Borr¨¤s & Bargall¨®, SL

Vet aqu¨ª dues conselleries, la d¡¯Educaci¨® i la de Cultura, que haurien de ser una de sola. Catalunya ha viscut, a causa de les urg¨¨ncies del proc¨¦s independentista, una inflaci¨® del folklore que ha eclipsat, en bona mesura, moltes de les produccions culturals que es donaven al pa¨ªs gr¨¤cies al geni no del poble, sin¨® de persones agafades d¡¯una en una: en teatre (desafortunat Llu¨ªs Pasqual, en la dimissi¨® el qual pot haver-hi influ?t una q¨¹esti¨® pol¨ªtica), en literatura, en m¨²sica, en dansa i en moltes coses m¨¦s.

Aix¨° a banda, ¨¦s un fet que la cultura no folkl¨°rica, ¨¦s a dir, la que ¨¦s innovadora, de vegades pertorbadora i tot, retrocedeix a molts pa?sos a causa de l¡¯¨¨mfasi populista, del neoliberalisme i de l¡¯asserviment a la cultura nord-americana i les noves tecnologies. Per aix¨° ¨¦s urgent que un pa¨ªs que es vol modern, progressista, lliure, desvetllat i feli? potenci? i doni ales, d¡¯alguna manera, fent l¡¯esfor? que calgui, a la creaci¨® cultural m¨¦s diversa: la creaci¨® cr¨ªtica, polif¨°nica, de vegades convergent, divergent si cal. Ni en els moments en qu¨¨ el catalanisme havia estat m¨¦s potent en la hist¨°ria de Catalunya, aquesta va negligir el suport a la creaci¨® cultural de nou encuny. L¡¯altra cultura fa ¡°poble¡± ¡ªparaula equ¨ªvoca, perqu¨¨ no se sap exactament qui representa¡ª, per¨° ¨¦s tradicional i iterativa: no aporta mai res de nou.

Hi ha dos aspectes de la cultura menys popular i dif¨ªcil ¡ªens resistim a fer servir l¡¯expressi¨® ¡°alta cultura¡±¡ª que no assoleixen, en aquests moments, les enormes fites que s¡¯havien assolit en temps de la Mancomunitat i de la Segona Rep¨²blica: la m¨²sica i la literatura. Els m¨¦s joves estan contaminats i hipnotitzats ¡ªper no dir histeritzats¡ª per diverses formes de la m¨²sica electr¨°nica, tecno i com se digui, i ja no hi ha gaireb¨¦ ning¨² que escolti, per plaer, una simfonia de Beethoven, menys encara una de Bruckner. La causa d¡¯aix¨° ¨¦s d¡¯una evid¨¨ncia palm¨¤ria: als nens i nenes, nois i noies de l¡¯ESO i del batxillerat no se¡¯ls posa en contacte amb aquestes formes musicals. Les troben antigues? M¨¦s antiga ¨¦s la manera d¡¯aixecar un env¨¤, i es fa igual que fa mil¡¤lennis. M¨¦s antiga ¨¦s la llengua catalana, i no la deixem morir. No ¨¦s nova la idea que la m¨²sica cl¨¤ssica ¨¦s un element de formaci¨® del car¨¤cter i de l¡¯esperit com n¡¯hi ha ben pocs. ?s tan vella com Pit¨¤gores o Plat¨®. Per¨° l¡¯escola catalana ¨¦s deserta d¡¯aquest b¨¦.

L¡¯altre punt feble del nostre sistema d¡¯ensenyament ¨¦s la literatura (i la filosofia; ¨¦s a dir, les humanitats en general). Fa decennis que els nens estan obligats a llegir una novel¡¤la de Pedrolo que ja no els fa cap gr¨¤cia; i, com aquesta, d¡¯altres coses no precisament enormes del m¨®n literari, que no donen mai una idea clara del que ha estat la literatura d¡¯Occident, almenys des de Gr¨¨cia ¡ªcreieu que no els interessaria una Ant¨ªgona de S¨°focles, amb tot el dilema que planteja entre la llei moral familiar i la llei de l¡¯Estat?¡ª. Tampoc no asseguren aquestes lectures, com diuen totes les estad¨ªstiques, que els joves, en acabat el batxillerat, continu?n llegint.

Per aix¨° hem insinuat que les dues conselleries haurien de ser una de sola: una bona educaci¨® en literatura i m¨²sica permetria, amb els anys, que proliferessin les orquestres a les capitals comarcals de Catalunya, que els joves toquessin alguna cosa m¨¦s que la guitarra i les maraques, i que la lectura assol¨ªs els ¨ªndexs que, justament a causa d¡¯una millor planificaci¨® de l¡¯ensenyament, encara es troben, molt m¨¦s alts que els d¡¯aqu¨ª, a pa?sos com Fran?a, Anglaterra i Alemanya. ?Aix¨° no dona un r¨¨dit immediat si la cosa es mira des del punt de vista de la immediatesa amb qu¨¨ ¨¦s tractat el proc¨¦s independentista del pa¨ªs? Sens dubte. Els fruits es recolliran d¡¯aqu¨ª una o dues generacions. Per¨° els pol¨ªtics estan obligats a fer aquesta mena de coses: pensar en el futur espiritual i cultural del pa¨ªs, no solament en el seu hipot¨¨tic futur com a estructura pol¨ªtica.

Em consta que el conseller Santi Vila va rebre, quan era conseller de Cultura, un informe en qu¨¨ es presentaven amb tot detall les mesures que es podien prendre, ja no a les escoles, sin¨® a tot el pa¨ªs, per a la promoci¨® de la lectura i de la m¨²sica cl¨¤ssica. Nom¨¦s cal que els consellers Borr¨¤s i Bargall¨® visitin l¡¯arxiu de la conselleria, i el trobaran de seguida. S¡¯hi preveia la col¡¤laboraci¨® dels professors associats de les universitats catalanes ¡ªque cobren una mis¨¨ria¡ª i dels estudiants avan?ats dels conservatoris catalans. Fins i tot s¡¯hi inclo?a un pressupost, xocolata del lloro.

?No fareu mai cas a all¨° que havia estat una de les grandeses del govern de Prat de la Riba o de particulars tan diversos com Camb¨®, Carulla i Cendr¨®s? ?No sabeu que Camb¨® es moria per¨° encara va finan?ar la traducci¨® de Sagarra de la Com¨¨dia del Dant i la primera edici¨®, mexicana, de les Poesies de M¨¤rius Torres? ?Us deixa indiferents aquest passat nostre tan glori¨®s? Esperar¨¦ a veure qu¨¨ passa.

?