resolt. Vacances, ai!, acabades.