L¡¯esprint final de Colau

L¡¯alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, afronta l¡¯esprint final del seu mandat. Falten nou mesos per a les eleccions del maig del 2019 i les carpetes dels regidors estan plenes de temes per tancar. Uns deures necessaris per vendre obra de govern que hauran d¡¯executar amb la inc¨°gnita de si es veuran afectats pels ajustos pressupostaris que prepara l¡¯Executiu. Nou mesos, a m¨¦s, en els quals refermar¨¤ la pressi¨® per part de l¡¯oposici¨® i en els quals, com tots, Barcelona en com¨² s¡¯haur¨¤ de preparar per a les eleccions: programa, llista, etc. Fa una setmana, al seu compte d¡¯Instagram, Colau escrivia: ¡°Preparada per a un curs que promet ser #telamarinera #todoscontracolau¡±. Tot seguit hi ha algunes de les principals carpetes pendents.

El Pressupost del 2019. En una situaci¨® ins¨°lita, Colau ha aprovat els dos ¨²ltims pressupostos per q¨¹esti¨® de confian?a. Amb les del 2019 a tocar, ¨¦s tan previsible que el govern de Barcelona en com¨² presenti un projecte de pressupostos com que li resulti impossible aprovar-lo. Li quedar¨¤ la possibilitat de prorrogar els comptes del 2018.

Habitatge. La lluita pel dret a l¡¯habitatge va ser la carta electoral principal de Colau i la prioritat de la seva gesti¨®. L¡¯alcaldessa ha reactivat la maquin¨¤ria de l¡¯antic patronat municipal per construir pisos, per¨° els resultats encara no es veuran, perqu¨¨ n¡¯hi haur¨¤ 3.000 en obres, licitades o en projecte. Mentrestant, Colau ha comprat pisos als bancs o ha fet contractes de cessi¨® com mai. En teoria hauria d¡¯haver acabat els tres primers projectes d¡¯habitatges prefabricats (92 en total), constru?ts en contenidors, els APROP. I abans de finals d¡¯aquest any l¡¯AMB hauria d¡¯haver triat el soci privat per a la societat mixta que construir¨¤ habitatges de lloguer.

El contracte de la recollida d¡¯escombraries i la neteja vi¨¤ria. Colau continua sense trobar consens pol¨ªtic per aprovar al ple el contracte m¨¦s gran que es licita a l¡¯Ajuntament, el de la neteja vi¨¤ria i la recollida de les escombraries, que s¡¯emporta m¨¦s del 10% del pressupost anual. El plec de condicions preveu novetats importants, com ara premiar les fam¨ªlies que m¨¦s reciclin, estendre la recollida porta a porta a barris de trama urbana antiga (ja es fa a Sarri¨¤) i m¨¦s control p¨²blic per evitar irregularitats.

Definir els usos de l¡¯antiga pres¨® Model. Despr¨¦s que es tanqu¨¦s al juny del 2017, l¡¯antiga pres¨® ¨¦s de titularitat municipal des de l¡¯1 de gener passat. L¡¯Ajuntament ja ha deixat clar que les obres no comen?aran abans que acabi aquest mandat (ser¨¤ el 2020), per¨° t¨¦ pendent concretar-ne els usos nous, despr¨¦s del proc¨¦s participatiu. La q¨¹esti¨® m¨¦s dif¨ªcil de decidir ¨¦s si s¡¯enderroquen bra?os del recinte i quins, i tramitar (per la qual cosa requereix suport pol¨ªtic) la modificaci¨® del planejament per requalificar una part del s¨°l per fer pisos socials.

La Rambla. L¡¯arquitecta i exregidora de Ciutat Vella Itziar Gonz¨¢lez, al capdavant de l¡¯equip km-ZERO, acaba de lliurar el document d¡¯estrat¨¨gies per a la via i l¡¯avantprojecte. La premissa ¨¦s que la Rambla torni a ser un passeig per als barcelonins. A la tardor del 2018, haur¨¤ d¡¯estar acabat el projecte executiu perqu¨¨ les obres comencin a principis del 2019.

El Pla de Barris. ?s un dels projectes m¨¦s ambiciosos del mandat de Colau: una inversi¨® de 150 milions d¡¯euros als barris amb menys renda de la ciutat. El pla fixa per a cada barri mitjana dotzena de projectes tractor, perqu¨¨ impactin en l¡¯entorn. Donar-li la volta a una escola perqu¨¨ el barri la hi senti seva, a un menjador que ¨¦s referent, dignificar un tros de parc abandonat¡­ I tamb¨¦ es preveuen obres. A l¡¯octubre i al novembre est¨¤ previst que comencin moltes d¡¯aquestes obres. I a les que no s¡¯arribi (Can 60 al Raval, El Bors¨ª) la idea ¨¦s deixar a punt els projectes.

La renda b¨¤sica i la moneda. Barcelona va aconseguir fons europeus per assajar una renda ciutadana. Un projecte que a la ciutat es diu B-Mincome i en el qual mil fam¨ªlies dels barris del Bes¨°s van comen?ar a rebre el maig passat una mitjana de 568 euros al mes. La rebran durant dos anys amb diferents condicionants (seguir un itinerari de formaci¨®, laboral, etc.) que permetin avaluar el seu impacte. Aquestes fam¨ªlies, a m¨¦s, seran les primeres a utilitzar la moneda ciutadana de Barcelona, el REC, amb la idea que comenci a circular en el petit comer? dels seus barris. La seva posada en marxa, amb tot, porta quatre mesos de retard.

Gl¨°ries i un centenar d¡¯obres. A banda de les obres del t¨²nel per soterrar la Gran Via (els queden dos anys, si va tot b¨¦), a Gl¨°ries tamb¨¦ es treballa a la superf¨ªcie per acabar el parc. La previsi¨® ¨¦s fer-ho abans de les eleccions. Els ve?ns ho celebren per¨° recorden que falten els equipaments previstos. M¨¦s enll¨¤ de les Gl¨°ries, hi ha 92 obres per tota la ciutat. Per pacificar un tram de la Meridiana, cobrir un tram de la ronda de Dalt, fer carrils bici nous, reformar els m¨ªnims de la Via Laietana, urbanitzar carrers, construir ascensors al metro, la pla?a de S¨®ller, les superilles d¡¯Horta i de Sant Antoni, parcs infantils nous... La majoria haurien d¡¯estar acabats abans del maig.