Prou d¡¯hist¨°ria i de contes
Hi ha un tercer sector a Catalunya, el dels que sense ser independentistes callen i, de fet, assenteixen per por o per un exc¨¦s de prud¨¨ncia
Es diu que a Catalunya la societat est¨¤ dividida en dues meitats de similar magnitud: els que s¨®n independentistes i els que no ho s¨®n. Aix¨° t¨¦ part de veritat, per¨° no descriu la realitat de manera exacta. Hi afegiria un mat¨ªs. Hi ha un tercer sector no quantificat fins ara: el dels callats.
Aquests callats els descriu perfectament en el seu llibre El sanatorio l'escriptora Nuria Amat: s¨®n els que sense ser independentistes callen i, de fet, assenteixen per por o per un exc¨¦s de prud¨¨ncia. La influ¨¨ncia dels callats ha estat essencial perqu¨¨ les coses hagin arribat on han arribat, han resultat ser els c¨°mplices necessaris perqu¨¨ els activistes de la independ¨¨ncia aconseguissin en molts moments donar la sensaci¨® que tots els catalans ¨Cexcepte una minoria extravagant¨C ¨¦rem nacionalistes.
?s un antic fenomen actualment anomenat ¡°l'espiral del silenci¡± a causa de l'¨¤mplia repercussi¨® de l'obra del mateix nom escrita per la soci¨°loga alemanya Elisabeth Noelle Neumann. En la seva an¨¤lisi emp¨ªrica sobre diverses eleccions alemanyes, l'autora conclou que les opinions individuals de cadasc¨² estan en bona part determinades per l'opini¨® majorit¨¤ria, el mainstream dominant. ?s a dir, les idees que predominen en l'ambient social, especialment les que m¨¦s es difonen a trav¨¦s dels mitjans de comunicaci¨®, influeixen decisivament en les opinions individuals ja que no ¨¦s f¨¤cil discrepar del que es considera opini¨® majorit¨¤ria. ¡°Si tots pensen d'una determinada manera ¨Ccavil¡¤la el ciutad¨¤ mitj¨¤¨C, encara que jo cregui el contrari dec estar equivocat i s¨®n els altres els qui tenen ra¨®. Per tant, passo a opinar com els altres, no vull distingir-me¡¯n¡±. Una de les estrat¨¨gies per aconseguir i conservar el poder consisteix a formar aquesta espiral del silenci: fer callar els discrepants i fer que se senti una sola veu.
A Catalunya aquest fenomen ha estat molt visible les ¨²ltimes d¨¨cades i s'ha intensificat els darrers anys. Si s'inundaven els carrers del centre de Barcelona sota lemes oficials al¡¤lusius a la independ¨¨ncia era per donar la sensaci¨® que tots els catalans opinaven igual. Amb la mateixa finalitat es van instal¡¤lar pancartes de signe semblant a les entrades de les ciutats i pobles catalans o es van orquestrar campanyes a internet. L'efecte era, en tots els casos, produir una espiral del silenci.
Aix¨° va canviar decisivament el 8 d'octubre passat despr¨¦s del cop contra la Constituci¨® que va tenir lloc avui fa un any, al Parlament de Catalunya, el setge al Departament d¡¯Economia poc m¨¦s tard i el simulacre de refer¨¨ndum de l'1 d'octubre. En efecte, el diumenge 8 d'octubre els ciutadans alarmats per la desobedi¨¨ncia sistem¨¤tica a l'ordre constitucional que duien a terme les autoritats de la Generalitat, van sortir al carrer sense complexos i van desbordar el centre de Barcelona. Els que per falsa prud¨¨ncia feien callar des de feia anys, per exemple la direcci¨® dels socialistes catalans, es van quedar esbala?ts: d'on sortia tanta gent?, qui eren?, tots eren ¡°fatxes espanyolistes¡±?, tamb¨¦ Josep Borrell, el m¨¦s aplaudit? Per les seves files es va escampar el desconcert.
Ara ha passat el mateix amb la pol¨¨mica dels lla?os grocs, el s¨ªmbol acusatori que a Espanya hi ha presos pol¨ªtics. Els arguments dels instigadors del silenci han estat pat¨¨tics: inundar de lla?os grocs els edificis institucionals (a banda i banda de la pla?a de Sant Jaume, per exemple), els carrers, les places, les platges i tota mena d'espais p¨²blics, estava justificat en virtut de la llibertat d'expressi¨®, per¨° llevar aquests lla?os era vulnerar aquesta llibertat i, sobretot, era una provocaci¨® que contribu?a inacceptable i interessada a augmentar perillosament la conflictivitat social.
Els qui han opinat aix¨ª s¨®n, simplement, c¨°mplices de l'espiral del silenci. Posar lla?os estava b¨¦, llevar-los estava malament. Pura arbitrarietat. En definitiva, com sempre, callar era el m¨¦s correcte. El Defensor del Pueblo els ha donat una lli?¨®. Segons sembla, a Catalunya dir en p¨²blic el que hom pensa i diu en privat, ¨¦s una provocaci¨®, altera la conviv¨¨ncia. Per aix¨° hem arribat on som: per la ineptitud o covardia dels callats. Espero que les properes setmanes els ciutadans parlin, surtin del seu silenci com l'any passat per dir, un cop m¨¦s, amb el poeta, que nosaltres som qui som, prou d'hist¨°ria i de contes.
Francesc de Carreas ¨¦s professor de Dret Constitucional.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Arxivat A
- Opini¨®
- Declaraci¨® Unilateral Independ¨¨ncia
- Llei Refer¨¨ndum Catalunya
- Refer¨¨ndum 1 d'octubre
- Legislaci¨® auton¨°mica
- Catalunya
- Autodeterminaci¨®
- Refer¨¨ndum
- Generalitat Catalunya
- Govern auton¨°mic
- Conflictes pol¨ªtics
- Pol¨ªtica auton¨°mica
- Comunitats aut¨°nomes
- Eleccions
- Administraci¨® auton¨°mica
- Legislaci¨®
- Espanya
- Pol¨ªtica
- Administraci¨® p¨²blica
- Just¨ªcia
- Proc¨¦s Independentista Catal¨¢n
- Independentisme