¡®Cas Llu¨ªs Pasqual¡¯: el coratge de l¡¯esquerra

Del cinisme pol¨ªtic de la consellera Laura Borr¨¤s no se n¡¯ha de dubtar: la dimissi¨® de Llu¨ªs Pasqual ¨¦s un ¡°gest que l¡¯honra¡±, i no hi ha gaire m¨¦s a dir. Una mica m¨¦s desconcertant ha resultat el dol? comiat d¡¯Ada Colau. ?s veritat que l¡¯alcaldessa ¨¦s avui l¡¯objectiu predilecte de nombrosos ciutadans i pol¨ªtics, i ¨¦s probable que ho continu? sent. La seva candidatura a les eleccions de maig podria ser l¡¯enemic com¨² de tots els qui aspiren a millorar resultats anteriors, ja sigui el s¨ª ¨¦s no ¨¦s de Manuel Valls, la previsibilitat de Collboni o el glamur¨®s independentisme de galant madur de Ferran Mascarell.

Per¨° de vegades sembla que les veus de la nova esquerra apliquin les receptes m¨¦s r¨¤ncies de la vella dreta i de la vella esquerra. Les rutes sembrades de mines conviden a la prud¨¨ncia, la cautela i la mentida per omissi¨®, gaireb¨¦ com sempre. T¨¦ tota la ra¨® Colau quan diu en el seu compte de Twitter que el teatre Lliure ¡°¨¦s i seguir¨¤ sent un referent imprescindible de l¡¯escena teatral mundial¡±. No sembla que hi hagi ra¨® per negar una evid¨¨ncia flagrant com aquesta, incloent-hi el punt entusiasta de la dimensi¨® global. Mentre ha estat Llu¨ªs Pasqual al capdavant ha estat aix¨ª, reconeix l¡¯alcaldessa, que, a m¨¦s, afegeix que el director de teatre ha estat ¡°un imprescindible a qui Barcelona estimar¨¤ i reconeixer¨¤ sempre¡±. ?s possible que en algun replec de la consci¨¨ncia Colau record¨¦s que, entre moltes altres coses, Pasqual va ser el mestre d¡¯escena de l¡¯homenatge a les v¨ªctimes dels atemptats gihadistes de l¡¯agost del 2017 a la pla?a Catalunya. Possiblement la seva elecci¨® per a aquesta delicada tasca va tenir a veure amb la seva independ¨¨ncia professional i l¡¯evident abs¨¨ncia de bel¡¤liger¨¤ncia militant proproc¨¦s o contraproc¨¦s.

Cal suposar fins i tot que les raons d¡¯aquesta elecci¨® estan vinculades a la brillantor contrastada de la seva solv¨¨ncia professional. Per aix¨° ¨¦s natural tamb¨¦ que el tuit acabi amb un senzill ¡°Gr¨¤cies, Llu¨ªs¡±. Per¨° ¨¦s poc, francament poc. No s¨¦ si era un tuit l¡¯espai perqu¨¨ el principal c¨¤rrec p¨²blic que l¡¯esquerra exerceix a Catalunya express¨¦s la seva opini¨® sobre un episodi que ¨¦s m¨¦s que anecd¨°tic, perqu¨¨ ¨¦s altament simptom¨¤tic.

?s veritat que el teatre de deb¨° el posen avui uns altres actors. El desconegut debutant Quim Torra ocupar¨¤ els divins focus d¡¯un altre teatre m¨¦s seri¨®s i menys independent, el Teatre Nacional de Catalunya, per oferir una representaci¨® ¨²nica del seu millor paper: el d¡¯un president sense tribuna perqu¨¨ els seus s'han encarregat de tancar el Parlament fins a un moment m¨¦s convenient o m¨¦s ¨¨pic que la pesada rutina pol¨ªtica de cada dia. La met¨¤fora que tanca aquest acte ¨¦s m¨¦s que transparent i nom¨¦s faltaria que en pantalla de plasma aparegu¨¦s per sorpresa, des dels cels estrangers, l¡¯expresident.

Potser una mica menys de com¨¨dia podria oxigenar una mica les coses i rebaixar els nivells de mentida i cinisme col¡¤lectiu en qu¨¨ ens movem amb una complicitat diligent. Si l¡¯alcadessa Colau ignora que la independ¨¨ncia ¨¨tica i pol¨ªtica de Pasqual est¨¤ al darrere de la seva dimissi¨®, i si omet tota al¡¤lusi¨® a la protecci¨® d¡¯aquesta independ¨¨ncia com a esp¨¨cie en extinci¨®, est¨¤ afavorint els discursos i les actituds anorreadores, prepotents i invasives del poder de la Generalitat a Catalunya i a Barcelona. De l¡¯esquerra, ni vella ni nova, no s¡¯espera la desprotecci¨® de la independ¨¨ncia de criteri. Menys fins i tot s¡¯espera que un Ajuntament que pensar¨¤ el futur en les properes setmanes de la m¨¤ de Joan Subirats agraeixi els serveis prestats i abandoni a la seva sort un home que no ha cedit i que ha cregut que les institucions s¨®n els seus ciutadans i no s¨ªmbols de part. Colau ha perdut una oportunitat per expressar-se a favor dels drets de tots, siguin minoria o majoria a cada ciutat. Avui a Catalunya existeix una nombrosa quantitat de ciutadans que no creuen en les institucions de tots com a armes de les conveni¨¨ncies d¡¯una part. Llu¨ªs Pasqual mereixia alguna cosa m¨¦s que un comiat tendre, per¨° el mereixien sobretot les causes impl¨ªcites i expl¨ªcites de la seva dimissi¨®, fins i tot si aix¨° posava en risc la leg¨ªtima marca feminista de Colau i li muntaven un sidral el grapat d¡¯amigues de Facebook que van donar suport a la den¨²ncia d¡¯una actriu. I potser darrere tamb¨¦ TV3.