La Fiscalia proposa penes alternatives a la pres¨® pels tuitaires condemnats per delicte d¡¯odi

La Fiscalia General de l¡¯Estat proposa reformar el Codi Penal per rebaixar les penes en els casos de delictes d¡¯odi comesos a trav¨¦s de les xarxes socials. La proposta est¨¤ inclosa en la mem¨°ria de l¡¯any 2017 de la instituci¨®, que ha presentat aquest dilluns la fiscal general, Mar¨ªa Jos¨¦ Segarra, i consisteix a modificar l¡¯article 510 del Codi Penal pel qual els ¨²ltims anys s¡¯ha condemnat a penes de pres¨® tuitaires que havien publicat missatges de contingut racista, hom¨°fob o antisemites. El ministeri p¨²blic advoca per rebaixar les penes de pres¨® previstes o preveure mesures alternatives a la pres¨® en els casos en qu¨¨ ¡°pel seu context contingut, abs¨¨ncia de reiteraci¨® o caracter¨ªstiques o circumst¨¤ncies personals de l¡¯autor¡± no mereixin un retret penal tan elevat.

L¡¯article 510 del Codi Penal preveu penes de fins a quatre anys de pres¨® per als qui incitin p¨²blicament a l¡¯odi per ra¨® de g¨¨nere, ra?a, religi¨® o una altra circumst¨¤ncia. En els casos en qu¨¨ el delicte es cometi a trav¨¦s d¡¯un mitj¨¤ de comunicaci¨® social o per Internet, la pena m¨ªnima possible ¨¦s de dos anys i mig. La Fiscalia creu que aquest r¨¨gim punitiu ¨¦s massa ¡°sever¡± i desproporcionat. ¡°L¡¯experi¨¨ncia demostra que molts d¡¯aquests casos s¨®n comesos per persones no pertanyents a grups o organitzacions criminals, i que insereixen a les xarxes socials comentaris profundament ofensius o humiliants per a certs col¡¤lectius de persones per motius racistes, xen¨°fobs, religiosos, hom¨°fobs o d¡¯un altre tipus, i que han pogut actuar de manera impulsiva i irreflexiva¡±, assenyala el ministeri p¨²blic en la seva mem¨°ria. La Fiscalia adverteix que molts dels autors d¡¯aquests delictes estan disposats a recon¨¨ixer els fets quan se¡¯ls identifica, per¨° la llei impedeix arribar amb ells a un acord de conformitat que impliqui l¡¯admissi¨® del delicte i eviti el judici a causa de la gravetat de les penes previstes

La possibilitat de preveure penes alternatives a la pres¨® es va suggerir en una directiva de la Comissi¨® Europea contra el racisme i la intoler¨¤ncia del Consell d¡¯Europa. El ministeri p¨²blic explica que aquestes alternatives podrien ser multes, p¨¨rdua de drets pol¨ªtics o treballs en benefici de la comunitat relacionats amb el delicte com¨¨s i que permetin ¡°la reinserci¨® social mitjan?ant el coneixement i l¡¯acceptaci¨® de les seves v¨ªctimes¡±. La Fiscalia esmenta com a exemple l¡¯obligaci¨® de visitar un o m¨¦s memorials de l¡¯Holocaust o exercir activitats en entitats i col¡¤lectius que representin les v¨ªctimes.

La reforma de les penes per als delictes d¡¯odi est¨¤ recollida en la mem¨°ria de la Fiscalia de l¡¯any 2017. El document advoca per altres canvis legals i resumeix l¡¯activitat de la instituci¨® l¡¯any passat. Destaquem altres tres dels apartats m¨¦s destacats.

Actuacions contra el proc¨¦s secessionista de Catalunya. L¡¯informe de la Fiscalia passa de puntetes sobre la causa per rebel¡¤li¨® oberta al Tribunal Suprem i a l¡¯Audi¨¨ncia Nacional als l¨ªders independentistes, ja que la querella de l¡¯anterior fiscal general (Jos¨¦ Manuel Maza, mort el novembre passat) es va presentar el 30 d¡¯octubre i el gruix de les actuacions s¡¯ha dut a terme el 2018. No obstant aix¨°, el text recull un apartat espec¨ªfic sobre el conflicte catal¨¤ en qu¨¨ el ministeri p¨²blic resumeix el seu treball a la Fiscalia Superior de Catalunya, l¡¯Audi¨¨ncia Nacional i el Suprem.

Les sent¨¨ncies per terrorisme gihadista es disparen. La fiscalia de l¡¯Audi¨¨ncia Nacional detalla que aquest tipus de causes ja representen m¨¦s del 46% del treball de recerca de l¡¯Audi¨¨ncia Nacional. ¡°La ra¨® no ¨¦s altra que l¡¯increment de l¡¯activitat des del 2013, davant la irrupci¨® de l¡¯anomenat terrorisme gihadista, l¡¯amena?a del qual est¨¤ sent percebuda com la m¨¦s greu i preocupant d¡¯aquests ¨²ltims anys¡±, ressalta la mem¨°ria, en qu¨¨ es recull que el 2017 es van emetre 20 sent¨¨ncies per terrorisme isl¨¤mic. S¨®n les mateixes que les dictades durant els cinc anys anteriors junts.

¡°Descoordinaci¨®¡± policial en els atemptats de Catalunya. El document tamb¨¦ destaca que, durant els atacs terroristes de Barcelona i Cambrils de l¡¯estiu del 2017, es van produir ¡°algunes situacions que van ratllar la descoordinaci¨® entre cossos policials¡±. ¡°En la gesti¨® de la informaci¨® i en la resoluci¨® del cas¡±, ressalta la mem¨°ria, que incideix que ¡°cal evitar en el futur que es produeixin disfuncions d¡¯aquesta naturalesa¡±.