¡®Martin Luther King¡¯ arriba en cotxe oficial

El president de la Generalitat, Quim Torra, visionava un somni la setmana passada en el seu discurs al Teatre Nacional de Catalunya: els catalans desfilaven ¨Cun cop m¨¦s- per la llibertat i els drets socials. Torra va tenir aquest somni inspirat en un altre somni, el que va expressar Martin Luther King durant la Marxa pel Treball i la Llibertat de Washington el 1963. Desenes de milers de persones es van sumar al doctor King per exigir que la comunitat negra deix¨¦s de ser la marginada dels Estats Units. 55 anys despr¨¦s, Torra ha iniciat aquest dilluns una nova marxa per la llibertat, com a president d¡¯una de les comunitats m¨¦s riques d¡¯Europa.

A Catalunya, el 1976, hi va haver una altra marxa per la llibertat en qu¨¨ es va cridar l¡¯hist¨°ric ¡°Llibertat, amnistia i estatut d¡¯Autonomia¡±. Si en alguna cosa coincideixen molts independentistes ¨Ci no independentistes¨C ¨¦s que, amb els dirigents sobiranistes presos i l¡¯amena?a del 155, la vig¨¨ncia del lema ¨¦s un fet. Els actes oficials de la Diada d¡¯enguany estan dedicats a denunciar la censura que domina avui Catalunya. Que un govern denunci? la manca de llibertat d¡¯expressi¨® en el seu territori ¨¦s un acte de malabarisme excepcional. La Generalitat t¨¦ un poder policial que desallotja manifestacions amb xarop de bast¨®, o t¨¦ mitjans de comunicaci¨® p¨²blics o subvencionats en els quals de tant en tant hi fot la m¨¤. TV3, sense anar m¨¦s lluny, t¨¦ un director triat a dit, en 48 hores i despr¨¦s de la fulminaci¨® del director anterior, sense que encara s¡¯hagin donat explicacions del perqu¨¨ del seu cessament.

El Martin Luther King catal¨¤ ¨CTorra¨C, els seus consellers, el president del Parlament, Roger Torrent, i altres c¨¤rrecs institucionals van arribar al parc de la Ciutadella, on comen?aria la marxa per la llibertat, en els seus cotxes oficials. Una dotzena de xofers esperaven pacientment perqu¨¨, quan acab¨¦s la process¨® contra el r¨¨gim autoritari espanyol, els seus caps poguessin tornar a casa amb la confortabilitat del deure acomplert, d¡¯una tapisseria netejada di¨¤riament i una carrosseria ben llustrosa. Els xofers observaven des d¡¯una cantonada els centenars de ciutadans que aclamaven els seus l¨ªders. Miquel Iceta, Jos¨¦ Montilla i Eva Granados, del PSC, van sortir del Parlament poc abans d¡¯iniciar-se l¡¯espectacle, rebent una sonora escridassada. Quan va apar¨¨ixer Torra, el seu govern i Torrent, la xiulada va ser substitu?da per aplaudiments. Les consignes m¨¦s repetides van ser ¡°llibertat presos pol¨ªtics¡±, ¡°ni un pas enrere¡± i ¡°Puigdemont, el nostre president¡±.

El president inter¨ª Torra i Torrent van rebre a la porta del Parlament la Flama del Canig¨®, procedent del Castellet de Perpiny¨¤. La Flama del Canig¨® ¨¦s una tradici¨® de Sant Joan que la Generalitat ha decidit traslladar a la Diada, que ¨¦s com si la mona de Pasqua es meng¨¦s per Sant Esteve. ¡°Ho trobo totalment fora de lloc¡±, va escriure la setmana passada a Vilaweb el folklorista Amadeu Carb¨®: ¡°En primer lloc, pel context, l¡¯espai, el contingut i l¡¯¨²s que se¡¯n fa, perqu¨¨ en aquest cas la Flama del Canig¨® es converteix en un element esc¨¨nic allunyat del significat que li ¨¦s propi i al servei d¡¯un espectacle¡±.

La destinaci¨® de la marxa-espectacle era el Palau de la Generalitat, per¨° abans hi va haver una aturada carregada d¡¯emoci¨® al Born Centre Cultural (BCC). Torra va ser el director fundador del BCC, espai que va batejar com ¡°la zona zero dels catalans¡±. La gu¨¤rdia d¡¯honor dels Mossos d¡¯Esquadra es va quadrar davant de Torra i sota la senyera de 17,14 metres d¡¯altura ¨Cpel tricentenari de la guerra de Successi¨®¨C que l¡¯actual president va instal¡¤lar quan era empleat del BCC. Despr¨¦s de la gu¨¤rdia d¡¯honor de la policia catalana va fer acte de pres¨¨ncia el cor de l¡¯Orfe¨® Catal¨¤, que va interpretar El cant de la senyera. La intensitat nacional del moment es complementava amb un marxa de torxes que recorria el barri del Born acompanyada pels tambors d¡¯una batucada. Les batucades ja estan tan arrelades a Catalunya com les sardanes, per aix¨° a ning¨² li cridava l¡¯atenci¨® que gent disfressada de Miquelet desfil¨¦s amb la percussi¨® d¡¯un carnaval de Porto Alegre.

Nom¨¦s un venedor ambulant es va atrevir a trencar la solemnitat al Born acostant-se a la cap?alera de la marxa oferint encenedors i paquets de kleenex: ¡°Senyors diputats, poden ajudar-me, per favor, que estic una mica fotut. Que la vida continua, com el proc¨¦s. Llibertat. A veure si Pedro S¨¢nchez s'enrotlla m¨¦s¡±.