El president del Suprem: ¡°Quan la Constituci¨® resulta agredida no pot renunciar a defensar-se¡±

La q¨¹esti¨® catalana i el desafiament secessionista que va culminar fa un any amb la declaraci¨® unilateral d'independ¨¨ncia ha ocupat ¨Cde manera t¨¤cita o expressa- l'eix central dels discursos d'obertura de l'any judicial. El president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, ha afirmat davant el Rei que ¡°quan la Constituci¨® resulta agredida no pot renunciar a defensar-se, perqu¨¨ aix¨° comportaria renunciar a la defensa dels seus principis configuradors i del mateix Estat, que ¨¦s democr¨¤tic i de dret¡±.

El president del Suprem ha fet aquesta reflexi¨® despr¨¦s de referir-se tamb¨¦ amb contund¨¨ncia, per¨° sense citar-lo directament, al problema catal¨¤. Ha advertit que si b¨¦ algun cop ¡°la viol¨¨ncia o l'ast¨²cia¡± han perm¨¨s ¡°desbordar¡± les institucions, no cal oblidar que aquests ¡°processos de subversi¨®¡± al marge de l¡¯Estat de dret, "divideixen la societat, alteren la conviv¨¨ncia i poden produir ¡°efectes devastadors sobre la pau interna d'un Estat¡±. A m¨¦s, ha afegit, els resultats d'aquests processos s¨®n sempre incerts per als seus promotors i, en aquest punt, el president del Suprem ha citat al pensador i pol¨ªtic franc¨¨s del segle XIX Alexis de Tocqueville. ¡°En una revoluci¨®, com en una novel¡¤la, la part m¨¦s dif¨ªcil d'inventar ¨¦s el final¡±.

En el que previsiblement ser¨¤ el seu ¨²ltim discurs com a m¨¤xim representant del poder judicial ¨Cel seu mandat de cinc anys acaba el 4 de desembre¨C Lesmes ha afirmat que Espa?a ¡°est¨¤ travessant un dels moments m¨¦s delicats de la seva hist¨°ria recent¡±, ha recordat que suposa ¡°una fal¡¤l¨¤cia¡± contraposar Estat de dret i democr¨¤cia¡± i ha assenyalat que ¡°els drets civils i pol¨ªtics es respecten precisament perqu¨¨ la llei els preserva¡±.

Durant la seva intervenci¨®, Lesmes ha fet tamb¨¦ referencia a les traves posades per Alemanya, B¨¨lgica, Suissa o el Regne Unit per tramitar les ordres de detenci¨® dels l¨ªders independentistes que es van escapolir cap a aquests pa?sos. El president del Suprem ha lamentat que hagin interpretat ¡°de manera unilateral¡± els conceptes jur¨ªdics, cosa que ha provocat ¡°la generalitzada percepci¨® d'una irremissible p¨¨rdua de virtualitat de certs instruments de cooperaci¨® judicial¡± basats en la confian?a m¨²tua. ¡°Malgrat les dificultats, la nostra just¨ªcia est¨¤ cridada a salvaguardar la Constituci¨®, precisament, perqu¨¨ ¨¦s l'expressi¨® m¨¦s intensa del nostre comprom¨ªs amb Europa¡±, ha afirmat Lesmes.

Lesmes ha al¡¤ludit tamb¨¦ als ¡°atacs personals a magistrats¡±, encoratjats no nom¨¦s des d'alguns sectors socials sin¨®, ¡°m¨¦s preocupant¡±, per alguns responsables pol¨ªtics. El president del Suprem i del CGPJ no ha dit expressament si amb aquesta al¡¤lusi¨® es referia als atacs soferts per l'instructor de la causa contra els l¨ªders independentistes o a altres casos de cr¨ªtiques rebudes pels magistrats, com les que es van fer sobre els jutges del tribunal de Pamplona que van condemnar els membres de La Manada per ab¨²s per¨° no per violaci¨®. Aquestes ¡°visions esbiaixades o partidistes¡±, ha afirmat Lesmes, ¡°poden afectar la llibertat d'¨¤nim i l'assossec amb que ha d'exercir-se la responsabilitat constitucional de jutjar¡±.

