La Catalunya de posar i treure
La situaci¨® dels pol¨ªtics presos i fugits provoca una batalla de lla?os grocs pel control dels espais p¨²blics
Esclata una tempesta d¡¯estiu a Girona i arriba una dona baixeta tancant un paraigua groc al centre c¨ªvic de la ciutat. Porta unes arracades que s¨®n dos lla?os i totes les ungles dels peus, i nou de les mans, pintades de groc. Una de les ungles l¡¯ha reservada per pintar-la de blanc amb ana banda vermella i el lema ¡°Llibertat presos pol¨ªtics¡±. ¡°Som els dels lla?os, aix¨ª se¡¯ns coneix ja aqu¨ª. Comando llacet groc¡±, riu Anna, de nom suposat. Se li afegeix una altra dona i dos homes. A principi d¡¯any, elles, juntament amb un grup de ve?ns de Girona, van comen?ar a quedar per col¡¤locar lla?os per la ciutat. Diuen que van veure a les not¨ªcies que la pr¨¤ctica es comen?ava a estendre a Catalunya, sobretot als ponts, ¡°i ser¨¤ per ponts, a Girona¡±. Van comen?ar a fer rondes pels comer?os per trobar les teles m¨¦s econ¨°miques, van reservar temps per fer els lla?os i van comen?ar a quedar a les set de la matinada per col¡¤locar-los als ponts. ¡°Per¨° poques hores despr¨¦s tot el que hav¨ªem fet era al riu surant: ens els llen?aven¡±. Aix¨ª que van comen?ar a buscar altres llocs, com ara arbres o fanals. ¡°I va apar¨¨ixer un grup que es deia Libera Gerona. Sortien a les nits amb m¨¤scares, canyes i un c¨²ter. Semblaven voluntaris del Prestige. Ells treien i nosaltres pos¨¤vem; ells destru?en i nosaltres constru¨ªem¡±.
Durant aquests mesos, mai s¡¯han enfrontat amb ning¨². ¡°Som gent de pau¡±, repeteixen. Una d¡¯elles explica que estava col¡¤locant lla?os en una barana i una altra persona al darrere els treia, ¡°aix¨ª que em posava darrere d¡¯ella per tornar-los a posar, i ella passava per darrere per treure¡¯ls. I jo no vaig parar ni em vaig rendir, perqu¨¨ aix¨° es fa pel record dels presos, i parar i rendir-se ¨¦s una forma d¡¯oblidar-los¡±. ¡°Els presos¡±, interv¨¦ Jaume, un home d¡¯edat mitjana, ¡°ho estan per culpa nostra¡±. Anna demana la paraula: ¡°Jo vaig votar perqu¨¨ fessin aix¨°. Em sento responsable de la seva situaci¨®. Estan a la pres¨® per obeir-nos, per complir la promesa que ens van donar i per la qual els votem. No estem acostumats al fet que els pol¨ªtics facin el que els ciutadans els demanem, els devem aix¨° i m¨¦s¡±.
Una ruta amb cotxe per la prov¨ªncia de Girona demostra que el groc, de vegades de manera simb¨°lica i d¡¯altres massiva, s¡¯ha apoderat dels municipis catalans. A barrots, carreteres, una marca en un fanal, lla?os pintats a parets o carreteres. Sobretot s¨®n a llocs c¨¨ntrics i visibles, que s¨®n de pas obligat. Mentrestant, a Barcelona, el viatger que surt de Sants buscant lla?os grocs reacciona a qualsevol est¨ªmul d¡¯aquest color: un cartell de Hertz que veu de lluny, l¡¯impacte del groc del taxi, fins i tot a les vorades de les voreres. Per¨° no hi ha lla?os enlloc en una primera exploraci¨® visual. Nom¨¦s quan comen?a a caminar, el viatger ho compr¨¨n: els est¨¤ trepitjant, hi ha uns quants pintats al terra. En realitat, la pres¨¨ncia de lla?os, com de l¡¯independentisme, augmenta com m¨¦s s¡¯allunyi de Barcelona i deixi enrere les ciutats del cord¨® industrial. A prop, a Sant Cugat del Vall¨¦s, un territori de la burgesia nacionalista, el pessebre de Jes¨²s va apar¨¨ixer ple de lla?os grocs els darrers Nadals. Un home els va treure abans que arribessin els Reis d¡¯Orient. Dos van provar d¡¯impedir-ho i un d¡¯ells, segons va denunciar aquest ve¨ª, el va agredir amb un cop de puny.
