Barcelona i la seva vocaci¨® iberoamericana

Despr¨¦s de la caiguda del franquisme, Barcelona va despuntar com a ciutat d¡¯acolliment de refugiats i exiliats pol¨ªtics i com a impulsora de diferents iniciatives internacionalistes i de defensa dels drets humans i la pau. Des del punt de vista institucional, els ajuntaments liderats per Pasqual Margall van ser els primers a defensar el paper de les metr¨°polis com a actors internacionals quan gaireb¨¦ ning¨² ho feia.

En els ¨²ltims tres anys, la ciutat ha procurat estar a l¡¯altura d¡¯aquest anhel inicial. D¡¯entrada, refor?ant la seva relaci¨® amb metr¨°polis globals, com Nova York, Par¨ªs, Londres, Boston, Mont-real o Amsterdam. La pres¨¨ncia en aquestes ciutats d¡¯alcaldesses i alcaldes progressistes, d¡¯esquerres plurals, ha perm¨¨s promoure agendes conjuntes, centrades en els grans reptes urbans del nostre temps: la lluita contra la contaminaci¨®, la feminitzaci¨® de la pol¨ªtica, l¡¯aposta per la innovaci¨® cient¨ªfica i tecnol¨°gica, la defensa, com a b¨¦ns comuns, de l¡¯aigua o l¡¯energia, o la construcci¨® de ciutats refugi capaces d¡¯actuar com a ant¨ªdot a les pol¨ªtiques xen¨°fobes que guanyen terreny de manera alarmant als Estats Units i Europa.

En tots aquests temes, Barcelona ha sabut jugar el seu indiscutible poder diplom¨¤tic. Per exemple, propiciant una mena de sindicalisme municipalista entre diferents ciutats per for?ar AirBnB i altres lobbys transnacionals a respectar el dret dels ve?ns a no ser expulsats dels seus barris. O defensant, com va fer l¡¯alcaldessa Ada Colau a l¡¯ONU, la necessitat de plantar cara als fons especulatius que amenacen el dret a la ciutat i la cohesi¨® urbana.

Per¨° la projecci¨® de Barcelona no s¡¯esgota en la seva relaci¨® amb les grans metr¨°polis del nord. Tamb¨¦ t¨¦ a veure amb la seva capacitat d¡¯actuar com a pont privilegiat amb ciutats de l¡¯est i del sud.

Per raons culturals ¨°bvies, una de les grans prioritats estrat¨¨giques de la Barcelona actual consisteix a refor?ar la seva connexi¨® hist¨°rica amb Iberoam¨¨rica.

No ¨¦s casual, de fet, que Barcelona hagi estat escollida com a ciutat convidada en la Setmana del Disseny a Ciutat de M¨¨xic o a la Fira del Llibre de Buenos Aires. I tampoc sorpr¨¨n que entre nosaltres hagin guanyat pes pol¨ªtiques vinculades a les millors experi¨¨ncies municipalistes del sud. Nom¨¦s cal pensar en els pressupostos participatius, popularitzats a partir de l¡¯exemple precursor de Porto Alegre. O en la influ¨¨ncia de pol¨ªtiques de salut, d¡¯habitatge, cooperativistes, promogudes per ciutats progressistes com Montevideo o Rosario.

Fa unes setmanes, l¡¯alcaldessa de Rosario, M¨®nica Fein, ens va presentar una aplicaci¨® digital pr¨°pia, dissenyada per modernitzar el servei p¨²blic de taxi. I l¡¯alcalde de Montevideo, Daniel Mart¨ªnez ¨Cun assistent assidu a la Smart City Expo barcelonina¨C ens va explicar que ells ja havien arribat a un primer acord amb el gegant Uber per obligar-lo a complir els seus deures fiscals i laborals. No seria intel¡¤ligent que les ciutats del nord tamb¨¦ aprengu¨¦ssim d¡¯aquestes experi¨¨ncies?

?bviament, aquests vents innovadors no bufen amb la mateixa for?a en una regi¨® en la qual pol¨ªtiques neoliberals assajades en el passat tornen a causar estralls. El m¨¦s interessant ¨¦s que aix¨° no ha impedit que el municipalisme transformador s¡¯obr¨ªs cam¨ª, contribuint, des de les institucions i des de fora, a democratitzar la democr¨¤cia i a assegurar el que Joan Subirats ha anomenat sobirania de proximitat. I no es tracta nom¨¦s de Montevideo o Rosario, sin¨® tamb¨¦ de ciutats com Valpara¨ªso o M¨¨xic, que fa poc va triar la seva primera alcaldessa, la cient¨ªfica Claudia Sheinbaum.

Ara que s¡¯apropa l¡¯11 de setembre, i amb aquest dia, la mem¨°ria del cop contra Salvador Allende, ser¨¤ un bon moment per recordar els lla?os de Barcelona amb el jove continent.

Aquests vincles, constru?ts a partir de constants intercanvis socials, culturals, econ¨°mics, formen part de l¡¯ADN de la nostra ciutat i han contribu?t a forjar la seva identitat actual: plural, mestissa i integradora. Del que es tracta ara ¨¦s d¡¯alimentar aquesta relaci¨®. De connectar-la amb els grans desafiaments del segle XXI i d¡¯assumir-nos, de passada, no nom¨¦s com una ciutat cosmopolita, mediterr¨¤nia, europea, sin¨® tamb¨¦ com una decidida capital iberoamericana.

Gerardo Pisarello ¨¦s primer tinent d¡¯alcalde de Barcelona.