P¨¤mies alliberat

El cognom pot ser una c¨¤rrega molt pesada. Ser fill d'alg¨² que s¡¯ha significat p¨²blicament no ¨¦s f¨¤cil. N¡¯hi ha molts testimonis. Si, alhora, tant el pare com la mare van ser igualment referents p¨²blics, el repte ¨¦s doble. Si li afegim les raons promocionals de tots dos i les vinculem a la pol¨ªtica, l'exig¨¨ncia ¨¦s encara m¨¦s gran. Si l'her¨¨ncia adquirida va ser per la lluita democr¨¤tica i la clandestinitat, corres el risc de ser escrutat amb la mirada minuciosa amb la qual van ser observats els teus progenitors. Favorablement o cr¨ªticament.

Si, a m¨¦s a m¨¦s, optes per una feina p¨²blica que es projecta amb el cognom rellevant d'una mare ja llavors m¨¦s coneguda pels seus llibres i les seves cr¨°niques radiof¨°niques a ritme de bolero que pels seus vincles ideol¨°gics, el futur pot albirar-se com una pres¨®. Si aquesta mare t'ha educat pr¨¤cticament en solitud per l'abs¨¨ncia del pare motivada per les seves obligacions pol¨ªtiques i for?ada per les exig¨¨ncies legals, el m¨®n pot entendre's de manera diferent de com realment ¨¦s. I aix¨ª, quan les circumst¨¤ncies canvien i la suposada normalitat estructural de l'entorn entra a formar part de la teva nova realitat, el m¨¦s l¨°gic ¨¦s que la ja dif¨ªcil adolesc¨¨ncia et marqui cap a pitjor per a la resta dels teus dies.

Tot aix¨° li ha passat a Sergi P¨¤mies. I de tot aix¨°, ell en fa literatura a manera de superaci¨®. Primer, vorejant la seva ra¨® de ser. Despr¨¦s progressivament abundant-hi i complint, malgrat tot, amb l'advertiment matern que ¡°l'avantatge de ser escriptor ¨¦s que tot el que vius ¨¦s susceptible, tard o d'hora, de convertir-se en literatura¡±. Perqu¨¨ encara que alguns autors ho neguen, la veritat ¨¦s que tots escriuen sobre el que saben millor: ells mateixos. Amb filtres, matisos, escaramusses i dobles, per descomptat, per¨° sobre les seves idees, viv¨¨ncies i obsessions ja que s¨®n les que coneixen m¨¦s b¨¦. Tant, com per pervertir-les.

L'art de portar gavardina (Quaderns Crema) ¨¦s l'¨²ltim t¨ªtol publicat fa ben poc del fill de Teresa P¨¤mies i Gregorio L¨®pez Raimundo. Escrit aix¨ª, sembla com si l'ascendent familiar llastr¨¦s una reeixida carrera a remolc del per ser qui ets m¨¦s que per m¨¨rits propis. Al contrari. ?s precisament l'esfor? personal per superar-ho el que ha portat Sergi P¨¤mies a obrir-se en canal. I alliberar-se definitivament dels seus vincles per alliberar-nos tamb¨¦ dels clix¨¦s d'una ¨¨poca i la seva m¨ªtica. Aquella que un cop a baix del pedestal i situada ran de la banalitat quotidiana, deixa de ser-ho per convertir-se en l'anecdotari del mateix lector. I aix¨° ¨¦s la literatura definida per Gustave Flaubert quan es va identificar amb Madame Bovary per a desmai dels seus compatriotes.

Els temps s¨®n uns altres i entre els seus passos els canvis ressalten aclaparadorament. Per¨° aix¨° no redueix gens ni mica la tend¨¨ncia humana a parlar d¡¯un mateix sin¨® que augmenta la tend¨¨ncia a reproduir davant els teus descendents fins i tot all¨° que t'havies jurat que mai diries. Aix¨ª, quan segons l'autor la seva filla li explica la seva primera gran decepci¨® amorosa, el pare s'escolta a si mateix dient-li que " tot all¨° que ara et sembla tan dolor¨®s i dif¨ªcil de superar, algun dia et servir¨¤". Comentari tan id¨¨ntic als que escandalitzaven en Sergi ¡°quan els hi feia la seva mare, que es va avergonyir a l'instant¡±, segons el relat "Nadala materno-filial". El mal ja no tenia remei ni l¡¯autoengany alternativa.

Si tot aix¨° i molt m¨¦s ¨¦s cert al cent per cent o menys, aix¨° ja s¨®n figues d¡¯un altre paner literari. El que permet pastar una base sobre la qual es podran estendre ingredients diversos. I aquest joc superposat, ric en detalls i an¨¨cdotes, punt¨®s i revelador, ¨¦s el que P¨¤mies brinda al lector perqu¨¨ intenti descobrir quant hi ha de realitat i quant de ficci¨® a cada p¨¤gina. El plaer que el motiva a escriure veritats com si fossin mentides i viceversa. El que l¡¯empeny a rebel¡¤lar-se i relaxar-se alhora com si d'un tot es tract¨¦s. I sempre amb aquesta capacitat de provocar somriures fins i tot dels moments m¨¦s dram¨¤tics. Caracter¨ªstica que li permet difuminar davant el lector el rigor amb el qual es tracta i l'exig¨¨ncia amb la qual es castiga, el fervor amb el qual es despulla i la duresa amb la qual es fustiga. Ser¨¤, potser, la part de l'ortod¨°xia comunista que li ha quedat. Un llegat m¨¦s proper a l¡¯acerb religi¨®s fonamentalista que a l'ateisme militant practicat.

Els qui hem tingut la sort de compartir relaci¨® i complicitats amb ell i la seva mare especialment, podem pensar que ens resulta m¨¦s f¨¤cil dilucidar qu¨¨ ¨¦s qu¨¨. Alerta! Pot ser un miratge. Id¨¨ntic al que va portar Madonna a parlar d¡¯ella mateixa quan creia que estava retent homenatge a la morta Aretha Franklin. Aix¨ª que, respecte.