Davant de grups espontanis de ve?ns o dels m¨¦s organitzats CDR (Comit¨¨ de Defensa de la Rep¨²blica), els quals es dediquen a posar lla?os, altres grups han proliferat els darrers mesos, l¡¯objectiu dels quals ¨¦s fer justament el contrari. Alguns de manera espont¨¤nia i d¡¯altres, com els GDR (Grupos de Defensa y Resistencia), m¨¦s organitzats, entre els quals hi ha nombrosos ultradretans. Tamb¨¦ hi ha els CBL (Cuerpos de Brigada de Limpieza), que disposen d¡¯uns 1.000 voluntaris a tot Catalunya dividits entre diversos grups. Un d¡¯aquests grups, el m¨¦s conegut, s¨®n els Segadors del Maresme, format per unes 80 persones, segons el seu coordinador, Gabriel. La seva feina, diu, ¨¦s netejar de lla?os Catalunya. Actuen a la nit per evitar la confrontaci¨®: ¡°Nosaltres no som com els GDR. Ells fan un tipus d¡¯acci¨® que consisteix a treure el lla? immediatament despr¨¦s que alg¨² el col¡¤loca. Nosaltres sempre evitem la confrontaci¨®, per aix¨° ho fem a la nit. No volem discussions, ni baralles, ni veure¡¯ns. Volem netejar¡±.
Gabriel explica el modus operandi dels Segadors: ¡°Enviem observadors per diferents llocs de Catalunya i aquests observadors ens envien material que demostra que aquests llocs estan plens de pl¨¤stic groc. Quan tenim els objectius, els estudiem, veiem en quins horaris es pot fer (horaris en els quals no hi hagi gent pel carrer, per evitar la confrontaci¨®) i hi enviem equips¡±. Tots els lla?os que es recullen els han anat amuntegant en dip¨°sits diferents amb un objectiu: muntar una exposici¨®. ¡°Volem ensenyar-los a la gent i a Greenpeace, els milers i milers de borses que estan tirant al carrer. Tenim tones de pl¨¤stic. I la nostra intenci¨® ¨¦s fer una exposici¨® i ensenyar-la a diversos llocs perqu¨¨ tothom s¨¤piga el que s¡¯est¨¤ duent a terme a Catalunya. Una cosa ¨¦s una reivindicaci¨® i una altra omplir Catalunya de punta a punta amb pl¨¤stic¡±.
Anna i els seus companys de comando de Girona tamb¨¦ mostren la seva preocupaci¨® pel dany ecol¨°gic del pl¨¤stic. ¡°Nosaltres vam comen?ar amb teles per¨° era insostenible, molt car¡±. Es van passar al pl¨¤stic, i fa poc van fer un concurs entre ells per veure on es trobava el groc ¡°m¨¦s groc¡±. ¡°Consum¡±, explica Anna. ¡°Al supermercat Consum tenen les borses m¨¦s grogues, tot i que quan es desenganxen perden color, ¨¦s clar¡±. En qualsevol cas, adverteix Jaume, els temps es posaran dif¨ªcils i caldr¨¤ comprar molt m¨¦s material per continuar posant lla?os. ¡°L¡¯¨²nica cosa que sabem del judici ¨¦s que no ser¨¤ just¡±. Aix¨ª que estan gestionant una comanda ¡°enorme¡± de pl¨¤stic biodegradable a Amazon.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
Arxivat A
- Declaraci¨® Unilateral Independ¨¨ncia
- Llei Refer¨¨ndum Catalunya
- Refer¨¨ndum 1 d'octubre
- Legislaci¨® auton¨°mica
- Llibertat expressi¨®
- Autodeterminaci¨®
- Refer¨¨ndum
- Generalitat Catalunya
- Catalunya
- Govern auton¨°mic
- Conflictes pol¨ªtics
- Pol¨ªtica auton¨°mica
- Comunitats aut¨°nomes
- Eleccions
- Administraci¨® auton¨°mica
- Legislaci¨®
- Espanya
- Mitjans comunicaci¨®
- Pol¨ªtica
- Administraci¨® p¨²blica
- Just¨ªcia
- Comunicaci¨®
- Proc¨¦s Independentista Catal¨¢n
- Independentisme