¡°M¨¦s policia, m¨¦s seguretat¡± no ¨¦s la soluci¨®

Gaireb¨¦ com una tradici¨®, l¡¯estiu anterior a unes eleccions municipals la Barceloneta torna a veure com els seus carrers s¡¯omplen de part d¡¯un ve?nat que protesta contra un turisme que sembla impregnar-ho tot. Si fa quatre anys les consignes s¡¯adre?aven principalment a la influ¨¨ncia que l¡¯insostenible model imperant a la zona estava tenint sobre l¡¯increment dels lloguers, els comer?os i l¡¯espai p¨²blic, durant l¡¯¨²ltim agost han guanyat protagonisme les proclames dirigides a la inseguretat i els venedors ambulants. De l¡¯¡°Aquest barri no est¨¤ en venda¡± o ¡°No volem pisos tur¨ªstics¡± s¡¯ha passat al ¡°M¨¦s policia, m¨¦s seguretat¡± i ¡°La Barceloneta, ciutat sense llei¡±. Per¨°, qu¨¨ ha passat durant aquests quatre anys perqu¨¨ el missatge del ve?nat hagi canviat?

L¡¯any seg¨¹ent al fet que un grup de turistes italians es passeg¨¦s despullat pel barri ¨Cfet que va donar motiu a la visibilitzaci¨® d¡¯un problema que la Barceloneta havia estat denunciant des de feia temps¨C Barcelona en Com¨² arribava al poder a la pla?a de Sant Jaume. Ho feia amb la promesa, entre d¡¯altres, de posar fi als desnonaments, millorar la vida del barri i posar l¨ªmit a la proliferaci¨® d¡¯apartaments tur¨ªstics i hotels que semblaven sorgir sense control, no nom¨¦s a la Barceloneta, sin¨® a tota la ciutat. El nostre propi Ajuntament del canvi va iniciar una bateria de mesures que, finalment, han resultat relativament efectives, per¨°, sobretot, han demostrat els l¨ªmits de la capacitat pol¨ªtica del municipalisme. La llibertat global de moviment dels diners, l¡¯explosi¨® del capitalisme de plataforma, el conflicte nacional catal¨¤, les pol¨ªtiques neoliberals implementades en l¡¯¨¤mbit estatal i europeu o el front medi¨¤tic organitzat des d¡¯alguns mitjans de comunicaci¨® se li han escapat, com no podia ser d¡¯una altra manera, a una Administraci¨® amb compet¨¨ncies limitades. Q¨¹estions com la p¨¨rdua del contacte amb els moviments socials de Barcelona ¨Call¨° de tenir un peu a les institucions i mil als carrers¨C, el pas de part important de l¡¯activisme local a l¡¯Ajuntament o la idiosincr¨¤sia mateixa de la pol¨ªtica local, a m¨¦s d¡¯alguns errors, tampoc han ajudat els comuns en el seu intent de canviar el rumb de Barcelona.

Ara b¨¦, est¨¤ vivint la Barceloneta un problema real d¡¯inseguretat? Malgrat les ¨²ltimes not¨ªcies sobre aquest tema, les estad¨ªstiques municipals mostren com la majoria dels indicadors relacionats amb la seguretat fa anys que milloren sensiblement. Aix¨ª, la puntuaci¨® del nivell de seguretat als barris de Ciutat Vella ha passat del 5,4 al 5,7 l¡¯¨²ltim trienni, mentre que les den¨²ncies han disminu?t 0,8 punts. S¨ª, han augmentat els incidents per activitats molestes a l¡¯espai p¨²blic, tot i que el valor ¨¦s inferior a la mitjana de la ciutat. Malgrat tot, aix¨° no treu que una part important del barri no ho percebi d¡¯aquesta manera, ni que el fenomen, per la seva complexitat, deixi d¡¯estar vinculat a altres factors estructurals que cal abordar. Aix¨° sense esmentar el que entenem per seguretat, en qu¨¨ tamb¨¦ podem citar la incertesa de saber si et renoven el contracte de lloguer o que centenars de bicicletes, patins o segways campen arreu fent sentir vulnerable una part de la poblaci¨®.

L¡¯expressi¨® de malestar de part dels ve?ns es podria explicar, potser, per una doble l¨ªnia de fets. D¡¯una banda, l¡¯esmentada falta de mitjans i compet¨¨ncies, aix¨ª com els errors propis, d¡¯un Ajuntament en qu¨¨ el grup pol¨ªtic que hi ha al poder no t¨¦ prou majoria per prendre certes mesures davant de situacions complexes. I, de l¡¯altra, per la proximitat d¡¯unes eleccions municipals el 2019 en qu¨¨ no nom¨¦s es dirimir¨¤ el canvi de rumb de la ciutat, sin¨® tamb¨¦ la possibilitat d¡¯accedir al simbolisme que Barcelona atorga a disputes pol¨ªtiques que es produeixen a altres escales. Que determinades personalitats i partits pol¨ªtics estiguin utilitzant el malestar de part d¡¯un ve?nat per atiar una estrat¨¨gia basada en la por, barrejant en el mateix c¨°ctel incivisme, inseguretat i top manta amb la finalitat d¡¯obtenir r¨¨dits pol¨ªtics immediats, podria ser una actitud com a m¨ªnim perillosa per a aquest futur de conviv¨¨ncia que diuen que defensen.

El que necessita la Barceloneta no ¨¦s m¨¦s seguretat i policia, sin¨® sentir que el seu barri no ha entrat en un proc¨¦s irreversible. I per fer-ho cal posar fre a la plasmaci¨® en el seu espai urb¨¤ d¡¯unes din¨¤miques globals que no deixen de generar injust¨ªcia i exclusi¨®. ¡°M¨¦s policia, m¨¦s seguretat¡± no ¨¦s la soluci¨® quan ja t¡¯han venut el barri.

Jos¨¦ Mansilla ¨¦s antrop¨°leg i professor universitari.