En una altra refer¨¨ncia clara al conflicte catal¨¤, Lesmes ha retret tamb¨¦ que des de determinats poders pol¨ªtics s¡¯¡°alimenta la desafecci¨® del ciutad¨¤ respecte del poder judicial¡±, cosa que demostra, segons el president del Suprem, ¡°una absoluta ignor¨¤ncia de la dimensi¨® i del significat de l¡¯Estat de dret i de l'exercici democr¨¤tic de la llibertat¡±.

Els discursos d'obertura de l'any judicial s¨®n els m¨¦s solemnes dels que es pronuncien entre els murs del Tribunal Suprem, per¨° com passa habitualment amb els discursos, tret dels que tenen transcend¨¨ncia hist¨°rica, se solen prendre a benefici d'inventari. Tanmateix, els oradors hi han donat avisos que posteriorment s'han complert. L'any passat, en aquest mateix acte, el difunt fiscal general de l¡¯Estat Jos¨¦ Manuel Maza, va garantir una resposta ¡°tan ferma i en¨¨rgica¡± com calgu¨¦s contra ¡°les vies de fet¡± dels independentistes catalans i en defensa de la Constituci¨®.

Segarra: "No hi ha excepcions al compliment de la llei"

Maza va llan?ar l'av¨ªs el 5 de setembre del 2017, el dia abans que la majoria secessionista atropell¨¦s els drets de la minoria i aprov¨¦s les lleis del refer¨¨ndum il¡¤legal d'autodeterminaci¨® i de transitorietat jur¨ªdica. Aquest dilluns, Mar¨ªa Jos¨¦ Segarra ha renovat usant altres paraules, aquest comprom¨ªs. L'actual fiscal general, referint-se a ¡°la greu situaci¨® generada a Catalunya¡±, ha manifestat que ¡°no hi pot haver excepcions¡± a la regla que la llei sempre estar¨¤ per sobre de tot i de tots. Segarra, en la seva primera intervenci¨® com a m¨¤xima representant del ministeri p¨²blic, ha reiterat que el seu departament ¡°actua amb absoluta autonomia¡± i ¡°solament al servei del principi de legalitat¡±, i ha recordat que ¡°Espanya t¨¦ un sistema judicial fort¡±. Les paraules de Segarra arriben un dia despr¨¦s que s'hagi conegut que la Fiscalia acusar¨¤ per delicte de rebel¡¤li¨® els pol¨ªtics que el 27 d'octubre passat van declarar la independ¨¨ncia de Catalunya despr¨¦s del refer¨¨ndum il¡¤legal en el judici que est¨¤ previst de celebrar aquesta tardor al Suprem.

La fiscal general ha afirmat que les ¡°leg¨ªtimes aspiracions pol¨ªtiques¡± d'una part de la societat catalana han de ser canalitzades a trav¨¦s de l'ordenament jur¨ªdic. ¡°No hi ha res m¨¦s democr¨¤tic que la llei, perqu¨¨ la llei ens vincula a tots¡±, ha dit. Segarra ha citat el jutge brit¨¤nic Alfred Denning, un dels m¨¦s influents del segle XX: ¡°Tant hi fa com d¡¯elevat estiguis, la llei sempre estar¨¤ per damunt¡±.

En un any en qu¨¨ el jutge instructor del cas del proc¨¦s, Pablo Llarena, i altres magistrats i fiscals que han actuat contra les vies unilaterals de l'independentisme han estat assetjats en la seva actuaci¨® judicial i en la seva vida privada per la seva actuaci¨®, la fiscal general ha prom¨¨s: ¡°Ser¨¦ especialment ferma contra qualsevol intent de condicionar, personal o professionalment, els qui exerceixen les seves funcions en aquesta comunitat. A tots ells els vull mostrar un suport absolutament inequ¨ªvoc¡±, ha afirmat.