El curs arrenca a Catalunya sense haver revertir del tot les retallades de Mas

Els estudiants catalans tornen aquest dimecres a unes aules en les quals encara creix el pes de les retallades executades durant els governs d¡¯Artur Mas. Amb els pressupostos prorrogats, el muntant disponible aquest any per a educaci¨® (4.821 milions d¡¯euros) torna a ser el mateix que el del 2017 i est¨¤ molt lluny de la partida disponible abans de les retallades (el 2010 era de 5.317 milions). El Govern ha ampliat la plantilla docent en 690 professors per atendre l¡¯augment d¡¯alumnat, per¨° el sindicat CCOO alerta d¡¯un d¨¨ficit de 6.000 mestres per mantenir la relaci¨® entre el professor i l¡¯alumne que hi havia fa vuit anys.

Amb la pr¨°rroga pressupost¨¤ria, el marge de maniobra del nou conseller d¡¯Ensenyament, Josep Bargall¨®, ¨¦s limitat. Ara com ara, els esfor?os s¡¯han centrat a ampliar el cos docent per fer front a l¡¯increment d¡¯alumnat: el nou curs arrenca amb 1.567.316 d¡¯alumnes, 1.299 m¨¦s que l¡¯any passat ¡ªhi ha gaireb¨¦ 10.000 alumnes menys a prim¨¤ria i m¨¦s de 9.600 a secund¨¤ria ¡ª. Aquesta injecci¨® de mestres ha perm¨¨s rebaixar lleugerament les r¨¤tios a prim¨¤ria (20,66 alumnes per grup, mentre que l¡¯any passat n¡¯era 21,03).

No obstant aix¨°, CCOO considera insuficient aquest augment de docents. Segons el sindicat, la relaci¨® d¡¯alumnes per professors i la inversi¨® per cada estudiant ha tornat a caure ¡ªl¡¯any passat havia pujat gr¨¤cies a les pressions sindicals i de la CUP¡ª a causa de l¡¯increment d¡¯alumnes i a la pr¨°rroga pressupost¨¤ria. ¡°Les conseq¨¹¨¨ncies d¡¯aquestes xifres a les aules suposen menys qualitat educativa i pitjors condicions laborals¡±, va dir Manel Pulido, de CCOO. El conseller va recordar que es convocaran 5.000 places d¡¯oposicions.

Queden, no obstant aix¨°, altres tasques pendents que poc o gens han millorat respecte a l¡¯any passat. Per exemple, el nombre de barracons. Si b¨¦ el curs arrenca amb 11 centres educatius nous ¡ªuna escola, sis instituts, tres instituts-escola i un centre de formaci¨® professional¡ª, a Catalunya encara hi ha 1.015 m¨°duls prefabricats. En total, hi ha 93 centres educatius que imparteixen les classes en m¨°duls prefabricats.

La Generalitat i el Consorci d¡¯Educaci¨® de Barcelona (CEB) tamb¨¦ han hagut de entomar aquest any el devessall de peticions per accedir a centres p¨²blics de proximitat (al barri de resid¨¨ncia) a la ciutat de Barcelona. El CEB ha hagut de rec¨®rrer a l¨ªnies addicionals en alguns centres (els anomenats bolets) per fer front a la demanda, i aquest curs Bargall¨® estudiar¨¤ la possibilitat d¡¯absorbir centres concertats deficitaris o reconvertir edificis p¨²blics en escoles per afrontar a l¡¯augment de demanda d¡¯escoles p¨²bliques.

D¡¯altra banda, tot i que el sector s¡¯ha conjurat per tenir un inici de curs menys agitat que l¡¯any passat, l¡¯ombra del 155 ha tornat a planar sobre el sistema educatiu catal¨¤. Una trentena de centres escolars comen?aran el curs amb obres sense que hagin acabat en les seves instal¡¤lacions. Bargall¨® va acusar dels retards la intervenci¨® de l¡¯Estat. L¡¯aplicaci¨® de l¡¯article 155 de la Constituci¨®, va apuntar el conseller, va retardar la tramitaci¨® de moltes obres i les pluges de l¡¯estiu tampoc han ajudat el calendari. ¡°No ha estat un any normal, pel que fa a les obres d¡¯estiu, perqu¨¨ es van licitar tard. No era normal la situaci¨® del 155 i que els gestors de Madrid no volguessin signar els expedients. En molts casos aix¨° ha fet que les obres no es poguessin fer i, d¡¯entre les que es van poder fer, 175 ens han fet patir¡±, va admetre Bargall¨®. Els retards els ha obligat a buscar alternatives els primers dies de classe per minimitzar l¡¯afectaci¨® de les obres. ¡°En tots els casos hi ha un pla B. Es tracta que, per exemple, si hi ha un m¨°dul prefabricat que no arriba a temps, han de fer classe a la biblioteca o al menjador durant uns dies¡±, assenyala un portaveu del Departament.