Imparcialitat en un tribunal d¡¯aforats

Quatre dels magistrats del Tribunal Suprem que van formar part de la sala d'admissi¨® de la querella per rebel¡¤li¨®, malversaci¨® i desobedi¨¨ncia en el cas del proc¨¦s, s'asseuran al tribunal del judici oral amb data encara per determinar si l'anomenada Sala del 61 desestima les recusacions presentades per sis defenses dels processats per presumpta falta d'imparcialitat. Un cinqu¨¨ magistrat recusat, Antonio del Moral, no formava part en aquell moment de la citada sala d'admissi¨®.

La Sala del 61 ¡ªarticle de la Llei Org¨¤nica del Poder Judicial (LOPJ) que regula la composici¨® de la sala del Suprem encarregada de resoldre les recusacions contra el president d'una sala o contra dos o m¨¦s magistrats¡ª va obrir el cam¨ª el juliol del 2011 per ¡°solucionar els problemes derivats de la concentraci¨® de funcions i de les possibles contaminacions processals que poguessin generar¡±. En altres termes: per garantir millor la imparcialitat dels jutges i els tribunals.

Ho va fer mitjan?ant una interlocut¨°ria del 20 de juliol del 2011, que tenia com a ponent el magistrat Gonzalo Moliner, en la qual admetia la recusaci¨® de diversos magistrats i assenyalava que en el cas dels aforats no hi t¨¦ cabuda la segona inst¨¤ncia penal i nom¨¦s en tenia contra les sent¨¨ncies del Suprem un recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional.

Aquesta era una de les raons, segons apuntava, que ¡°posen en relleu una concentraci¨® de funcions processals a la sala que controla la instrucci¨® i l'enjudiciament i que sembla poc compatible amb el principi d'imparcialitat objectiva que ha de prevaler en tot tribunal de proc¨¦s¡±.

La interlocut¨°ria arribava una setmana despr¨¦s de l'admissi¨® de la recusaci¨® de cinc magistrats al tribunal, entre els quals hi havia el president de la sala segona, Juan Saavedra, que es disposava a jutjar el jutge Baltasar Garz¨®n per la causa de les desaparicions durant el franquisme.

Fins llavors la sala segona del Tribunal Suprem comprenia una sala d'admissi¨®, que admetia la querella a tr¨¤mit, nomenava l'instructor i resolia els recursos d'apel¡¤laci¨® contra ell. I, alhora, alguns dels seus membres integraven posteriorment els tribunals d'enjudiciament.

El president Saavedra hi va introduir un canvi: d'una banda, la sala d'admissi¨® s'encarregaria de tramitar les querelles i, de l'altra, una sala de recursos s'encarregaria de les apel¡¤lacions. I el tribunal del judici oral? El formarien els membres de la sala d'admissi¨®, als quals s'afegirien, segons la rellev¨¤ncia dels casos, altres magistrats.

Tanmateix, aix¨° no garantia la imparcialitat d'un tribunal verge de qualsevol coneixement o contaminaci¨® amb la causa. Perqu¨¨ la sala d'admissi¨®, encara que ja no resoldria els recursos d'apel¡¤laci¨®, s¨ª que havia intervingut en valoracions durant el debat de tramitaci¨® de la querella.

Aquesta sala d'admissi¨® demana informe al fiscal sobre la compet¨¨ncia del Suprem per fer-se c¨¤rrec d'un cas. El fet que es tracti d'un aforat ¡ªdiputats o senadors¡ª ¨¦s un tema que justifica aquesta compet¨¨ncia. Per¨° el debat no s'esgota en un tema purament formal. La compet¨¨ncia suposa una qualificaci¨® jur¨ªdica de la causa, que pot ser m¨¦s rellevant que entrar en els fets. El cas de la querella per rebel¡¤li¨® n'¨¦s un exemple.

La imparcialitat objectiva es posar¨¤ a prova, per exemple, quan s'hagin de debatre, durant l'actual fase interm¨¨dia del procediment de rebel¡¤li¨®, els anomenats ¡°articles de pronunciament previ¡±, abans del comen?ament del judici oral. Per qu¨¨? Perqu¨¨ la sala d'admissi¨® ja va abordar en la seva interlocut¨°ria del 31 d'octubre del 2017 l'assumpte de la compet¨¨ncia del Tribunal Suprem per instruir la causa de rebel¡¤li¨®.

La interlocut¨°ria d'admissi¨® diu: ¡°A l'efecte exclusiu de proclamar la nostra compet¨¨ncia objectiva, la sala constata que el Ministeri Fiscal, sota l'ep¨ªgraf Els aspectes internacionals en les diferents fases del proc¨¦s independentista, situa l'execuci¨® de part dels fets imputats fora del territori de la comunitat aut¨°noma catalana i raona que el resultat d'alguns dels delictes imputats s'hauria produ?t m¨¦s enll¨¤ d'aquests l¨ªmits territorials¡±.

Un d'aquests ¡°articles de pronunciament previ¡± que haur¨¤ de resoldre el futur tribunal del judici oral ¨¦s, en efecte, el tema de la declinat¨°ria de jurisdicci¨®, en el qual hi ha espai tant per a les q¨¹estions com per als conflictes de compet¨¨ncia. I quatre dels magistrats del tribunal, amb una majoria de set, ja s'han pronunciat sobre aquestes q¨¹estions, segons hem assenyalat. Per tant, ?aix¨° no afecta de manera directa la seva aparen?a d'imparcialitat?

Aquesta manera de portar el proc¨¦s penal ¨¦s un ¡°error no for?at¡±, ¨¦s a dir, un que la sala segona podria haver evitat, recorrent fins al final el cam¨ª obert per la interlocut¨°ria del 20 de juliol del 2011 i ampliant, posteriorment, la reforma parcial de Saavedra.

Va ser precisament un dels punts que va plantejar en la seva proposta de reforma el magistrat de la sala segona, avui del Tribunal Constitucional, C¨¢ndido Conde-Pumpido l'11 de setembre del 2014 quan va presentar la seva candidatura davant del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) per presidir aquesta sala. La defensa de la imparcialitat en un tribunal d'aforats era una de les prioritats i aix¨°, va explicar, passava per estendre el criteri de la interlocut¨°ria de Moliner i establir una muralla entre la tramitaci¨® i les apel¡¤lacions, d'una banda, i l'enjudiciament, de l'altra. Aix¨° ¨¦s: calia tenir una sala d'admissi¨® i d'apel¡¤lacions integrada per magistrats que no formessin part despr¨¦s del tribunal d'enjudiciament.

La imparcialitat objectiva guanyava definitivament amb un tribunal completament allunyat de qualsevol coneixement i intervenci¨® en la fase pr¨¨via. Cap dels altres dos candidats van considerar aquest assumpte en les seves exposicions. Ni Manuel Marchena, que va ser escollit per presidir la sala segona, ni Miguel Colmenero.

Aquest menysteniment de la imparcialitat objectiva en un tribunal d'aforats, per als quals no hi ha cap m¨¦s inst¨¤ncia, agafa projecci¨®, precisament, quan es presenta, com ara, un cas de la import¨¤ncia del que es jutjar¨¤ en els propers mesos.